UBUNTU, EL PODER DE L'AMISTAT!

Diuen que un antropòleg va proposar un joc a nens i nenes d'una tribu africana. Va col·locar un cistell ple de fruita prop d'un arbre i va dir als infants que aquell que arribés primer guanyaria tota la fruita. Quan va donar el senyal per començar a córrer, es van agafar tots de les mans i van córrer junts per després seure, també junts, a gaudir del premi. Quan l'antropòleg els va preguntar per què ho havien fet així, si un sol podia guanyar tota la fruita, li van respondre: UBUNTU, com un de nosaltres podria ser feliç si alguns o tots els altres estan tristos?
En la nostra llengua, "UBUNTU" seria traduït per quelcom així com "Jo sóc perquè nosaltres som". 

Partint d'aquesta història tan tendra com verídica, els Somiatruites trobem molts espais en què compartir i aprendre a reforçar les nostres relacions. Aquí us en presentem un tastet...

Enlairem-nos fins a un horitzó inimaginable!

Empremta a empremta agafem força.
Identitat a identitat creem el nostre jo!
Pares, mares, mestres, monitors, cuiners, personal de neteja, tècnics i Somiatruites,
conformem una comunitat única,
amb un objectiu molt clar:
Enlairar-nos i viatjar, créixer i avançar...
UBUNTU, SEMPRE UBUNTU!
 

TANQUEM EL CURS REFORÇANT LA GALÀXIA...

Sovint, l'incansable i inalterable pas del temps ens duu a seguir una inèrcia en què els petits detalls, les petites "coses" passen desapercebudes. I resulta que és en aquestes on es troba el més important que tenim i el que mou el món: les emocions!
 
Gairebé quan som a punt de tancar el curs, hem realitzat una dinàmica per formar nous equips cooperatius. Després d'una hora intentant-ho sense parar, no ens hem posat d'acord... 
Aquest ha estat el punt de partida (sí, en la majoria d'ocasions els grans moments de la vida comencen amb un desacord) per reflexionar sobre els 8 anys que portem junts, i ens hem adonat que molts encara tenim ressentiments o tenim la necessitat de disculpar-nos amb alguns dels nostres companys/es. A més, hem entès que molts cops ni som conscients d'haver pogut ferir algú. Amb tots predisposats a començar de 0 i amb ganes de reforçar aquesta família tan especial, comencem escrivint cadascú els nostres ressentiments o allò que volem dir a alguns companys/es, mai atacs, sinó amb la pretensió d'oblidar per fer-nos grans, perquè ja no som qui érem anys enrere, ens fem grans i millors persones! Escriure ens fa adonar sempre dels pensaments que tenim, prendre'n consciència. Aquest escrit és personal i no el llegim!
 
Lligams... Després tots hem agafat un full i hem escrit el nostre nom al mig. En silènci ens hem desplaçat per l'aula i quan es donava un senyal escrivíem un missatge per al company/a que teníem més a prop. I així fins que tothom ha escrit als fulls de tothom. Si li volíem dir quelcom, li dèiem a l'orella, i finalitzàvem aquest moment amb una abraçada de veritat, d'aquelles en què podem sentir bategar el cor de l'altre juntament amb el nostre, a l'uníson... Ha estat un momemt summament especial, inoblidable!
 
Enterrem ressentiments... Seguidament, hem escrit un epitafi per als ressentiments, hem anat al camp, hem cavat un forat entre tots, hem esmicolat els ressentiments i els hem enterrat. Quan hem acabat, els hem tapat i hem llegit un epitafi cadascú. Hem anat tots de blanc, perquè aquest ha estat un enterrament feliç que tots necessitàvem!
Podeu veure aquests moments als vídeos que trobeu tot seguit.
Us mostrem també un vídeo amb la cançó que els hem preparat i cantat als de 6è per acomiadar-los, amb la qual també hem fet pinya!
 

UBUNTU!

Ubuntu!

Re:Ubuntu

Ubuntu! Sovint un conflicte o un desacord són l'origen de quelcom meravellós, però al principi costa de veure! És com quan t'equivoques... que sempre aprens més!

UBUNTU

Aquest lloc es molt divertit!

UBUNTU

UBUNTU!! visca els nens de 5é o de sise jajaja

Comentari nou