Afalacs-On = Autoestima-Up

(Enviat el 24/1/16)
Aquest repte setmanal m'ha semblat molt emocionant perquè mai m'he aturat a pensar quina cosa possitiva li podria dir a una persona.
Jo li he fet a l'Alba, a la Clàudia i a la Gemma.
A la primera que li vaig fer va ser a l'Alba i al principi va ser una mica de broma però després li vaig dir seriosament. Quan li vaig dir a la primera vegada la seva cara expresava, "aquesta m'esta prenent el pel o què?" però quan li vaig dir a la segona vegada no se quina va ser la seva reacció perquè li vaig dir per "KIK" i encara no ho a llegit.
A la Clàudia tambés li vaig dir de broma però després m'ho vaig pendre més seriosament i la seva reacció ja va ser més "normal" que la primera vegada, però li va costar una mica entendre el que li deia i quan ho va entendre s'ho va pendre millor i va estàr més alegre.
A la Gemma com ja la conec li vaig dir unes paraules que hem sembla que la van possar molta contenta però per a mi aquelles paraules significan molt i crec que per a ella també.
I aquest és el repte de a setmana.
P:D: Àlex, el que m'has dit es precios, moltes gràcies.

Persona 1:
A la primera persona que li vaig fer, va ser a ma mare, li vaig dir que m’agrada molt com es preocupa per mi, i ella em va respondre que aquesta era la seva feina, i ens vam fer una abraçada.
Persona 2:
A la segona persona que li vaig fer, va ser a mon pare, li vaig dir que m’encanta les bromes que fa, i ell, com no, va reaccionar fent-me una broma.
Persona 3:
A la tercera i última persona que li vaig fer, va ser al meu cosí, el Xavi, li vaig dir que m’encanta estar amb ell, i ell va reaccionar preguntant-me “en serio?”, i jo li vaig dir que sí, llavors, tot d’una, ens vam abraçar.
La reflecció que en trec d’això, és que, sempre és bo dir afalacs, però sense passar-se, ja que, si en dius molts a una mateixa persona, podria començar a sospitar que li estàs fent la pilota. És bo dir-ne, perquè quan els reps, et sents genial i tens més autoestima.

Persona1: Lara.
Jo li vaig fer a la Lara peruqè la gent només si fixa en si té amics o no, però una de les coses que li vaig dir va ser que "tenia una personalitat molt forta" i no tens molts amics i ets molt guai, jo no ho he fet així perquè a mi això no m'interesa gents.
Persona2: Glòria.
Jo a la Glòria una de les coses que li vaig dir va ser aquella capacita de "veure encara que sigui el puntet de bona gent que té una persona i fer-li resaltar aquella petita part de bona gent que té" i jo li vaig dir això perquè és una cosa per destacar, perquè els humans acostumem,a a mirar la part negativa de la gent i no és gaire maco dir-li a la gent el que fa alament ademés no ens ha de importar els defectes de la gent.
Persona3: Arnau.P.
Jo a l'Arnau.P li vaig dir que "m'agradaria que mensenyes el que sap," perquè sap una pila de coses que m'agradaria molt que m'ensenyes, perquè són dats molt curiosos sobre el passat i del present i jo crec que és facinant.

Persona numero 1:
Jo li he fet al meu pare perquè ell sap que jo en els estudis puc molt molt més, per això li he dit que jo podia molt més a l’hora dels exàmens o del trimestre. Ell s’ha posat molt content i molt motivat per fer-ho tot.
Persona numero 2:
Jo li he fet a la meva avia, li he dit que l’estimava moltíssim i com que se que li encanten les plantes “li he regalat una”. Com ha passat abans s’ha posat molt feliç i a la vegada emocionada.
Persona numero 3:
Jo li he fet a la meva mare l’Afalax perquè estava molt estressada i quan hem acabat s’ha relaxat i m’ha abraçat molt fort.
Reflecció:
Jo he après molt amb aquest repte perquè m’ha fet pensar que només amb unes paraules la gent és pot tornar molt bona i molt generosa.

Bé, crec que aquest repte és idoni per fer que la gent se senti bé!!!
Però, a la primera persona que li vaig fer va dir que no estava bé, sinó que estava fenomenal! Aquesta primera persona va ser la meva mare, el dimecres, perquè era el seu aniversari i com a regal li vaig fer una carta on li explicava lo fantàstica que era, i la pobra es va emocionar. No va plorar, mai no l'he vista plorar, i crec que no ho farè, però em va abraçar amb una profunditat que la meva autoestima va pujar fins a l'infinit!!!
La segona persona va ser la Gemma, l'altre dia a patinatge, després de que ella em diguès que jo era una molt bona amiga per a ella, i no em vaig poder estar d'abraçar-la, però tant bruscament que vam acabar les dues rodolant per terra!!! Sincerament, crec que aqui el repte va acabar pels terres!!!
La tercera(però no última) va ser la Lara, després d'estar-se amb mi a dansa mentres les altres practicaven i jo reposava a causa del mal de panxa. Li vaig dir que era molt bona persona deixant de fer una de les seves extraescolars preferides per poder donar-me una mica de conversa i distracció. Ho vam solidificar tot amb una abraçada. Va ser genial!!!
Sincerament, no sé qui va acabar amb més autoestima, si jo o les meves víctimes dels afalacs!!!

Jo aquest repte li he fet a la meva mare, el meu germà el Jordi, i no se si vladria o no però també li he fet a la meva gata la Negrita. A al meu germà li ha sobtat molt que li digues l'afalag perquè a ell l'estimo molt i tot, però l'odio una miqueta, m'ha preguntat que perquè havia canviat el tema i jo li he dit que era un repte semanal que tocava aquesta semana. La meva mare quan li he dit l'afalag m'ha dit: A que ve això??? i després ha insistit que no em deixaria més tems de Tablet per això, llavors jo li he respòs ràpidament que era un repte del cole i ella ha afegit que per quan era i.... A la meva gata la Negrita no m'ha volgut escoltar gaire perquè mentres jo parlava ella tota l'estona exclamaba "mau", "meu"... Jo a aquest repte de part positiva li trec que no te perquè dir afalacs sense que t'ho manin, i crec que és un repte per fer un pas endavant tota la societat. Per a mi ha sigut un repte molt original i li posaría de nota un 9.

Jo, a la primera persona que li he fet un afalac, ha sigut la Queralt. A ella, li he dit: "Gracies per ser sempre tan graciosa i tan divertida en tot!".
A la segona persona que li he dit, és al pare de la Queralt. A ell, li he dit: "Gracies per sempre deixarme quedar amb la Queralt,per fer deures, per a jugar...!"
A la tercera persona que li he fet un afalac, ha sigut la mare de la Queralt. A ella li he dit: "Gracies per ferme somriure sempre i per ser tan bona persona amb mi!".
Jo crec que aquest repte s'ha de seguir fent sempre a totes les persones que veiem pel carrer perquè se sentin feliços i tothom siguem contents i tinguem ganes i alegria per a tot, ja que a tots els que els hi he fet els hi ha encantat!!! Afalacs-On Autostima-Up!

En primer lloc vull dir que jo li he fet aquest repte a la Lara a la Gemma i a ma mare.
A la Lara el que li he dit és personal, a la Gemma el que li he dit també és personal i el que li he dit a ma mare no. el que li he dit a ma mare ha sigut: Mama, ets la que més temps m'ha aguantat amb totes les meves tonteries, i tots els meus "capritxos", i vull que sàpigues que t'estimo molt, perquè amb els esforços que has fet per aguantar-me, i per tirar endavant a dues vides que ja quasi son independents, i crec que et mereixes molts afalacs cosa que ens oblidem. t'estimo, Alba.
A mi no m'ha costat gens dir el que he dit perquè m'ha sortit de l'ànima no del cap. Cosa que hauríem de fer sempre que podem peró deixem que el cap ens guii i no deixem que el cor ho faci pel cap.
M'ha encantat fer aquest repte perquè no és fàcil dir les coses bones d'una persona perquè pensem que quan es fa es diu des del cor peró ho diuen amb el cap perquè quan tu ho dius perquè el cos et guia per dir-ho no ho penses. En canvi quan ho dius amb el cap si que ho penses.

Per acabar vull dir que el dels afalacs s'hauria de fer cada dia a totes hores perquè és una acció molt bonica i l'autoestima puja fins als límits quan ho fas.

Jo aquest repte li vaig fer a la Lara, a l'Alba i a la Clàudia.
A la Lara li vaig dir " ets una amiga única en el món, i mai et vull perdre ni oblidar", lo que li vaig a la Lara li vaig dir lo mateix a la Clàudia, però en diferents paraules. I el que li vaig dir a l'Alba no ho vull dir perquè és personal.
Quan els hi vaig acabar de dir a totes 3 van fer un somriure super gran, i van fer que jo també somrigues.
Reflexió:
Jo el que en penso d'aquest repte és que aixó ho hauria de fer tot el món a les persones que estimen, així molta gent serà més feliç del que és.
Per acabar, que jo ho faré a tota la gent que conec.

Jo aquest repte li vaig fer al meu pare, i a la meva mare
A el meu pare li vaig dir, "Ets una persona que sempre esta trevallant, que sempre estas sent molt meravellos, amb la feina, descansa una mica" li vaig dir això i es va sentir molt orgullos, i es va posar molt relaxat, a la meva mare li vaig dir" sempre as estat una mare molt disposada en tot" perquè sempre ho intentava, i axis es va posar molt contenta, i es va posar en feina d'una cosa, que li semblava que seria difícil, i al final per a ella, no ho va ser, desprès hem va dir que estava molt orgullosa, que estava d'acord amb tot el que li vaig dir.
La tercera persona no l'he pogut trobar-la, així que només he fet aquest dos.