A la meva mare li ha encantat aquest repte. La mare estava a punt de posar-se a plorar de l' emoció que li va donar aquest meravellós repte de 50€, jo també estava a punt de plorar quan ens ho va dir l' Albert.
Aquest repte és un dels millors que he fet a la meva vida.

LI he fet a la Lola, perquè de vegades ells està trista , iquan té molts deures, plora (de vegades), dient que no pot més ique no ho aconseguiré, hi ha la Lola li ha fet riure i tot quan ha vist que tirava el bitllet.


VISCA EL REPTE DE 50€!!!

Faltaba afegir la LOla al títol

Per començar, vaig fer-li la metàfora al meu pare i a la meva mare. El meu pare, va reaccionar com si jo fos un pesat dient-li “quan val això?”, quan vaig acabar d’explicar-li la metàfora, em va dir que em servis i que era una metàfora que podies fer servir molt a la teva quotidianitat La meva mare, va reaccionar com una mica rient-se, perquè al tirar el bitllet de 50 euros, se’m va perdre, però tot i això, li vaig explicar la metàfora, quan vaig acabar, em va dir, com el meu pare, que era una metàfora que em servirà molt a la meva vida quotidiana, és a dir, al meu dia a dia. Per acabar, dir que aquesta metàfora és molt útil al teu dia a dia, ja que, si no la fas servir pots arribar a tindre menys autoconfiança, menys autoestima, a pensar que no vals res, a pensar que els altres són els millors o els “més guais”... La intentaré fer servir sempre! Espero que l’Albert ens n’ensenyi més!

Jo els hi he regala't aquesta metafòra a 3 persones una no va entendre res i les altres dues em van donar les gràcies, també em van comentar que al llarg de la seva vida els hi serà molt util.
M'agradaria entrar una mica en el significat de la metafòra, ser tu mateix/a i saber apreciar-te tal com ets és de persones que tenen un caracter fort i una personalitat de portes tencades amb pany i clau, és difícil trobar una persona a la qual tingui aquestes carecteristiques tan peculiars, un cas diferent seria que en un pasat la teva victima li haguessin forjat el caracter, i li haguessin ensenyat realment el seu valor.
Tots tenim més valor del que creiem no ens ha d'influenciar l'altre gent!
Som únics!
Inigualables!
Especials!
DIFERENTS!

En primer lloc vull dir que la primera vegada que ho vaig fer, la veritat és que em vaig sentir una mica extranya perquè abans de fer-ho em va semblar una mica tonto peró a la segona va la vencuda!!! No vaig senir ni vergonya ni res de res. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. El primer cop li vaig fer a mon pare i la segona va ser amb uns quants tiets i tietes a dinar "Galianos" un menjar típic de casa de la meva àvia i s'ho van passar genial perquè em deien que els hi deixés el bitllet de cinquanta per anar a comprar perquè ho vaig fer de lluny i es creien que era de veritat i al final els hi vaig haver d'explicar com es diferencia un bitllet de cinquanta autèntic i el fals. Ens ho vam passar genial!!! I quan l'aixafava em van dir "peró què fas! que ara he d'anar a comprar i em serveix, no l'aixafis, no l'arruguis, que he d'anar a comprar!!!" i m'ho vaig passar pipa explicant-lis la metàfora peró el que em va fer pena va ser que només li vaig poder donar a una persona el bitllet i vaig decidir donar-li a ma cosina que es diu Sara perquè ho necessitava perquè estava molt destrossada pel treball i per tot, i li vaig regalar a ella.
Jo també he après d'aquest repte i ara valuo molt les coses que tinc perquè un dia no es repeteix MAI et passa el mateix perquè el dia a dia no es repetirà mai.

Jo aquest repte li vaig fer a la meva mare i a la meva germana.
Quan li vaig fer a la meva mare em mirava com si digués "l'he d'escoltar antentament perquè aixó sembla important". Quan vaig acabar de fer-li li vaig dir que aquest bitllet se l'havia de quedar i cada cop que el vegi enrecordanr-se'n, ella em va dir que "sí sí", però crec que ara mateix ja no sap ni on el té, però és igual, aixó ja d'epén d'ella , jo vaig fer el que em van manar.
Quan li vaig fer a la meva germana crec que li donava igual, li vaig dir que la grabaria en vídeo i que mostrés una mica d'inerés, perquè sinó crec que no m'hagués ni escoltat, però bueno, crec que en un futur si s'en recorda li podra servir per ha molt. Crec que totes dues van entendre bastant bé la metàfora.
El que em penso jo de tot aixó és que és una metàfora bastant important, sobretot quan no creus en tu mateix, crec que a mi em podrà servir per molt, perquè moltes vegades no crec en mi mateixa.
En conclusió, que mil aplaudiments a l'Albert, per ensenyar-nos aquesta metàfora.
Moltes gràcies.

Per començar, jo li he decidit fer-ho primer al meu pare perquè era la persona que era més indicada perquè ell sempre és defensa molt. Ell al principi no va reaccionar molt fort perquè crec que ell ja sabia que era un bitllet de 50 falç. Quan li vaig fer, em va dir que li semblava la metàfora, em va dir que estava be.
Jo crec que a ell li ha agradat molt perquè això em més que cert! Per acabar, jo li he dit en privat que ell ho faci amb algú de la seva feina i m’ha dit que ho intentarà però amb un bitllet de 5 euros.
Suegidament, jo li he decidit fer-ho al meu tiet perquè passava per allà i li he volgut fer. Ell al principi no va reaccionar molt fort com el meu pare pels mateixos motius, perquè pensava que el bitllet era falç. Quan li vaig fer, per voluntat seva em va dir que ho havia fet molt bé.
Jo crec que ell li ha sorprès molt perquè que a tu algú t’arrugui un bitllet de euros a la teva cara, be. Per acabar, li he dit fora de càmeres, fes-ho amb qui vulguis i amb el bitllet que vulguis, com el meu pare.
Per acabar, només dir que tots dos a la primera vegada és van quedar molt sorpresos i a la vegada intrigats perquè volien saber que volia dir.

Jo en primer lloc li vaig fer a ma mare però com que ja li havia explicat la metàfora un dia, no va tenir gaire gracia i a més va notar que el bitllet era fals però tot i això li va semblar una metàfora molt especial ja que feia poc que li havia parlat sobre el “bullyng” i això li va recordar molt al “bullying”.
Desprès li vaig fer a el meu germà que a ell per poc li pillava un “patatus” ja que és pensava que aquell bitllet era seu però li vaig dir que era fals i és va quedar més tranquil desprès de tot aquell enrenou, li vaig fer la metàfora i la veritat és que li va encantar perquè diu que això li servirà molt d’adult.
La meva opinió es que això ens servirà molt d’adults o al Institut ja que segons el que se, a l’insti acostumen ha averi molts “abussons” i aquesta metàfora seria una gran frase per recordar tota la nostra vida.

Aquest repte li vaix fer a la meva mare i consisteix en agafar un billet de 50 eruros i anar arrugantlo de mala manera i anar preguntant si val el mateix, efectivament que si!! No deixis que t'enfonsin mai, i si ho fan, aquest exersisi et demostra que no deixaras de valdre el mateix. La meva mare va estar bastant sorpresa i va dir que tinc tota la rao. UN REPTE INCREIBLE!!!

Crec que ha estat una activitat molt divertia perquè és molt divertit "trencar" un bitllet de 50 euros.

Ha estat molt divertit perquè en el primer cop que ho faig fer la meva mare no em parava de dir "que fas" i per a mi ha estat molt divertit dir-li això perquè el seu germà, és a dir el meu tiet no es trobava bé i a part li va passar una cosa personal i la meva mare estava molt trista llavors per animar-la vaig pensar en ella des del primer moment.

En el segon torn li vaig fer al meu pare perquè des d'aquest, últims dies l'he vist més desanimat i vaig pensar que fer això el faria riure més al i també al saber que el bitllet era de mentida, ell sempre és una persona bastant animada però a vegades quan es posa trist no fa res ni menja, ni dorm, és com si no existís i per això el vaig voler fer a ell.

Fer això m'ha fet reflexionar sobre que a la vida no apreciem el que tenim però fer això a algú de la família m'ha fet sentir més bona persona.

La metàfora a ha sigut el bitllet de 50 euros que en realitat és el millor d'una persona.

A tot això li poso un 9 perquè m'ha encantat però fer-ho als pares no m'ha agradat gaire.