Per començar, voldria dir que " Willy el tímido" és un àlbum del que he gaudint llegint.
El que principalmet m'ha atret d'ell ha estat la seva gran quantitat de peritextos, ja que m'encanta que es relacioni amb aspectes del temps bastant curiosos, com ara la mitología Grega i la llegenda de Narcís, o bé l'anunci de fer-se fort, que està basat en un anunci real.
Però sobretot, el que més m'ha agradat ha estat que fins i tot la metàfora és també un peritext, de la setmana Gaga, i també que és una metàfora meravellosa, que ens diu que: Siguis com tu vulguis, no com els arbres vulguin que siguis. És tan fantàstica que, segons el meu criteri, jo la putuaria amb un 10, ja que un 5% del que he valorat ha estat quant m'ha agradat, un 2% han estat els peritextos i un 3% les metàfores.
En conclusió, que no hauria pogut gaudir més d'aquest àlbum.( O potser sí?)

En primer lloc, vull dir que aquest àlbum il·lustrat, m’ha encantat i li posaría un 10.
Aquest àlbum, tracta d’un mico que es diu “Willy” que sempre que es xoca amb quelcom o amb algú diu perdo fins i tot si cau al terra li diu perdo. Ell coneix a uns micos molt forts i dolents i ell vol parar de ser tímid i ser fort per protegir a tothom d’aquells. Un dia, llegint un diari, el “Willy” va veure un anunci per ser fort i ell, va fer les activitats que havía de fer per ser-ho. Llavors, un dia el “Willy”, estava caminant i es va xocar amb una farola i ell, li va dir perdo i va perdre tota la força i tot l’esforç què va fer per aconseguir-la i això ens diu que la història és circular, perquè comença i acaba igual.
Aquest àlbum il·lustrat, té molts referents intertextuals, com per exemple el puny del “Hulk” en el títol interior que ens indica la força, o també les flors narcisos...
Jo li recomanaría aquest àlbum il·lustrat, a la “Lara”, perquè és totalment creatiu i a ella li agrada molt la creativitat.
“Hola Lara, et recomano molt aquest àlbum il·lustrat, perquè és molt creatiu i és el què a tu t’agrada i coneixen’te estic segur de què gaudiràs molt llegin’t-lo”.

L'àlbum de "WILLY EL TIMÍDO" és va mostrar molt interessant i mustiador quan va voler canviar per ser més fort, i això ho va fer perquè la gent pares de ficar-se amb ell, i això és gràcies a la societat ha que ens diu que no podem ser diferents i també gràcies als estereotips que ens diuen que hem de ser alts, prims i forts.
El Willy és una metàfora, el que representa és una persona, no un mico, però l'autor ho fa perquè no ens "sentim malament", per dir-ho d'alguna manera.
A mi l’únic que m'ha sorprès és que enes amb mallots de colors, per fer-se més fort enes ha aeròbic, fos un cicle rodo, que l'autor fes servir contradicció i que el Willy aconseguís tornar-se fort i que d'un sol cop tornes ha ser normal.
L'argument m'ha semblat del tot normal no era res de l'altre món i amb això vull dir que no m'ha sorprès gens.
La veritat no m'ha semblat el més Sureste què canvies de com és, per només uns comentaris.
La veritat és que la col•lació d'aquest autor que és diu Anthony Browne, és no molt del meu estil "WILLY EL SONYADOR", "GORILLA", "WILLY EL TÍMIDO", WILLY EL PINTOR...
I a demés fa servir sempre els micos com ha metàfores.
I com no és molt del meu estil del meu estil jo li dono sobre 10 un 7,8.

A mi, aquest àlbum tan meravellós i espectacular li dono un 9, perquè amaga moltes coses i el pots entendre de manera diferent, un àlbum com aquest ja sé que es mereixeria un àlbum 10, però s'ha de ser crític.
Aquest àlbum té relació amb el bullyng,i molta. Els personatges m'agraden molt, perquè tots són diferents als altres, com la
"Milly ", aquella nena que va salvar el Willy . És un àlbum que amaga molts secrets, com ara l'ampolla d' esprai ...
En conclusió que és un àlbum magnífic .

Per a mi l'àlbum il·lustrat Willy el tímido és un álbum molt divertit i molt original. M'ha encantat perquè té moltes maneres d'entendre'l. És un álbum amb molt de potencial perquè t'ensenya a ser més fort i a no ser tan tímid, i a mi sempre que estic trist penso en aquest àlbum i no em disgusto perquè sé que hi ha persones que estan pitjor que jo i llavors m'ajuda a animar-me. A mi la historia m'encanta perquè va de que a un mico li passen coses molt rares i sempre ha de ser molt curós, per exemple si es fa mal o cau a terra diu "ay perdón" i això trobo que és una mica ridícul. Jo li posaría un 10 perquè m'ha fascinat i encantat. En resum, és un álbum que et pot aportar de tot.

Per començar, l'àlbum il·lustrat "Willy el tímido", m'ha encantat, sobre tot perquè el que diu és que has de ser com tu siguis, i no has de canviar per agradar als altres. També m'ha agradat molt la història, ja que ens demostra que encara que intentem canviar la nostra manera de ser (física o no), no la canviem.
A l'hora de llegir aquest àlbum, l'autor, una vegada més és L'Anthony Browne, un gran paratext, i l'editorial (Fondo de cultura) també és un paratext, perquè és una bona editorial.
A mi aquest àlbum m'ha recordat a un altre àlbum, "Nicomedes el pelón", ja que els dos àlbums són circulars, és a dir, la història comença i acava igual.
M'ha sorprès molt que el Willy no pugui matar una mosca, i que cada cop que el peguen o algú ensopega amb ell, digui "Ui, perdón".
Aquest àlbum està carregat de referents intertextuals, com ara el puny del Hulk, l'anunci per fer-se fort, les fulles de Narcís... També té molts peritextos, com poden ser els platans, el color de la samarreta del Willy...
Jo a aquest àlbum li posaria un 10 de nota, és si no el millor àlbum que m'he llegit, un dels millors.

Primerament m’agradaria informar-vos que aquest àlbum està il·lustrat i escrit per un gran autor l’Anthony Brown. L’argument t’enganxa amb la primera pagina perquè diu que wily no pot matar ni a una mosca i ami això em fa gracia perquè una mosca la mata tothom. L’argument ma fet sentir de manera duna sensació estranya i no se com dir-la en paraules. A mi ma avorrit que ens argumentí totes les “coses” que ha fet per arribar a tenir una massa muscular bona. A mi el Wily ma agradat molt com a protagonista perquè és un mico i tots els demes son goril·les i com que són diferents ma agradat. A mi ma recordat a Wily el campeón perquè en aquest àlbum diu molt que ho sent i en Wily el campeón també. Jo crec que el títol és molt adequat perquè està fet duna mena de grafit i els grafits normalment ho fan els que és consideren guays i també perquè està fet dels colors de la camisa del Wily. A mi el què més ma agradat és que l’àlbum ens vol parlar sobre que si nosaltres siguem de la manera que siguem, tot i ser diferents, hem de seguir sent nosaltres mateixos. A mi aquest àlbum ma semblat molt bo i estava convençut de que seria bon àlbum perquè és del Anthony Brown i se que és un gran autor i que té àlbums d’allò més bons.
Final ment la nota que li entrego és un 10 perquè ma agradat molt ja que ens explica un dels temes que més treballem a l’aula que és que podem ser com nosaltres vulguem no hem de ser com la societat i m’agradaria regalar un precepte què és: No siguis com els demes que ells ja estan agafats

L'àlbum de "WILLY EL TIMÍDO" és va mostrar molt interessant i motivador quan va voler canviar per ser més fort, i això ho va fer perquè la gent pares de ficar-se amb ell, i això és gràcies a la societat ha que ens diu que no podem ser diferents i també gràcies als esteriotips que ens diuen que hem de ser alts, prims i forts.
El Willy és una metàfora, el que representa és una persona, no un mico, però l'autor ho fa perquè no ens "sentim malament", per dir-ho d'alguna manera.
A mi l'unic que m'ha sorpres és que anes amb mallots de colors, per fer-se més fort anes ha aerobic, fos un cilcle rodo, que l'autor fes servir contradició i que el Willy aconseguis tornar-se fort i que d'un sol cop tornes ha ser normal.
L'argument m'ha semblat del tot normal no era res de l'altre món i amb això vull dir que no m'ha sorpres gens.
La veritat no m'ha semblat el més corecte què canvies de com és, per només uns comentaris.
La veritat és que la col·leció d'aquest autor que és diu Anthony Browne, és no molt del meu estil "WILLY EL SONYADOR", "GORILLA", "WILLY EL TÍMIDO", WILLY EL PINTOR...
I a demés fa servir sempre els micos com ha metàfores.
I com no és molt del meu estil del meu estil jo li dono sobre 10 un 7,8.

Aquest àlbum, per començar no m' ha agradat perque hi ha una part molt clàssica, "el prìncep salva la princesa i tots feliços" A l' àlbum passa el mateix, en Willy salva la milly (per cert vaja nom...) i el petoneja.
en part m' ha agradat perquè la seva metàfora vol dir que un no es pot canviar el que te dins: ets tímid i vols ser fort (en el cas d' en willy) no pots, si ets tímid ho ets per tota la vida.
l' Anthony, per a mi, ha volgut reflexar el bullyng en el seu 'album d' aquesta saga de 3 àlbums il·lustrats.
li recomanaria al Marc Hitos , ja que no sap el que són els àlbums endinsant-lo en aquest gran món, li diria:
Marc Per Que sàpigues el que em feies a 1r,2n i 3r, diverteix-te, amic!!!

Per començar, vull dir que aquest àlbum enganxa a tota les parts perquè és molt bo. L’argument em fa sentir molt descol·locat perquè és molt estrany que un mico que volguí tenir musculatura per vèncer uns nois que li feien la guitza quasi sempre que torna cap a casa. No m’ha avorrit res perquè sempre ens te enganxats a l’àlbum. El Willy, crec que fa molt malament en fer-se la musculatura perquè no aconsegueixen res important. La noia que rescata te el nom de “pito” (Milly), igual que el protagonista.
M’ha recordat al bulling i les coses sense pensar perquè, el bulling surt al principi de l’àlbum i desprès m’ha recordat també a les coses sense pensar perquè el Willy decideix posar-se en forma sense pensar-ho. El narrador és el Willy perquè diu: Y me dijo Milly.
Les il·lustracions són importantíssimes perquè sense ella, no podem saber moltes coses de l’àlbum. El títol és molt adequat perquè el Willy és ell i el Tímid és la seva personalitat. Hi ha molts peritextos com el Willy i la Milly tenen noms de “pito” perquè els volen fer ridículs.
L’autor el coneixia de tot perquè és ultra famós i molt bo entre molts autors del món! L’editorial és molt bona per a mi perquè tot el que fa m’encanta. Jo destacaria de l’àlbum la mala decisió del Willy de fer-se musculatura.
Jo li posaria un 10 perquè ho trobo insuperable!!

A mi aquest àlbum m'ha agradat molt i la veritat es que l'Anthony Browne sempre em sorpren en tots els àlbums que ha fet, però aquest a sigut un dels que m'ha agrdat més de moment, ha sigut un dels que m'ha agradat més perquè té molts referents intertextuals i paratextos i em sembla un argument molt original i creatiu i també t'ensenya que sempre as de ser com tu vols.
El que m'ha agradat més ha sigut quan el Willy ja s'ha convertit com els altres i de cop es conveteix com abans, i no hi ha res que no m'hagi agradat però si trobo una cosa repatitiva, que el Willy ha sortit en molts àlbums i en quasi tots ha sigut el protagonista i ho trobo una mica repatitiu i no m'agrada gaire.
La nota que jo li possaria seria un 9, no un 10 per això del Willy.

Aquest àlbum per ami es un dels millors àlbums, perquè és un àlbum que va menys o menys sobre el bullyng, perquè sempre els goril·les li fan algú dolent al Willi o a un altre amic, ami, hi ha una part que m'ha motivat molt perquè és quan el Willi intenta millorar el seu cos de manera moguda, és increïble que després de tant esforç, s'hagi tornat fort, amb musculatura, alt, gros, que per en canvi, abans era tot el contrari, dèbil, feble, baixet, petit, però parlant més de les il·lustracions, estan molt ben fetes, però, crec que gràcies a elles, podràs entendre més la historia, perquè, en altres parts, és el text qui nomes llegint-lo, ja ho sabràs, per això, és un àlbum que m'hagi agradat molt. En la historia hi ha moments molt divertits, que per exemple, si el text no ho digues, no ho podríem saber. Un d'aquest moment és quan a l'ultima pagina, hi ha el Willi que xoca contra una fanal, i diu perdo, i això fa que ell mateix es converteixi com abans, dèbil, feble, vaig, petit....

Aquest àlbum és un dels millors que he pogut veure, i per això l'avaluo amb un 10.

És un àlbum molt divertit, perquè ell intenta ser una altre persona d'una manera simpàtica i graciosa per el espectador.
És un dels millors àlbums que he pogut veure fina ara perquè transmet la veritat, és a dir sempre intentem ser una persona que no som per agradar als altres, jo sempre dic que "Mira el que vulguis de mi, però abans de tot intenta entendre els meus pensaments".
Aquest àlbum m'ha recordat a la meva família perquè sempre intentem amagar el que no volem demostrar però quan estem reunits i sols entre nosaltres, som com una vestia per parlar i per jugar.
El personatge em sembla una mica desorientat, perquè en veritat crec que ell no sap el que vol ser.
Jo crec que el títol és adequat perquè el protagonista sempre diu "Ui, perdón" i això m'ho fa pensar.
Jo coneixia molt l'autor perquè en l'aula sempre llegim els seus àlbums.
Jo aquest àlbum li recomanaria al meu "amic" perquè ell sempre ha sigut molt "xulito" que és el que intenta fer el Wllly, llavors la meva dedicatoria seria l'àlbum sense.

I la nota que li posaria seria un 9,5



PD: Perdó es que m'havia deixat la nota

Abans de començar m'agradaria informar de que aquests àlbum per a mi és dels millors àlbums que hem treballat a la classe, i ara podreu saber per què.
Aquests àlbum enganxa molt, i jo no sabria escollir quina és la part que m'ha motivat més. La veritat és que no hi ha res d'aquesta trama que m'hagi avorrit.
Jo crec que el protagonista representa el tipus de societat que tenim en aquest món, perquè ell vol ser com els altres perquè li influeix molt el pensament o dir dels altres, crec que en aquests aspecte l'autor ho ha fet molt bé igual que fent que els personatges sigui micos o goril·les, perquè llavors el missatge no es nota tan què va dirigit a les persones de tot el món.
Això que fa aquest autor amb aquests àlbum que és acabar la historia com ha començat, m'ha recordat a moltes de les meves lectures.
No recordo res sobre com està narrat .
Amb el qual puc recordar crec que totes les pàgines d'aquests àlbum són acord per tant que no fa gaires embolics.
Jo crec que el títol que li ha col·locat l'autor en aquests àlbum és idoni perquè sempre els títols han d'ocultar un missatge però s'ha d'escriure en paraules "light" perquè sinó aquesta il·lusió de saber quin és el missatge amagat desapareix.
No m'en enrecordo gaire de cap peritext.
Totes les persones de la classe coneixem molt aquest autor i aquesta editorial i sabem que saben fer i editar bons àlbums.
Recordo que en el títol interior podem veure el puny d'un simi travessat les pàgines del àlbum i ens ha recordat al puny d'un superheroi amb molta força, jo crec que l'autor ho ha volgut posar aquí per representar la força que tant desitja el protagonista.
Jo no li canviaria res aquests àlbum, és perfecte tal com ja és, igual que el Willy.
Jo li col·loco en un 10 un àlbum amb un missatge únic com les persones.

És una repetició sense faltes i torna't a rellegir

L'àlbum il·lustrat anomenat "Willy, el tímido", es mostra interessant en la part on el Willy troba el cartell que l'ajudarà a renovar-se i aconseguir un aspecte més fort i intel·ligent.
Una metàfora que hi trobem és el Willy en si mateix, ja que en la història representa un mico, però també podria ser una persona de les quals no li agrada ser com és.
D'aquest àlbum no m'ha sorprès gaire cosa i l'argument m'ha semblat del tot normal.
M'ha sorprès que el Willy passes de ser tímid, a voler ser fort com alguns companys que hi ha a la seva vora.
Realment, tampoc no m'ha agradat que el Willy volgués canviar la seva personalitat.
M'interessa molt aquesta col·lecció d'àlbums: "Willy el tímido", "Willy el soñador", "Willy el pintor"..., si no m'equivoco, tots són d'Anthony Browne, cosa que fa que encara captivin molt més el personal.
Si li hagués de posar una sobre 10 seria un 6,5, ja que no el trobo el tipus d'àlbums que m'agraden a mi.

A mi m'ha enganxat una mica perquè no és molt bon àlbum per a mi (peró la història m'ha agradat). La meva opinió de la trama és simple: És una trama bona peró no m'ha enganxat.
L' argument m'ha fet sentir una mica tímida a mi també perquè m'he sentit identificada amb ell perquè jo també soc una mica tímida.
No hi ha res que no m'hagi agradat.
Jo crec que el títol és adequadíssim.
L'autor el coneixem molt i ens va permetre anticipar que seria un àlbum boníssim.
A mi m'ha sorprès molt que el Willy es tornés molt fort.
Jo li poso un sis.

Per a mi, aquest àlbum és un dels millors àlbums que m'he llegit, per no dir el millor. M'ha encantat perquè tot l'àlbum està carregat de referents intertextuals, paratextos a les guardes, al títol interior a la portada... El que també m'encanta d'aquest àlbum és que pots llegir-te'l moltes vegades i sempre trobes quelcom que no has trobat a les altres llegides. També m'ha agradat tant perquè la història que ens explica pot ser veritat amb moltes persones que volen ser com són les altres. Jo crec que cadascú ha de ser com ell vol.

Per a mi, aquest àlbum és un dels millors àlbums que jo m'he llegit, per no dir el millor. A mi el que més m'ha agradat d'aquest àlbum, no són les il·lustracions sinó el que ens vol explicar el text, perquè el text el que ens vol dir és que en aquesta vida has de ser com tu vols no com la societat vol.
D'aquest àlbum no hi ha hagut cap part en la que m'hagi avorrit, fins i tot el contrari, mentre ens el llegíem m'ho he passat molt bé. Jo penso que l'Anthony Brown ha creat un personatge molt ben treballat, perquè tota la roba que porta té relació amb el seu caràcter.
En aquest àlbum no hi ha res repetitiu però si que hi ha referents intertertextual com per exemple al títol interior està il·lustrat el puny de Hulk. Té una metàfora que ara no explicaré sobre la riquesa.
Té moltes imatges i serveixen de molt per entendre l'àlbum, són necessàries.
El títol crec que és molt adequat perquè ens defineix com és el protagonista. Hi ha molts peritextos que ara no us puc dir perquè no els recordo però sé que n'hi ha molts. Per a mi va ser un gran paratext l'autor perquè sé que l'Anthony Brown és un molt bon autor i il·lustrador. Com bé he dit abans hi ha un referent intertextual que és el puny de Hulk.
El que més m'ha agradat d'aquest àlbum és el que ens vol dir sobre la societat, m'ha sorprès molt que el Willy es fes tant fort amb tant poc temps i que de sobte per dir " Ui perdón" es torni petit de cop.
Jo aquest àlbum no li recomanaria a cap amic sinó a la meva mare, i li diria: "ja que comences a saber llegir i a interessar-te pels àlbums, et regalo aquest perquè sé que t'agradarà."
Jo a aquest àlbum el puntuaria amb un 10!!