Bateguem les ales i donem les gràcies!

A la primera persona que li vaig dir gràcies va ser a ma mare: Li vaig dir gràcies per cuidar-me genial i sempre preocupar-se de mi, encara que a vegades em molesta, sé que ho fa amb bon cor. Ella va reaccionar sorpresa, ja que li vaig dir que a vegades em molestava.
A la segona va ser al Xavi: Li vaig dir gràcies per saber guardar els secrets i demostrar-me que puc confiar sempre amb ell. Ell ha reaccionat abraçant-me.
I la tercera persona ha sigut a la meva tieta: Li he dit gràcies per sempre ajudar-me amb els problemes que li explico. Ella ha reaccionat abraçant-me.
D'aquest repte he après que donar les gràcies per quelcom que ens agrada que fagin, és bo, i quan ho dius et sents genial.

Jo li he donat les gràcies al DIK (escric el seu nom en majúscules perquè és un esser molt important per mi) I també a la Gemma i a la Clàudia.
He donat les gràcies al DIK per tot el que ha fet per nosaltres, com; aguantar-nos, deixar-se esclafar, perdonar els nostres oblids, etc. Perquè ho entengueu millor, per perdonar tots els errors que hem comes. I també li he donat gràcies a la Gemma i a la Clàudia perquè sempre han estat al meu costat i m'han ajudat a pendre decisions que sense elles les coses no ainirian com van ara.
Quan li vaig donar les gràcies al DIK (que en pau descansi) vaig sentir que em treia una moxilla de resentimens ja que he comes molts errors. I quan li vaig donar a la Clàudia i a la Gemma em vaig sentir molt feliç perquè crec que les vaig fer sentir millor, igual que a mi.
Aquesta activitat m'ha agradat molt perquè he aprés a valorar tot el que han fet per mi.

P.D: Moltes gràcies a tota la classe per sempre estar al meu costat, per repectar-me i quidar-me com qui mai ho ha fet. De debó!
Gràcies Gemma, gràcies Oriol, gràcies Anir, gràcies Ilyas, gràcies Arnau, gràcies Xavi, gràcies Oriol, gràcies Pau, gràcies Glòria ( i felisitats), gràcies Elisabet, gràcies Clàudia, gràcies Arnau, gràcies Èric ( i felisitats a tu també), gràcies Alexandra, gràcies Jordi, gràcies Alba i gracies Queralt. MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!

De res Lara, saps que sempre pots comptar amb mi.

Jo li vull donar les gràcies a 5 persones. La primera persona a la qual li vull agrair els esforços és a la meva àvia, perquè sense ella no seria res, sempre m'esta cuidant com una mare i per això m'he la estimo tant. A la seguent persona a la qual li vull donar les gràcies és a la meva mare, perquè ella m'ajuda en els moments difícils i sempre em fa costat. La tercera persona és el meu avi, perquè quan faig quelcom malament ell m' ajuda dient que no s'ha de fer i no em renya. A la quarta persona li vull donar les gràcies per jugar amb mi quan m'avorreixo, i és el meu germà, que durant tot el dia vol jugar amb mi. Les últimes persones que els i vull dir gracies de tot cor són els meus 5 millors amics i a les 2 meves millors amigues.
Gràcies a tots vosatres ara sóc el que sóc! No canvieu mai!
Gràcies!!! (De tot cor...).

Jo li donc les gracies a la mama, el meu germa i el Dik
Ja que sempre fan que estigui de bon humor i que m'ho passi bé a les tardes del diumenge
La veritat es que el meu germa quant li vaig dir gracies no sabia perquè i va marxar imitan al John Cena però deprés li vaig explicar i ens vam fer un peto
I la meva mare em va contestar amb un deres però dudo que sapiga perquè li vaig dir les gracies

El primer gràcies va ser a la Lídia, el segon al Dik, el tercer a la Laia i el quart al Marc, tots ells sempre m'han escoltat quan he tingut un problema.
L'experiència és positiva, ja que els hi he agraït tot el que han fet per mi, m'he sentit tranquila i relaxada, espero dient gràcies a tot el món, bueno a tot el món no, només a qui s'ho mereixi.

Jo he demanat gràcies a 4 persones:
Ma mare una persona que sempre que la veig em regala un somriure i m'ajuda a superar obstacles.
El meu pare que sempre està d'acord amb les meves eleccions.
A una amiga (no diré qui és per respecte a ella) perquè sempre està al meu costat en moments negres, grocs i rojos.
I finalment al Dik que sigui on sigui vull que sempre tingui aquesta paraula en ment SOMIATRUITES.
Es que una simple paraula té el valor de l'estima d'una persona a l'altra durant anys!
Gràcies

Jo li vull donar les gràcies a un animal hi ha dos animals que són el Dik, la meva mare i el meu pare. Li vull donar les gràcies al Dik perquè m’ha ajudat molt a passar moments amb moltíssimes dificultats com per exemple quan estava trist o amb ràbia, ell sempre em calmava, sempre em feia veure la part bona de qualsevol cosa.
La segona persona és la meva mare, li he donat les gràcies perquè sempre m’està ajudant i animant per fer-ho tot el que jo em proposava.
I el meu pare, que sempre passo molt bones tardes amb ell veient la tele i parlant sobre coses que jo desconec o que em sorprenen.

Jo li vaig donar les gràcies a dues persones i a un animal. L'animal era el Dik, perquè va fer moltes coses per nosaltres i a vegades no ens enrecordàvem de portar-li el menjar, canviar-li la gàbia i ell com sempre tot ens ho va perdonar, ha sigut un hàmster molt bo.
A la segona persona que li vaig donar les gràcies va ser a la Lara, perquè sempre m'ha ajudat quan jo ho he passat malament i sempre m'ha fet riure quan estava trista i moltes més coses, i l'última va ser la Clàudia i quan li vaig donar les gràcies va ser pel mateix que la Lara, les dues per ser tant bones amigues.
Cada vegada que he donat les gràcies, després m'he sentit molt millor.
Per a mi ha sigut un repte molt útil i m'ha encantat.

Jo li vaig donar les gràcies a tres persones o animals. La primera és com moltes persones el Dik, li vaig donar les gràcies perquè crec que ha estat molt bo amb mi i a més a més perquè m'ha ajudat a superar alguns problemes del que he tingut.
A la segona persona que li vaig donar les gràcies va ser a la Gemma per ser tant bona amiga i ajudar-me també en els meus moments complicats, en resum per ser tant bona persona i amiga.
I ja per finalitzar, a la última persona que li vaig donar gràcies va ser a la meva mare. Va ser per molts motius un d'ells per aver-me portat al món, un altre per estimar-me tant. També per comprar-me moltes coses que vull.
Cada vegada que li deia gràcies a algú em quedava molt a gust, tot i que amb alguns va ser plorant... Sempre que deia "Gràcies" li feia una abraçada ben forta a aquella person. Això em va encantar, crec que va ser el millor.

Jo la primera persona que li vaig demanar gràcies, va ser el Dik, el nostre hamster de la classe, que desprès d'uns quants anys amb nosaltres, samba anar al cel, la sort es que va tindre una gran vida, cosa que alguns no deuen tenir.
Jo em vaig sentir molt malament, ja que havia mort, però desprès de demanar-li les gràcies, ja em vaig sentir molt millor.
La segona persona que li vaig demanar gracies va ser la meva mare, ja que sense ella ara mateix no estaria aquí, desprès de demanar-li les gràcies em vaig sentir molt bé, ja que ella també em va dir unes coses molt boniques, que son personals.
I finalment, la tercera persona, va ser el Llamp, el meu estimat gos, jo li vaig demanar les gràcies, ja que sense ell, ara i en molts moments del dia, em sentiria molt avorrit, aquesta experiència, no va ser tan bona perquè no crec que ell magues escoltat tant bé.
En general, aquest repte m'ha agradat molt.

Jo, la primera persona que li he dit gracies, és el Dik, perquè sempre ens ha ajudat a resoldre els nostres problemes i perquè sempre que m'he sentit trist, el mirava i somreia.
La segona persona, ha sigut la meva mare, per acompañarme en els pitjors i els millors moments i ser tan divertida amb mi sempre.
Per últim, li he dit gracies a la meva germana gran, perquè sempre m'ha ajudat i sempre m'ha fet riure en els moments més durs.
Sobre aquest repte, opino que és exel·lent, perquè pots reflexionar sobre les persones que més estimes i també, a les persones que els hi has dit gracies, s'han sentit molt bé...
M'encanta aquest repte i el seguiré fent...!

Les persones a les quals hauria de donar les gràcies són diverses. En primer lloc hi posaria els pares. En segon lloc dono les gràcies als amics, perquè em tenen en compte igual que jo els tinc en compte a ells. L'Elisabet i l'Anir són unes d'aquestes persones que em vénen a buscar sovint a casa i sortim a jugar, tots junts oblidem allò que ens fa sentir incòmodes. Això no vol pas dir que no tingui més persones a les quals agrair coses. Per exemple, a Cervera hi tinc una bona amiga que es diu Míriam, amb la qual, quan hi vaig els caps de setmana, sempre ens trobem. Ella té una gosseta molt afectuosa que es diu Xana. Aquesta gosseta, encara que sigui un animal, també la considero com una amiga, i sense que ella se n'adoni, perquè és un animal, també li he de donar les gràcies.
Pel que fa a l'escola, he de dir que també he de ser molt agraïda amb el Dik, perquè m'ha ajudat a ser una persona com cal, en resum: ens ha divertit, educat i estimat. D'això me n'adono ara més que mai, perquè ja no hi és.
Amb aquest escrit vull dir que amb petits agraïments dels companys, n'hi ha prou per estar content.

Jo, en primer lloc vull demanar les gràcies a un Somiatruites més, el Dik per fer-nos feliç cada dia a dia, però ja va haver un moment en que el Dik va morir, i tots els Somiatruites vam plorar i ens vam sentir tristos, gràcies Dik.
A la segona persona a qui li vull dir les gràcies és a la tieta del meu pare, ja que ens estimàvem mútuament i era massa vella i li va passar el mateix que el Dik que no va poder resistir, gràcies Pepita ( es deia així).
Per acabar li volia demanar les gràcies, al Fernando un altre familiar que es va morir de càncer ( no sé quin ) que jo i ell ens estimàvem molt fins que se li va parar el cor, gràcies Fernando.

Jo, ara us nomenarè a qui li he agrait tot el que ha fet per mi. La primera persona o animal a qui li vaig agrair va ser el Dik, per tot el que ens va aportar, clar, que no va poder reaccionr, però estic segura que li va agradar que tots li agraissim la seva ajuda tots els Somiatruites. La segona persona a qui li vaig agrair tot el que m'ha aportat va ser la meva àvia. Va ser un moment molt emotiu, però la meva àvia és tan bona persona que en lloc d'agrair-li jo a ella el que ha fet per mi va ser al contrari, es a dir que va ser ella qui m'ho va agrair!!! Quina àvia tan fantàstica!!!
I finalment la tercera, però no última persona a qui li vaig agrair el que ha fet per mi va ser la meva mar, i la vaig fer la tercera perquè és la persona que em feia dir-li, però que ens abraçessim després dels agraiments em va fer sentir molt millor. Que bonic que va ser!!!

La meva frase perquè la gent valori el que té és: "Valora el que ets, pel que ets, i no pel que et diguin que ets". Aquest precepte vol dir que has de creure en les teves possiblitats. La relació que té amb que valoris el que tens és que tots tenim quelcom per a sentir-nos orgullosos, i ens hem d'aferrar al poc o molt que tenim per a arribar a més metes. Una altra opció seria compartir el vídeo de "ese auto", ja que compartint-lo, contribuiriem a que el vídeo es fes viral, i si l'arriba a veure un 95% del món i reflecciona sobre aquest vídeo, es pot arribar a donar conte de que ha de valorar el que té.

La frase que he creat perquè la gent valori el que té és aquesta:
"Saps a quanta gent li falten abraçades i quantes te'n donen a tu? Regala abraçades!"
Aquesta frase vol dir que hi ha molta gent al món, com per exemple els orfes que ningú els hi dóna abraçades. En canvi a nosaltres cada dia algú ens dóna una abraçada, com per exemple un amic, la teva mare, el teu pare etc.

La frase que he creat és.
Si no t’agrades en el mirall mirat per dintre i t’emocionaràs
Vol dir que tot i que sigues feo o gordo etc.. si et mires per dintre ets precios

VALOR
es el que conté
L'AMISTAT
VALORAR
es el que necessita
LA HUMANITAT
tenim moltes coses
que no sabem
VALORAR
i en volem moltes
MÉS.
La veritat no seria necessari fer-vos una reflexió d'aquest tema perquè la frase ja ho diu tot, tot i així m'agradaria que tothom acabés tenint clar el veritable missatge d'aquesta frase:
quan tenim aquella necessitat compulsiva de quedar-nos tot el que volem i desitjem, es quan ens hem de parar a pensar uau tinc un munt de coses i la magoria em son inecesaries, potser ja va sent hora de que canvï el chip i comprengui que tenir més no m'aportarà cap felicitat de més, al contrari la vida em serà més costosa alhora d'estar preocupant-me d'allò en qualsevol de les maneres!
Això si no deixeu pas de banda el fet de que tindre una bona salut, higene, una familia que és preocupi per a tu i la teva felicitat o tindre amics que t'acompanyin en tot moment!
Solament aquestos petits d'etalls ens fan obrir els ull de tot el que tenim i no valorem!

La meva frase perquè la gent valori el que té és:
"Aprofita al màxim tot el que t'envolta i el que tens, perquè hi ha gent que no ho pot tenir" Vol dir que hem de valorar tot el que tenim i a vegades no oblidaro, perquè algun moment ens en hem oblidat. Aprofita i viu la vida al màxim!