Després de tot l'estiu d'aquí cap allà, molts dels somiatruites continuem convertint-nos en famílies acollidores durant els caps de setmana i els vacances.
Tenim molta cura del Dik en tot moment, i aprofitem aquesta finestra per mostrar-vos com va vivint amb cadascun de nosaltres i explicar-vos algunes anècdotes, perquè tots puguem anar-ne fent un seguiment.
El nostre objectiu? Que visqui com un REI, perquè s'ho mereix!
(Foto cedida per l'Oriol A.)
Aquest cap de setmana l'he passat amb la Queralt. A casa seva m'ha estat comunicant totes les aventures que viurem, fins i tot quant menjava, per això mateix m'he fet una bona dutxa amb perfum inclòs, i... per fi ja estic preparat per a la nova aventura al Delta de l'Ebre!
El que em pregunto ara és al costat de qui aniré a l'autocar.
Atentament, Dik.
Ja ha acabat el trimestre? Que ràpid!
I per aquí m’han comunicat que l’Èric em cuidarà tots aquests dies! Quina il·lusió! Ara us en faré cinc cèntims!
El primer dia, l’Èric em va rentar la gàbia i em va posar enciam, “mmmm”. Mentre me la rentava, em va treure amb la bola, però l’Èric es pensava que estava mig trencada perquè es desmuntava cada dos per tres sis, i em va treure sense la bola, hi havia bastants forats, però em va impedir que hi entrés en algun, al principi els va tapar tots! Després, quan la gàbia ja estava neta, m’hi va ficar dins, i fins demà!
Els dos dies següents, va ser sempre el mateix, pel matí em posava menjar, més cap a la tarda o mig dia em treia amb la bola, i en algun moment del dia m’acariciava.
L’endemà, em va netejar un altre cop la gàbia, però aquest cop em va rentar el plàstic, la casa, em va rentar el dipòsit on tinc l’aigua... I em va posar menjar. Després em va treure a córrer una mica.
Però l’Èric va marxar de vacances, i vaig marxar cap a casa el Xavi! Va ser el primer cop que hi entrava! A través dels barrots de la gàbia, vaig veure un gos petitet i negre, devia ser la mascota del Xavi. El Xavi em va posar aliment cada dia i em va treure a fer exercici cada dia.
I ja arribaven els últims dies de vacances, quan l’Èric em va preparar amb unes peces d’espuma molt tova un castell amb escales i obstacles, m’ho vaig passar enciam! I sí, dic enciam perquè escolto dir als humans “m’ho vaig passar pipa”, i suposo que deu ser perquè els hi agraden molt les pipes, i jo dic “m’ho vaig passar enciam” perquè m’encanta l’enciam.
I avui ja és el dia de tornar a l’escola! Tinc unes ganes de tornar a veure als meus companys i a l’Albert... Sis plau que sigui hora de marxar!
Fins una altra!
Hola a tots els Somiatruites. Aquest cap de setmana, he viscut milions d’aventures a casa de l’Anir.
El primer que ha passat, ha sigut que l’Anir s’havia oblidat la meva bola a la classe, però llavors m’ha fet un gran circuit per on córrer i ja us ho dic jo que va ser molt divertit. Després, li vaig robar les ulleres a la germana de l’Anir i me les vaig posar una estona per provar, però quan l’Anir me les va treure em vaig enfadar i vaig anar a agafar el mòbil de sa germana. Uns minuts després de jugar al mòbil, em vaig cansar i vaig anar a muntar a cavall! Em vaig caure unes quantes vegades, tanmateix m’ho he passat bé! Espero tornar a casa de l’Anir mil i una vegades més!!!
Hola somiatruites! Aquest pont he estat a casa de la Lara, com ja sabeu.
Ha sigut super divertit perquè m'ha fet un laberint impressionant on podia anar amunt i avall. La seva cosina i el seu cosí m'han donat molta pastanaga, poma i enciam.
Bé, això és tot el meu cap de setmana.
P.D: Com que aquest cap de setmana ha sigut carnaval, quan veia a la TV passaven les carroses i podia veure com els humans passaven fred.
Hola a tots els somiatruites de la classe, aquest cap de setmana he estat amb el meu amic Jack, el Jordi ens ha dit que si l’ajudàvem a fer uns deures sobre mesurar la casa, ens donaria menjar i fruita de la bona!
L’hem ajudat i ens ha deixat pilotar la seva avioneta.
Un cap de setmana inoblidable!!!
Ai, quin fart de viatjar, amunt i avall tots els caps de setmana. Aquest pont he estat a casa de l’Èric!
Ens ho hem passat molt bé junts, tot i que alguns dies l’Èric va estar fora de casa i no vam poder estar junts. Ai, quina pena!
No he pogut menjar tots els dies enciam, ja que l’Èric sap que si menjo sempre enciam em poso malalt i tinc cagarrines, però m’he alimentat molt bé: poma, enciam i fruits secs, això sí, els fruits secs sense sal! Ai que bé que em cuida l’Èric!
Avui hem tingut un ensurt! Jo estava tan tranquil a la bola i paf, s’ha obert de cop el tap! Jo he aprofitat l’ocasió i he caminat sense la bola, m’he pogut posar per racons... Quan l’Èric s’ha donat compte que la bola estava oberta s’ha posat histèric i ha començat a cridar-me i a buscar-me. Jo estava sota el sofà-llit. Quan l’Èric m’ha trobat ha tingut dificultats en agafar-me, quasi se li enganxa el braç en un ferro! Al final m’ha agafat! Quan m’ha agafat he escoltat que deia que no portaria mai més un hàmster a casa.
L’activitat que més m’ha agradat fer ha sigut la de llegir i analitzar l’àlbum “El llibre dels porcs” amb l’Èric.
Un cap de setmana I-N-O-B-L-I-D-A-B-L-E!
Ah, i ja que aquest cap de setmana s’havien de puntuar una sèrie d’àlbums i llibres, jo també puntuo aquest pont amb l’Èric:
Un 9, perquè no hem pogut estar tots els dies junts!
Atentament, Dik.
El Dik ja es fa gran!
Aquest fet demostra que som una família molt bona per a ell i que l'estem cuidant fantàsticament.
La Clàudia ha elaborat un poema per al Dik en nom de tots els Somiatruites.
Compleix-ne molts més, Dik! T'estimem!
Aquest cap de setmana ľhe passat amb ľAlba. He menjat molta fruita i verdura, però ľAlba m'ha canviat el menjar, perquè abans ďanar-me'n a casa seva no em van canviar el menjar perquè se n'havia ďanar ràpid i me'l va canviar a casa seva.
Després de tot aquest rebombori, m'ha tret a passejar cada dia, i com que amb la pressa ľAlba es va deixar la bola vaig aconseguir córrer a la bola de l'hàmster de l'Alba, que és moooolt més gran que la meva, vaig córrer tots els dies.
Atentament, Dik.
PD: L'Spiderham és un fanfarró que sense ľajuda del pare de ľAlba, no sortiria de casa.
Aquest cap de setmana el "Dik" s'ho ha passat pipa: entre jugar en un parc temàtic, ballar cançons angleses i menjar uns àpats deliciosos ens ho hem passat molt bé. Es pot dir que aquest cap de setmana ha sigut engrescador.
Hola, sóc l’Anir. Com ja veieu, aquest cap de setmana m’ha tocat a mi el Dik. Quan vaig veure que el “Dik” venia cap a mi em vaig posar molt content perquè sabia que em tocaria.
Ara per començar us explicaré com ha anat el meu cap de setmana amb el Dik.
Al principi, quan li vaig ensenyar a ma germana es va posar molt contenta perquè a ella li encanta el Dik.
El dia següent vaig agafar unes peces que tenia per allà i li vaig muntar una mena de carretera amb un petit cotxe. Després quan el vaig posar al cotxe que li vaig fer em sembla que no li va agradar molt perquè sortia constantment i no parava quiet.
El dia següent, li vaig posar la gàbia amb aquella mena de carretera que li vaig fer i va començar a mossegar-la i també va començar a escalar la seva gàbia fins a dalt.
Bé, aquest ha sigut el meu primer cap de setmana a sisè amb el Dik i m’ho he passat molt bé!
Ja fa molt de temps que no vaig a a cal Mohamed i es veu que s'ha mudat! La seva casa actual és molt més gran que la que tenia abans i molt més maca. En arribar a casa seva el Mohamed va donar-me una mica de poma però jo no me la vaig cruspir fins a la nit. Per contemplar casa seva em vaig ficar al tub.
El dia següent, el Mohamed em va donar per menjar una amanida de enciam i pastanaga, estava boníssima. El Mohamed em va deixar fer servir la bola tots els dies durant mitja hora.
Aquest cap de setmana, he tingut l'hàmster de la meva classe, el Dik un hàmster rus.
Jo l'he tret molt amb la bola, però el problema ha estat que l'he tret a la meva habitació amb la porta tancada perquè el Llamp no li fes mal, perquè abans, el llamp quasi trapitja al Dik a dins de la bola.
També he jugat amb el Dik amb un cotxe de lego i hem jugat a altres coses molt divertides.
Ha estat un gran cap de setmana, m'ha agradat molt.
Hola! Quan de temps sense veure l'Elisabet!
Amb ella, m'ho he passat super bé i he menjat de tot: enciam, pastanaga, poma... També he jugat amb l'Oscar, he sortit a córrer amb la bola tots els dies durant 30 minuts al matí i a la tarda.
El papa Toni no m'agafa mai, em sembla que te una mica de por, al contrari de la mama Cristina. Ella i l'Elisabet em fan corre amb la bola, i també me la renten, m'agafen, em donen menjar...
PD: L'Oscar és molt perillós.
Uf per fi, l'ultima parada del meu llarg viatge!
La veritat no em puc queixar, tots els somiatruites que m'han tingut s'han portat molt bé amb mi, però per fi aquesta és la meva ultima parada i ha sigut amb la Glòria.
He fet molts amics. un gat de goma, un peluix i he deixat algún que altre regalet a la bola, a la taula, a la gabia, a llit a la piscina de boles, al llibre de wonder... Alguna nit llegiem el "Wonder" o "El capitol del Julian".
Però us trobo molt a faltar, he intentat avançar el temps però no hi ha manera, per llastima encara haure d'esperar una mica mes.
Us envió moltes pastanagues i enciam perquè ho gaudiu. Espereu un moment, he parlat molt rapid... Als somiatruites us agrada la pastanaga i l'enciam???
Atentament, Dik.
Hola nois, aquests dies estava a casa de la Lara.
La veritat és que m'ha cuidat bastant bé. He sortit a correr cada dia, uns 30 minuts, m'ha donat fruita, sempre que la necessitava i els dimarts i els divendres m'ha netejat la gàbia, d’això no em puc queixar.
L'unic problema ha estat un gos molt gran i pelut que no se perquè, però jo li feia poca gracia i no em deixava de mirar. A sobre he compartir casa amb un conill, moltes gallines, dos galls i un periquito. Ha sigut estrany i divertit a la vegada perquè he escoltat molta música.
Al principi estava una mica espantat perquè trobar-te un gos i molts més animals espanta, no creieu? Però la veritat ha estat bé, no, perfecte!
Ah! Se m’oblidava, quan vaig arribar a casa la Lara estava una mica confós perquè com que havia fet tants canvis de casa no sabia on era!
Atentament, Dik.
La meva estada amb l'Alba ha estat genial!
Em va deixar jugar amb la seva nintendo i vaig conèixer a la seva família.
Primer vaig pensar que no em posaria res de verdura perquè no en tenien, però aixó ho pensava, no ho deia.
Al final la mare de l'Alba li va ensenyar a fer-me un petit plat combinat de pastanaga i una fulla a trossos d'enciam. Estava boníssim i així quasi m'acostumo a menjar a la mateixa hora que ella, perquè cada vegada que anava a dinar m'apagava el llum perquè pogués esmorzar, dinar i de tot.
I vam fer un dibuix per a un concurs!
Atentament, Dik.
Hola!
Sóc el Dik escrivint-vos des de casa l’Arnau Peña! A l’arribar, hem van portar cap a Castelldefels, on m’ho vaig passar “pipa”!
Just a l’arribar, em vaig banyar a la piscina. Que bona era l’aigua!
Després, em van donar de menjar i també una fulla d’enciam XXL.
Després em vaig quedar ”sopa” fins l’ endemà, i per cert vaig ser el primer hàmster de la història en anar en TAURÓ. Va ser impressionant (però quin cansament!).
No vaig sortir de casa en uns quants dies, però al despertar em sentia com a nou.
Per cert, també vaig ser el primer hàmster en anar en moto!
Després vaig jugar amb paper de diari.
L’endemà vaig jugar a cartes.
Fins un altra!
Les fotos a baix!
Atentament, Dik.
Estava tan tranquil a casa de l’Èric quan de sobte em va passar a buscar l’Oriol Anglès.
Feia molt de temps que no el veia, ha crescut molt. Vaig pujar al cotxe de l’Oriol molt content de veure’l i vaig arribar a casa seva, ell em va deixar a sobre de la taula i va anar a la cuina per pelar-me una poma. Mentre que ell m’estava pelant la poma vaig veure que se m’acostava una cosa molt estranya, molt gran amb els ulls blaus, tenia la boca enorme i uns ullals súper afilats, quina por!!!
Jo vaig començar a córrer per la meva gàbia com un boig, sort que l’Oriol va venir amb la meva poma i va fer fora a aquella cosa tan estranya. Jo vaig començar a menjar. El dia següent sense saber encara que era aquella cosa em van posar a la meva bola, i jo vaig començar a experimentar la casa de l’Oriol. Allò em seguia des de prop amb una mica de por... Com li vaig detectar la por vaig anar a per ell, cada cop m’apropava més i ell m’anava esquivant. Un gat! Això era aquella cosa i em sembla que és diu Tom perquè així és com el cridaven.
Amb l’Oriol hem fet moltes coses: m’ha fet un circuit de tobogans amb tubs llarguíssims per on baixava i pujava, no podia parar de fer-ho, em va encantar. Després vam jugar a fer equilibris, jo em posava al seu cap o a la seva espatlla i anàvem caminant.
Al final al Tom vaig agafar-li confiança. Fins i tot vam dormir molt a prop.
Atentament, Dik.
PD. Aquí podeu veure com m'ha recollit l'Arnau Peña. Comença una altra experiència!
Aquests dies amb l’Èric m’ho he passat genial! Però em va ser una noticia agredolça quan vaig marxar de casa del meu estimat Jordi, per anar a casa d’un molt bon amic, l’Èric.
A casa de l’Èric, he estat com un rei: em treia a passejar, em feia neteges extres de gàbia, un dia vaig esmorzar amb ell, ens feiem moltes fotos… I fins i tot vaig coneixer els tiets de l’Èric, i vaig veure al meu amic de la classe Xavi. Ah, i també vaig prendre un te amb els tiets de l’Èric (però jo no en vaig beure).
Una vegada l’Èric em va posar sobre la mà de la seva mare i em vaig caure, però per sort no em vaig fer ni una ferideta.
“Mmmm, l’enciam de casa l’Èric és boníssim!”. Quan veía que l’Èric venia cap a la gàbia amb enciam a les mans, ja se’m feia la boca aigua i me l’acabava en un “plis plas”.
He menjat molta poma, molt d’enciam i una mica de pastanaga.
L’Èric em va fer un laberint gegant amb tubs grandiosos! Era súper guai, perquè em perdia i també perquè… A que no sabeu què hi havia com a premi d’haver passat el laberint? Un platet ple d’enciam del bo! Al laberint hi havia una sala que era feta de videjocs, però a mi, no és que m’entussiasmin… Jo sóc més de jocs més casolans i generals, en què puguin jugar molts companys.
Vaig conèixer a un dels millors amics de l’Èric, es diu Damià, és prim, alt i té el cabell ros. Es va quedar a dormir a casa de l’Èric. El Damià, em va caure molt bé.
I ara cap a casa del meu company i amic, Oriol Anglès, estic segur que amb ell també m’ho passaré genial!
Atentament, Dik.
Aquests dies amb el Jordi, m’ho he passat molt bé, vaig anar al seu pati, i em vaig trobar en Jack que estava conduint el tractor d’en Jordi, em va convidar a pujar-hi, i vàrem donar una volta per a tot el pati-jardí.
Un altre dia, vaig pujar-me als genolls del Jordi amb el Jack, quasi em mato literalment contra el terra, sort que el Jordi té cura de nosaltres.
Em va agradar tant el jardí del Jordi, que vaig començar a olorar les flors, que per cert són de l’àvia del Jordi, que li agraden molt.
En Jordi va fer una espècie de laberint de petxines, i en Jack i jo vàrem fer una cursa dintre del laberint. Vaig guanyar de ben poc a en Jack! (Ell és molt ràpid, però jo més).
Ara en Jordi té molta feina perquè és la festa major de La Granada i ens ha donat un menjar especial: Llaminadures (mmmmmmmm, que bones), però també molta fruita i verdura per compensar.
Quan en Jordi em va netejar la gàbia, jo vaig estar una molt bona estona corretejant per tota l’entrada de la casa, en Jack no va anar a la bola perquè tenia molt de mal a la pota i en Jordi i la seva mare el van portar al veterinari súper ràpid.
Aquests dies he estat un convidat de luxe a casa d´en Jordi perquè m’he retrobat amb el meu millor amic, en Jack i m'han cuidat super bé.
MOLT BONA FESTA MAJOR A TOTS ELS DE LA CLASSE QUE M’ESTIMEU I EM CUIDEU!!!
Atentament, Dik
Aquests dies amb la Gemma m’ho he passat molt bé, cada dia he surtit 20 minuts amb la bola, els dimarts i els divendres m’ha canviat la gàbia i cada dia he menjat verdura.
Un dia va venir la Lara a veure’m, quan va arribar, ella i la Gemma es van banyar a la piscina, quan ja van surtir van jugar a cartes, i jo m’hi vaig afegir.
Un dia vaig jugar amb una caseta de fusta molt bonica que té la Gemma a la seva habitació.
Per sant Joan vam anar al Port del Comte. El Port del Comte és un poble molt petit que hi ha als Pirineus, allà vam passar el sant Joan. Jo no vaig tirar cap petard, però els vaig sentir.
I per acabar us he escrit tot això a l’ordinador.
I ara em pregunto, amb el següent nen o nena, m’ho passaré tan bé com amb la Gemma?
Atentament, Dik
