Filosofia o trencabanyes

Aquest trimestre a classe hem començat a fer filosofia perquè sembla ser que l’han tret a l’institut, i com que a l’Albert li agrada molt i la considera indispensable per a la vida, l'ha volgut recuperar a la primària. 
Que com ho fem? Doncs cada setmana estudiem una imatge i nosaltres disposem d'una pauta anomenada "Trencabanyes de la setmana" que ens ajuda a analitzar-ho tot al màxim. La pauta es divideix en 5 fases: descriure, explicar, justificar, argumentar i interpretar, que és oral i la fem durant una hora en què tots discutim, debatim, fem judicis... Podeu veure la pauta aquí a sota.
Hi ha quatre tipus d’imatges a analitzar: les que tenen només text, les que tenen només imatge, les que tenen seqüències narratives, i les que tenen una imatge i un text que es complementen.
En conclusió, pensem que la filosofia ens fa pensar en el futur, i sobretot reflexionar amb cada imatge, una oportunitat única d'aproximar-nos al món que ens envolta!

VISCA LA FILOSOFIA!!!

Rols i etiquetes

En aquesta activitat vam analitzar en un mapa mental els diferents rols que executem a la nostra vida. Vam haver de pensar en tots i analitzar què s'espera de nosaltres en cadascun dels ambients en què ens movem i quines etiquetes tenim.
Posteriorment, ens vam detenir a estudiar cadascuna de les nostres etiquetes i vam reflexionar sobre si realment formaven part de nosaltres o eren imposades pel nostre entorn. Va ser molt difícil, però ens vam adonar com, sense adonar-nos, anem acceptant moltes etiquetes que se'ns imposen des de ben petits i les fem nostres.
Vam finalitzar l'activitat treient-nos una de les etiquetes que creiem que ens han imposat i amb què no estem d'acord, perquè considerem que no representa el nostre jo real.
Tot seguit podeu veure el vídeo (no pengem els mapes mentals ja que són molt personals).
Animeu-vos a analitzar-vos, a veure què trobeu dintre vostre.

MICRORELATS

Després de molts dies treballant el tema de l'assetjament escolar i de l'abús en general, hem partit d'aquesta imatge per crear microrelats.
Per fer-ho, el primer que hem hagut de fer és escollir un protagonista, una perspectiva narrativa i un temps verbal, en funció del que es volgués expressar.
Els textos, a més a més, suggereixen reflexions en els lectors.
 
Tot seguit podeu seguir tots els escrits que hem fet.
Esperem que us agradin!

PROTAGONISTES (PAU VALLVÉ)

Protagonistes
cadascú en el seu món
i a la vegada
extres del món dels demés.

Tots entrecreuant-nos...

Milers de vides,
de centres de gravetat.
Milions de rastres,
infinits plans de futur.

Hola, sóc la Queralt i us faré una reflexió sobre la lletra de la cançó "Protagonistes". Si i hagués de posar un títol a la reflexió seria "Intemte-m'ho plegats". He de dir que al principi el poema no el vaig entendre gaire, però el meu pare em va ajudar a entendre'l.
Interpreto que si ens ajuntem i expressem cadascú una mica del nostre saber, arribarem molt lluny.
Aquest poema ens ve a dir que no sempre hem de fer coses tot sols, i que també va bé de fer coses en companyia,  perquè així podem anar més lluny.
Pel que a mi fa, aquest poema encerta amb el que diu, ja que de vegades m'ha passat quan he quedat amb alguna amiga per fer deures. Potser hem tardat una mica més a acabar-los, però al final la feina ha sortit més bé. 

la història continua, però com? 2a part

la història continua..., però com? Part 1.

El cas de l'Alan... (gener 2016)

Sóc l'Èric i us presento les meves reflexions sobre un tema tan delicat com l'assetjament escolar. En concret, partint del cas de l'Alan.

He decidit titular el meu text "El bullying, causa de mort tonta!". 

Considero que tots tenen (i tenim) la llibertat i el dret de ser, vestir, llegir, escoltar música, i fer allò que més ens agrada, i de la manera que ens agrada. En aquest cas queda clar que moltes persones no entenen que perquè algú sigui diferent als altres, no s’han de riure d'ell.

A la classe hem estudiat a fons situacions d'assetjament, i ens hem adonat que els que podem fer-ho capgirar tot som els "observers", aquells que som testimonis dels fets. És important que no li riguem les gràcies a l'agressor, ja que sinó l'estem animant a continuar. El que hem de fer és mostrar-li el nostre rebuig i denunciar-ho!

Els Somiatruites hem analitzat situacions del nostre passat en què hem estat "observers" (tots ho som, ho hem estat i ho serem), per prendre'n consciència i ser capaços d'actuar. Des de la meva experiència, només us dic que el que heu de fer és EMPATITZAR, perquè si us poseu en el lloc de l'altre, ràpidament sabreu què fer! Amb e'assetjament hem de ser taxatius!

donar, donar i donar i rebre, reb, r...

El darrer mes el curs ha estat un mes complicat per als Somiatruites...
La veritat és que en força ocasions els esforços dedicats a les tasques de l'escola han estat per sota del desitjable. 
Aquest aspecte ha provocat la necessitat de realitzar una aturada, analitzar tot allò que tenim a l'escola que podríem considerar "extres" (activitats motivadores i estimulants d'aprenentatge), i debatre sobre cap a on volíem dirigir els nostres camins.
Per tot això, el darrer treball de filosofia ha estat a la inversa del que és habitual: hem hagut de buscar una imatge que representés la situació en què ens trobem.
La veritat és que entre tots hi ha hagut força coincidència.
Aquesta activitat ens ha servit per reflexionar sobre la nostra actitud i poder reorientar-la. Això és molt necessari, perquè el ritme que porten en el dia a dia fa que no fem aquestes anàlisis tan essencials per tirar endavant. Us ho recomanem!

La guía perfecta para no hacer nada

Hola, em dic Gemma, sóc una alumna de la classe Somiatruites, avui m’ha tocat explicar-vos la meva reflexió de la sisena imatge de filosofia, a la que jo he decidit anomenar:  “Confiança amb tu mateix”.
A continuació, us escric la meva reflexió, que surt de la meva llibreta “Creant nous mons”.
Per començar, la imatge està com dividida en quatre parts i cada part té una il•lustració, la imatge sensera està titulada, “La Guía perfecta para no hacer NADA”.
A la primera part de la imatge es veu un noi fent malabars i diu a sota al dibuix “1. Intentarlo”, el noi està feliç fent malabars i s’ho passa bé.
A la segona part de la imatge es veu que el noi ha fallat fent malabars i el noi està trist, a sota el dibuix diu: “2. Fallar”.
A la tercera part de la imatge es veu el noi estirat a terra perquè no se’n surt, sota la il•lustració diu: “3. Derrumbarse”.
I a l’última imatge es veu el noi estirat pel terra plorant al costat de les pilotes, ha sota la il•lustració diu: “4. Lamentarse”.
Explicant la imatge, el noi després d'intentar-ho unes quantes vegades ja s’ha cansat perquè no ho ha aconseguit.
Aquesta imatge, té a veure amb la confiansa amb tu mateix, i aconseguir el que tu mateix et proposes i lluitar en el cas de no aconseguir-ho.
En conclusió, crec que aquest noi si hagués tingut algú que l’ajudes i li dónes ànims ell ho hagués aconseguit, perquè a nosaltres moltes vegades ens ha passat en moltes casos, i jo quasi sempre he tingut algú que m'ajudés i em donés ànims.
Per acabar, crec que l’Albert ha escollit aquesta imatge perquè nosaltres pensem amb nosaltres i que hem de confiar més amb nosaltres mateixos i aconseguir el que ens proposem.
ÀNIMS, TOTS PODEM!

EGO vs NaTUre

En aquesta imatge veiem dues il·lustracions diferenciades, una sota el nom: "EGO", i l'altra etiquetada com a "NATURE".

La primera d'elles organitza en una forma piramidal diverses espècies animals, situant l'home (no com a genèric, sinó en referència al gènere masculí) a la cima, i la dona i la resta d’animals per sota d’ell, en diferents pisos que denoten una jerarquia de poder o importància. D’aquí el nom de la il·lustració “EGO”, que reforça el caràcter dominant i vanitós de l’home, que es creu el centre del món, per sobre de tota la resta d’éssers vius.

En canvi, la segona imatge mostra les mateixes espècies animals, però organitzades en una forma circular, la qual ja no denota un ordre de poder. El seu títol, “NATURE”, ens diu que la natura en realitat no té cap ordre o jerarquia, sinó que totes les espècies tenim el mateix grau d’importància a la Terra.

Aquesta imatge ens ajuda a reflexionar, un cop més, sobre allò que és real i allò que ha creat l’home. La natura ens situa a tots en el mateix grau d’importància, perquè tots som iguals de necessaris per a la vida, tots els ecosistemes són necessaris per a la supervivència. Però com sempre, l’home i la seva intel·ligència es creuen superiors, els que dominen el planeta i tracten la resta com a subordinats, quan en realitat, com diu un precepte: “si l’home s’extingís, tota la resta d’espècies renaixeria amb més força”, perquè som els més destructors de tots. Potser una mica de modèstia no ens aniria malament, només cal que mirem els nostres iguals, la resta d’éssers vius, i aprenguem d'ells...

avenç o endarreriment?

Hola, em dic Clàudia, i avui jo he estat seleccionada per presentar-vos la meva reflexió sobre la quarta imatge seleccionada per a fer filosofia, a la que jo he decidit anomenar: “Avenç o endarreriment?”.
A continuació us escric la meva reflexió, passada textualment des de la meva llibreta de "creant nous mons".
En aquesta imatge, es pot observar un nen en mig d’una plaça amb una pilota de futbol als peus, envoltat de gent que només mira els seus aparells electrònics, com per exemple Iphones, tablets, etc.
L'escena es reprodueix en una plaça il·luminada en un punt central, sota el qual es troba el nen. La resta del món resta ajaguda en els bancs disposats al voltant del nen, aliens al petit personatge que estan envoltant.
La situació que s’està reproduint és que a causa de tanta tecnologia, els nens, més aviat d’entre 8 i 17 anys no juga ni queda ja, perquè, per què fer-ho si una màquina ho pot fer per tu? Si és molt més fàcil que sortir!!!
El que ens prova de dir és que ens hem de comunicar cara a cara, no cara-telèfon, que ja ni tan sols s’utilitza per a trucar!!!
Crec que han escollit posar un nen que vol jugar a futbol ja que és un dels esports preferits de la societat, i, al ser-ho, fa que la gent caigui en compte que la situació ja passa uns certs límits.
Per a concloure, crec que l’Albert ens ha presentat aquesta imatge perquè no ens convertim en aquests nens del banc i perquè ens adonem que les noves tecnologies estan bé una estona, però no massa.

LA TOSSUDESA HUMANA

Hola, sóc l’Oriol Anglès, ara us presentaré un dels meus escrits de filosofia.
En aquesta imatge, podem veure com dos rucs estan lligats a una mateixa corda, però un està mirant cap a un costat i l’altre cap a l’altre. Aleshores, un d'ells veu un matoll al seu davant i l’altre ruc també en veu un al seu davant. Llavors els dos intenten anar a buscar-lo, però com estan lligats no arriben. Comencen a estirar amb totes les seves forces però tampoc arriben. Però clar, com no són tontos miren enrere i veuen que estan lligats, llavors decideixen anar junts, primer a un matoll i després a l’altre.
Això passa, perquè com sembla que al principi no es veuen i volen menjar, es posen molt tossuts, llavors es posen a estirar per arribar a poder menjar.
Jo penso que no són gaire llestos, perquè si jo tingués una persona al meu darrere, pararia d'estirar i faria directament el que ells han fet al final.
Aquesta imatge el que ens vol dir és que la gent, a la vida quotidiana, és molt tossuda i individualista perquè, normalment, si se’ns passa quelcom pel cap no ens ho podem treure fins que no ho fem.
Això és en el que crec que ens fa reflexionar aquesta imatge. Jo crec que hauríem de ser molt menys tossuts perquè com he dit abans la gent és molt tossuda i ho hem de millorar, tot i que a vegades va bé tenir una mica de tossuderia.

Som responsables del que fem i diem!

En aquesta imatge podem veure un samurai i un deixeble del samurai, però això no és el que es destaca, a sota de la imatge hi ha un text que diu: 
“- Si alguien se acerca a ti con un regalo, y tú no lo aceptas ¿a quién pertenece el regalo? -preguntó el samurai. 
- A quien intentó entregartelo. - Respondió uno de los discípulos. 
- Pues lo mismo vale para la envidia, la rabia y los insultos. - Dijo el maestro.- Cuando no són aceptados, continúan perteneciendo a quien los cargaba consigo”.
El samurai i el deixeble estan d'acord que si es fa un regal i no és acceptat, aquest regal és de la persona que el volia donar.
Basat en això, el mestre diu que les coses que diem en contra d’algú, si aquest algú no les accepta, segueixen sent nostres.
Jo crec que el que diu el mestre samurai és molt cert. Si no fem cas a paraules que no són veritat, o no responem a actes en els que no creiem, o no ens agraden, així evitarem enfrontaments, enrabiades i mals rotllos amb altres persones.
Jo crec que l’Albert ens ha donat aquesta imatge perquè, si li fem cas a aquesta imatge, la vida ens anirà millor en quan a amistat, tindrem més amics (perquè no ens enfadarem tant), i sobretot, com he dit abans, tindrem menys mals rotllos.

Tu decideixes quin paper tenen a la teva vida...

Benvolguts visitants de la web!
Avui iniciem un nou apartat amb l'anàlisi de la primera imatge del projecte "filosofia". Aquest és l’escrit d'un dels Somiatruites: 
"A la imatge veiem una tele, una taula i un llibre. A la primera part apareix la tele a sobre d'una taula i un llibre subjectant una de les potes de la mateixa taula. En canvi, a la segona part de la seqüència és la tele la que subjecta la pota coixa de la taula i el llibre el que està sobre la taula, obert amb un café calent al costat.
Jo crec que al principi la tele està a sobre de la taula i el llibre aguantant la pota per una simple funcionalitat. Després la tele subjecta la taula i el llibre és a sobre d’ella, perquè ens vol dir que en el lloc de mirar la tele hem de llegir més.
La tele només serveix per distracció però no aprens res llavors val més posar-la en un lloc de no tanta utilitat i el llibre en un lloc més a prop.
El meu punt de vista sobre això és que la imatge te tota la raó, hem de mirar més el llibre i menys la tele.
En conclusió, no hem de mirar tant la tele i hem de llegir més perquè et fa llest i et dóna més creativitat. I fins aquí la imatge numero u de filosofia. 

Fins la següent imatge, visitants i Somiatruites!

Filosofem!

La frase de filosofia

La meva frase de filosofia, de com dir a la gent que ha de valorar les seves coses és:
Quan compreu les coses us heu de parar a pensar perquè la voldreu, ja que potser només la voldrieu ja que està de moda en aquells moments, però que passarà quant ja no estigui de moda?
Ja no la fareu servir, i haureu gastat diners per a res.

Aquesta és la meva proposta per a la frase.

ilyas

Jo cuan tnia 7 anys nosabia nadar a la pisina i cuan nosabia els altres es reian de mi , i cada vegada que vaig a la pisina i jo menfada i no magrada que es raian de mi i una vegada jo el meu germa hem asegat moltes hores i un dia ja u he consagit per fi ja se nadar

Raco

Només hi ha tres comentaris contant el meu!

Ja queda menys...

perquè l'Albert ens doni la següent imatge de filo.

Re:Ja queda menys...

NO ENS LA DÒNA LA FEM!

Comentari nou