Anar a Tarragona a sigut una experiència única, ja que som unes de les poques aules que ha anat a fer una classe als alumnes de 2º de magisteri.
A mi m’ha agradat molt anar amb el “mini bus”, ja que he tingut la oportunitat de conèixer a fons als meus companys i ajudar a que ningú estigui espantat per la seva actuació.
M’he sentit feliç, recolzada per tothom, important, etc. (aquí no més dic les que més m’ha agradat sentir).
En resum, anar a Tarragona amb els Somiatruites ha sigut espectacular ja que hem tingut la oportunitat de fer pinya i sentir-nos en un sol cos que fem anar tots amb les nostres habilitats.
P.D: També m’he sentit privilegiada.

Una gimcana genial vam realitzar, i tota la vam acabar, però el plat fort va arribar i a la URV vam entrar, per els àlbums explicar, i una experiència genial vam passar!

Pla per dijous 17:
Anar a passar-m'ho pipa per la ciutat amb els meus millors amics i amigues.
Descobrir aspectes de Tarragona que mai no havia vist.
Pendre un dinar deliciós juntament amb unes de les persones més importants per a mi.
I, finalment, juntament amb aquestes persones fer el discurs més emocionat de la meva vida devant de persones experimentades i apendre elles tant com jo.
Tornar a casa petant-me de riure sense parar.
Tot complert?
Síííííí!!!!!!!!

Waw!!! Ha sigut tot al•lucinant!!! Anar a Tarragona, m'ha fet passar un dels moments més agradables i inoblidables de la meva vida! Al principi, m'han encantat les missions i tot el què hem fet abans d'anar a la universitat Rovira i Virgili!!!
Després, al arribar a la universitat, he començat a sentir nervis, com papallones a l'estómac... Llavors, quan ja era l'hora de l'actuació, m'estava a punt de maregar! Hi havia un munt de persones!!! Quan m'ha tocat, no sabia què dir i directament he obert la meva boca i les meves mans han començat a reaccionar, no sabia què estava dient!!! Quan vaig acabar vaig tenir ganes de tornar-ho a fer, perquè llavors ja no estava tant nerviós i m'encantava que la gent em mires i escoltes el què deia. Ara d'endevant, crec que seré menys vergonyós. En conclusió una de les millors experiències de la meva vida!!!
Respon

Anar a Tarragona va ser una esperiència única i inoblidable, tot i que s'ha de dir que el principi estàvem molt nerviosos, però ho vam fer prou bé per ser la nostre primera vegada. Pero l'ho més important és que nosaltres i els nois de la URV aprenguéssim quelcom i ens ho passésim genial.

Ami, això d'anar a la URV em va encantar, ja que tots ho vam fer molt bé, algun cop ens vam equivocar en quelcom, però al final van ser uns errors que no passava res per ferlos , ja que sortir a un escenari, envoltat de moltes persones, fa vastanta vergonya, però igualment tots tenim dret a equibocanse.
També em va agradar molt la gimcana ja que va ser un eixit, anar parlant amb gent desconeguda i preguntalsi preguntes,, ja que algunes eren força difiçiles, apart també podiem anar gairebe sols per la ciutat i això em va agradar molt.
Va ser una excursió molt epica.

Aquesta experiència d’anar a una universitat de Tarragona m’ha encantat perquè ha estat una vegada que dius que no passa tots els dies. L’acte d’anar a explicar fil per randa com s’ha d’analitzar un àlbum, em va encantar. Jo, em vaig posar molt nerviós perquè, parlar davant de quasi setanta persones, em feia moltíssima por equivocar-me i que tots riguessin.
Una part que vull destacar, és quan el Pau és va equivocar i va dir que no sabia que dir, ens vam posar a riure mentre l’Albert li estava dient que llegís del guió que havíem fet la setmana anterior a l’actuació.
A mi, em va agradar més fer la actuació que la gimcana que ens va preparar l’Albert amb unes proves i que havíem d’entrevistar a gent i havies de descobrir secrets i frases fetes d’allí i...
També, em va agradar força que les noies i el noi de quart de magisteri de la universitat, ens expliquessin com fer poemes i convertir-nos ens uns grans poetes.
En conclusió, em va agradar molt per tot el que vam fer a Tarragona i a la universitat.

En anar a Tarragona hem ensenyat tot el que sabem sobre els àlbums a persones que desconeixien aquest món tant fascinant.
Realment els hi hem fet un gran favor, encara més, no només han aprés elles, sinó que també hem aprés nosaltres, explicant-ho i perdent la por davant la multitud de persones.
Com va dir l'Albert, això no ho oblidarem mai, i sobretot crec que a moltes persones de la universitat, inclosa a mi, quant tinguem fills encara ens en recordarem.
Anar al centre de Tarragona, fer una gimcana per perdre els nervis, visitar-la, gaudir del que ens envolta... és tot plegat una experiència per alguns viscuda i per altres reviscuda.
El que m'ha agradat més és que els amics et donin força per a aconseguir-ho i després que et felicitin de tot cor.
Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta activitat.

El dijous vam anar a Tarragona! Va ser fantàstic, perquè pel matí vam anar a la plaça "imperial Tàrraco" on allà va començar la nostra súper gimcana. Aquesta gimcana com he dit abans va començar a la plaça "Imperial Tàrraco" i va seguir pujant per la rambla. O sigui, que al final vam acabar arribant a un balcó on s'hi pot veure el mar. Aquesta gimcana em va encantar perquè havíem d'anar a preguntar moltes coses a moltes persones, també em va agradar molt perquè al final les vistes al mar que vam veure van ser increïbles.
Un cop vam arribar a aquest balcó vam haver de caminar molt per arribar a la universitat Rovira i Virgili. Quan per fi vam arribar a la universitat, ens vam posar molt nerviosos perquè vam veure que hi havia moltes persones. Al final de l'actuació tots els alumnes de la universitat ens van aplaudir, llavors vaig pensar que ho havíem fet bé. A més a més, quan ja tornàvem amb l'autocar l'Albert ens va dir que ho havíem fet GENIAL!
Va ser un dia increïble!

Anar a Tarragona una experiència inolbidable la qual ens ha permés impregnar a més gent amb la nostra passió per els àlbums i deixar entreveure els somriures i sorpreses que ens regalen aquests.
No deixem de costat l'esperança de poder seguir compartint aquesta ïncreible sensació que ens omple de somnis plens de truites!
I moltes gràcies Albert per fer-nos costat tota l'estona del principi fins al final, gràcies per creure en el nosaltres has fet que haguem arribat fins aquí, tot això no haguès sigut el mateix sense tu!

Gràcies a tots per aquesta experiència!

M'ha encantat anar a tarragona a expicar àlbums, m'ha semblat una bona manera de explicar tot el que hem fet amb les noies.

I ara os vull explicar l'anada i tornada de Trgna: Quan vam anar per primer cop a l'autobús estàvem molt nerviosos i ens intentàvem tranquil·litzar, i quan ens va deixar el mini-bús a la Imperial Tàrraco ens va fer oblidar el que havíem de fer. a la tornada, ens vam posar amb parelles diferents, i l'Albert ens va explicar el mini rollo de que estava molt orgullós i de que no li havia entrat cap "brossa" a l'ull perquè no s'estava acomiadant de les sortides a explicar àlbums, i després del discurs, va ser tot el contrari de l'anada unes tonteries més grosses!!!

No és que li tregui importància al de Trgna sinó que tot el que vam fer, està grabat en el vídeu que podeu trobar a sobre.

Bona tarda! On és el guió de Tarragona? Contesteu quan ho veieu sisplau.

jajjajaj quin video més guai