La carta del 2036

Sense cap mena de dubte, aquest curs les cartes han estat les protagonistes des de l'inici fins al final.

En un moment en què això d'escriure a mà sembla que ja no tingui cabuda, nosaltres hem decidit recuperar-ho, perquè sí, amics i amigues, poc té a veure allò que et transmet una carta amb un correu electrònic: la proximitat, el tacte, la empremta inesborrable al paper de qui l'escriu, la lletra escrita només per a nosaltres, l'olor del paper... Són aspectes que converteixen la correspondència escrita en quelcom insubstituïble.

I davant d'això, els Somiatruites no podíem deixar passar l'ocasió d'escriure'n diverses i afegir-los ingredients que les convertissin en quelcom encara més especial.

Així, començàvem el curs escrivint una carta al nostre jo de final de curs, explicant-li com ens sentíem davant del nou curs que encetàvem. A més, guardàvem aquestes cartes juntament amb unes càpsules del temps en què vam introduir tres objectius que ens plantejàvem per a aquest curs tan fantàstic que iniciàvem.

El moment a final de curs quan les vau llegir i vau obrir les càpsules va ser molt especial. Les sensacions que vau sentir només les coneixeu vosaltres...

I com ja sabeu que a nosaltres això de jugar "al joc de les formes” ens agrada molt, durant l'estiu passat em vaig trobar amb un article que parlava d'un professor que feia escriure als seus alumnes unes cartes que ell guardava durant 20 anys i que després els les enviava per correu. Podeu veure la notícia i el vídeo d'aquesta experiència al següent enllaç:

Em va semblar una idea tan fantàstica, que vaig decidir que la duríem a la pràctica durant el darrer mes del curs.

I així va ser que cada tarda vam anar escrivint-la i guardant-la en un sobre personalitzat. Aquelles tardes que començàvem amb el "braithe time" i seguíem amb els 20 minuts d’introspecció no se'ns esborraran mai de la ment, perquè viatjàvem cada dia al mes profund de nosaltres (podeu veure fotos d'aquest moment més avall).

I va ser així com, gairebé sense adonar-nos, vam acabar d'escriure una carta per al nostre jo del 2036, que jo, l'Albert, us entregaré personalment durant aquell any a aquells que heu decidit participar del "joc" fins al final, perquè com tot, aquesta tasca us va demanar un esforç personal important a fer, tant dins com fora de l’escola.

El guió de la carta ha estat molt complet, perquè serà la millor manera de gaudir-la quan la rebéssim en un futur, i de fer una radiografia completa de qui érem, de com era el nostre jo passat, aquell que ens haurà ajudat a ser qui serem d'aquest 20 anys.

Podeu recordar i veure el guió tot seguit:

Ara, el bagul que conté totes les cartes ja està tancat, esperant que passin els propers vint anys, anys de transformació, de creixement i plens de grans "mai mai" que us faran estimar-vos i somriure! 

Ja només em queda dir-vos allò de: Clàudia, Anir, Jordi, Arnau Blanch, Mohamed, Gemma, Oriol Anglès, Queralt, Alba, Glòria, Lara, Èric i Elisabet, espereu-me amb els braços ben oberts, perquè al 2036 us portaré la vostra carta amb el millor dels meus somriures i amb una gran abraçada! M’encantarà retrobar-vos i veure com haureu sabut viure! A reveure, Somiatruites!

PD. Les fotos dels Somiatruites tancant la carta no apareixen ja que formen part d'ella.

PD2. L’últim dia de curs les famílies Somiatruites, també motivades per tot aquest joc de les cartes, ens van regalar unes petites postals del Petit Príncep perquè ens escrivíssim un missatge a nosaltres mateixos, al jo de finals del proper curs. Em van nomenar encarregat de custodiar-les i repartir-les el proper curs, un cop hagueu acabat 1r d’ESO. Ja tenim un altre motiu per retrobar-nos! Gràcies, famílies!