També us vull recomanar el llibre "Circus Mirandus" de Cassie Beasley. Us el recomano perquè és un llibre que parla sobre un nen... millor ficaré la sinopsi: Ephraim, l'avi d'en Micah, sempre li ha explicat històries meravelloses sobre el Circus Mirandus, un circ màgic que havia visitat de nen. Però ara l'Ephraim s'està morint, i la terrible tia Gertrudis s'ocuparà d'en Micah. Tota la màgia de la infantesa sembla que està a punt de desaparèixer, fins que l'avi li explica un gran secret: el Circus Miranda és real, i el Domador de Llum, el seu mag més gran, li deu un miracle. Acompanyat per la seva amiga Jenny Mendoza, en Micah emprèn un viatge en cerca del circ i de l'única persona que pot salvar el seu avi. L'únic problema és que el Domador de Llum no vol complir la seva promesa. I ara és el mateix Micah qui ha d'aconseguir el miracle.
Us el recomano a tots aquells a què l'hi agradi la fantasia i el Circ perquè, com heu pogut llegir,té totes aquestes combinacions. A part al principi creu que el seu a** m**** i al final...

P. D: Espero que us encaaaaaaaaanti

Tambe us vull recomanar el llibre "Circus Mirandus" de Cassie Beasley. Us el recomano perquè es un llibre que parla sobre un nen... millor ficare la sinopsis: Ephraim, l'avi d'en Micah, sempre li ha explicat històries meravelloses sobre el Circus Mirandus, un circ màgic que havia visitat de nen. Però ara l'Ephraim s'està morint, i la terrible tia Gertrudis s'ocuparà d'en Micah. Tota la màgia de la infantesa sembla que està a punt de desaparèixer, fins que l'avi li explica un gran secret: el Circus Miranda és real, i el Domador de Llum, el seu mag més gran, li deu un miracle. Acompanyat per la seva amiga Jenny Mendoza, en Micah emprèn un viatge en busca del circ i de l'única persona que pot salvar el seu avi. L'únic problema és que el Domador de Llum no vol complir la seva promesa. I ara és el mateix Micah qui ha d'aconseguir el miracle.
Us el recomano a tots aqueslls a que el hi agradi la fantasia i el Circ perque, com eu pogut llegir,te totes aquestes convinacions. A part al principi creu que que el seu a** m**** i al final...


P. D: Espero que us encaaaaaaaaanti

Hola Somiatruites, m'agradaria recomanar-vos el llibre "Camp de Maduixes "de Jordi Sierra i Fabra.
Us el vull recomanar per diverses raons: Es llegeix en "una pixada", quan l'acabes ja no veus el món de color blau i taronja sinó que els veus de color vermell i verd, te'l pots emprar a tot arreu, ja que és bastant petit, etc. En concret, que és un llibre al·lucinant que et fa reflexionar molt sobre les decisions que has de prendre, ja que pot passar quelcom que ho canvi tot.

El llibre "Si te rindes, pieredes", és un llibre escrit per l'Ismael prego, més ben conegut com a "Wismichu", aquest noi és un jove youtuber, que té molta fama i ha decidit fer un llibre que parla sobre moltes coses, i no només de youtube, com ara; com ha sigut el seu camí des que va començar fins ara, com ho ha conseguit, ens fa recomenacions sobre si ho volem fer, com fer-ho... També parla de les visions que té sobre la vida, com haurien de ser les coses, en conclusió, una mica de filosofia sobre aquests temes. Ah, també parla sobre un dels temes somiatruites: LA CREATIVITAT!; Es pot aplicar a tot. I si et pensaves que aquest seria el llibre típic de youtubers, no ho és, en part si, i en part no.
Seguim amb la meva crítica; A mi aquest llibre, sincera i generalment, m'ha agradat, ni m'ha encantat, ni m'ha desagradat. El principi és una mica avorrit, doncs és molt d'embolic sobre de que va el llibre, però després ja et comença a anar agradant, ja que ja va parlant dels temes i una mica "les fases que hi ha".
I per últim la recomenació: Jo aquest llibre us el recomeno als que us agradi aquest youtuber, o l'hagueu vist algun cop, ja que sinó el coneixeu no té gràcia llegir-se'l.
I de nota li posaria un 7, com bé he dit, ni m'entusiasma, ni em desagrada.

Aquest magnific llibre t'enganxa molt ja que t'agafa una imensa curiositat per a coneixer tot sobre algo que mai ens hi hem fixat els PEUS, ens agafa motivació per a coneixèr perquè és una cosa de la cual mai ens hi hem preocupat, és com si de cop algu treballes a fons el tema d'un cargol, si un cargol a tots ens soptaria i ens agafaria curiositat per a saber que s'en pot treure d'un cargol, doncs això és el que pasa amb aquest llibre.
Els personatges són escasos, ja que amb 4 persones aquesta història pren forma, un nen que creu que és el nen més llest del món, la seva mare, dos nens més i ja està amb això està format aquest llibre. I ara us preguntareu com pot ser si són molt poca gent, doncs és que per a investigar i coneixèr no calen moltes persones solament cal interes i curiositat.
Aquest llibre en cap moment m'ha rceordat a cap llibre que hagi llegit, encara que parla sobre alguns succesos reals, és un llibre unic en la seva especie.
El narrador és el nen, en conclusió que és intern. Considero que és així per poder-nos transmetre la mateixa curiositat que té ell, per el tema dels peus.
No he trobat cap metafòra però aquest llibre té un significat i ja ho diu la sinopsis, "però avegades, un solament es preocupa de saber sobre temas i asumptes llunyans i s'oblida de la importancia que tenen les coses que estàn molt molt aprop" i és veritat ja ens podem interesar per geometría o llengues quan el veritable treball és el que fan les coses que estàn tant aprop.
Les il·lustracions semblen fetes per un nen petit això té un significat: els nens fan dibuixos i els hi ensenyen als seus pares, els seus pares diuen que és molt bonic però no han sapigut captar què vol dir el nen amb aquell dibuix, és com l'aviador i la seva infancia acompanyada d'una gran decepsió al veure que ningu entenia el que volia dir amb aquells dibuixos. Tot ve a que potser hi han coses que no veiem i que estàn davant nostre.
No conec ni l'il·lilustrador ni l'autora, però si conec l'editorial i sé que és bonisíma.
El que m'agradaria destacar és com fan que ens atrapi tant és magnifíc.
M'ha sorprés molt que el llibre parlés realment de peus pensava que parlaria sobre l'Ego!
Jo recomenaria aquest llibre a tots aquells que han llegit el títol i han pensat "peus?" si peus a que mai us havieu preoupat per ells?
Finalment m'agradaria dir la puntuació que li otorgo a aquest llibre un gran 10.

Aquest llibre m'ha enganxat molt, ja que l'AVENTURA t'acompanya en tota la història i no et deixa anar, et transmet una gran motivació per a aquest llibre, i això en un llibre, sempre és bo!
De la manera en que va succeïnt la història als protagonistes se'ls hi embolica cada vegada més la situació, jo he percebut que aquesta és la manera en que l'autora ens vol enganxar!
Tota la trama va ben lligada, tot té coherència encara que hi ha vegades en que l'autora a intentat afegir alguna sorpresa inesperada i no li ha quedat del tot bé, ja que et sobtava tant, que sorties de la trama per a poder-te pensar com podria haver succeït allò quan tot anava la mar de bé! A més a més si ja estavem al final no hi ha més temps per a entrebancs !
En aquest llibre per a sorpresa meva no hi ha res que m'hagi avorrit.
Els personatges principals que conté aquesta trama són:
-en Romà: un nen de 10 anys que desitja ser cuiner, ell és el protagonista.
-en Dodoto: el gat d'en Romà.
-l' Escarlatina: una difunta cuinera de 10 anys que venia amb un kit per a cuinar, ella és la protagonista.
-Lady Horreur: una aranya que viu al nas de l'escarlatina, i parla com una francesa.
-l' Avi: l'avi d'en Romà es mort i està vivint al més enllà on viuen l'Escarlatina i Lady Horreur.
-l'Amanito: un difunt crític que va anar al restaurant dels pares de l'Escarlatina on alllà va morir per enverinament d'un plat de bolets.
I fins aqui tots els personatges, els quals són molt familiars i agradables tot i ser morts per causes terribles!
Aquesta història m'ha recordat a Flipando en Colores pel simple fet de que en aquesta història també es pot veure una opció del que podria haver després de la mort.
Aquest llibre està narrat per el protagonista de manera que poguem sentir l'emoció intensa d'aquesta gran aventura.
Jo he trobat una metàfora i és que a vegades la linea de la vida a la mort no és tan densa!
La meitat de la trama succeix al més ença i l'altra meitat al més enllà llocs que semblen molt diferents però que estàn molt aprop.
Considero que en aquest llibre les imatge no aporten gaire ja que solament són il·lustracions de com s'ho imagina l'il·lustrador.
Crec que el títol és adequat ja que ens mostra qui li va canviar la vida al protagonista, qui fa que en Romà tingui diferent visió sobre la mort, qui ha pogut fer realitat el desitg de poder veure el seu avi per últim cop... Per tot això i més, mereix un títol.
La portada té una il·lustració a sang això fa que ens impacti més el que hi ha a la imatge , aquesta imatge ens ensenya la principal causa d'aquesta història l'Escarlatina, ja que sense ella res d'això no hagués succeit, també ens ensenya que aquest llibre anirà sobre cuina ja que estàn l'Escarlatina i en Romà cuinant, això també ens dóna moltes pistes.
Coneixo l'editorial Barcanova tot i que aquesta editorial no macaba d'agradar, aquest llibre m'ha agradat molt, però no coneixo ni l'autora ni l'il·lustrador.
El que més m'ha agradat d'aquest llibre és com aquest recull tot allò què ens fa fàstic com rates, ulls, aranyes, braços i caps desenganxats i ho transforma en una aventura d'allò més entranyable, potser no té molt a reflexionar però almenys et diverteix saber com algu ha pogut arribar a pensar totes aquelles bojeries sobre la mort!
Jo recomano aquest llibre a tots aquells que necessitin aventures urgentment per a què no parareu d'imaginar i viatgar.
Del 1 al 10 li posaria un 9.
I fins aqui la meva recomanació.

“La pirámide roja” és un llibre escrit per l’autor Rick Riordan, i és de genere de ciencia ficció.
L’argument enganxa des d’un principi, doncs comencen a parlar com si fos una gravació superalterats i tot aixó, aix,i que no se’m va fer extrany acabant llegint-lo tot sencer!
El llibre té una característica que em va agradar molt, que és que de tant en tant la narració va cambiant, és a dir, que dels dos protagonistes, a vegades nara un i a vegades narra l’altre, donan-te així dues visons dels fets, cosa que ho fa més interessant, perquè cadascú és com és i té diferent forma de parlar i … Bé, crec que ho fa per a que tu més o menys et figuris que va passar realment… Ja sabeu com va…
No hi ha il•lustracions, excepe jeroglifics que apereixen al principi de cada capítol, doncs cada jeroglific representa a un dels dos narradors, però són irrellevants, doncs, al costat del jeroglífic hi posa el nom del personatge i és una mica inútil, però ja m’està bé.
Coneixia a en Rick Riordan de part d’alguns llibres que hi ha a la bibliotequa de l’escola, i pel que vaig llegir al darrere tenia molt bones critíques, tot i que reconec que em va costar agafar el llibre, doncs he de d’acceptar que no és gaire del meu estil, tanmateix, l’he gaudit molt.
Jo li recomanaria aquest llibre a l’Arnau P. i li donaria així: “Per a que veigis que encara que en sàpiguem molt del passat i del present, mai no podremsaber res del futur!!!”.
En una escala de l’1 al 10 jo li donaria un 9’5, perquè francament, no he entes res sobre els deus egipcis, però, igualment…

“Septimus y el anillo mágico” és un llibre escrit per l’autora/il•lustradora Angie Sage i és de gènere fantàstic. El seu argument no té res de similar amb els altres llibres qu he llegit, pel que intueixo que és una història nova i completament original, a més, és bastant impactant saber com tots els misteris es van resolent apoc a poc, però és especialment un pregunta la que fa que et quedis fins a l’última pàgina… Bé l’haureu de llegir per a saber quina és!
També he de dir que els personatges tenen aquell no-sé-què o, aquell quelcom que fa que et caiguin bé des de la seva posada en escena, almenys els bons, els dolents no em fan el pes, però, hi ha gustos per a tot, i parlant de gustos el meu personatge preferit és el noiet 412, un noiet tímid i molt reservat, però amb una màgia molt poderosa, cosa que es converteix en una de les múltiples preguntes que et planteja la història. El llibre té parts de suspens i parts de comèdia, però he d’acceptar que les descripcions dels personatges se m’han fet eternes i m’han avorrit, però ha valgut la pena llegir-lo tot!
Com he dit al principi, l’autora també sap dibuixar i per tant el llibre també té il•lustracions, però no aporten gaire cosa, simplement t’ajuden a imaginar-te com són els personatges, tanmateix, són de molt bona qualitat, i també están molt treballades. El títol no estaria ni bé ni malament, ja que no li veig res de negatiu, excepte que revela gran part de l’impactant final de la història.
Finalment, li voldria recomanar aquest llibre a l’Arnau B., ja que a ell li agrada molt totes aquestes coses relacionades amb la màgia i les coses fantàstiques, i li diria així:
“No hi ha cap misteri ni cap secret, no cap encanteri, ni gat amagat, simplement que irradies bondat”.
I en l’escala de l’1 al 10 li donaria un 9, el llibre és de 10, però les descripcions llargues em poden, adéu!

L'argument enganxa des del principi, perquè és el llibre 4 d'una gran col·lecció, suposo que l'autora en veure que el seu primer llibre tenia molt d'èxit va anar traient més.
A vegades avorreix perquè és un llibre una mica repetitiu en la majoria de personatges, els personatges m'encanten perquè són molt realistes, i tos aporten coses diferents al llibre encara que siguin uns simples personatges de ficció.
Té il·lustracions molt bones i sempre estan allà quan calen, i l'autora també posa imatges quan vol destacar el que diu el narrador extern, que sabem que és extern perquè parla en tercera persona i l'autora ho fa així perquè ens vol col·locar com espectadors.
El títol està bastant bé "Som the best" però jo ho canviaria una mica a "Juntes som the best" perquè en tot moment es necessiten entre elles.
És molt bon llibre, la recomanació és per la gent que entén de valors i sempre està disposat a ajudar a qualsevol persona.
La nota és d'un 8 perquè a vegades és repetitiu i tediós.

Per començar, l’argument enganxa molt en la part on que el pare del Danny, va sortir, li va prometre a en Danny que no tardaria res, va estar set hores fora, en Danny es va començar a preocupar, una hora després va agafar el cotxe del seu pare i el va anar a buscar però el que no sabia es que... No us vull aixafar el final.
Jo opino que la trama del llibre és que té l’intriga al màxim possible, té emoció, i et fa veure que els nens i les nenes també podem opinar, la majoria d’adults ens menyspreen, encara que no ho sembli.
L’argument m’ha fet sentir sempre amb l’intriga de que passarà desprès, que faran, cada dia al menys tres hipòtesis del que passarà...
Si haig de ser sincer, no m’ha avorrit gens aquest llibre, el trobo molt entretingut perquè té un punt en els títols que et deixa l’intriga com “el metge Spencer”, qui és, que ve a fer? Un munt de preguntes que et fas.
Crec que els personatges et fan reflexionar molt perquè en Danny és el que ho mou tot, el paper dona una mica de suport però el Danny és el protagonista. El protagonista és molt simpàtic i té el que ha de tenir l’esser humà a la vida, empatia.
Aquest llibre no m’ha recordat a res, a cap llibre que jo conec.
El narrador és intern, concretament és en Danny com diu a la pagina 47: Mi padre puso los sandwiches en la mesa. Crec que deu ser així perquè l’autor vol que tinguem empatia amb en Danny i el seu pare, perquè estan passant una situació que és molt trista, viure amb una caravana i treballen en una gasolinera molt bruta i vella.
No hi ha cap metàfora en el llibre, és un llibre que ho diu tot directe, sense enrotllar-se molt.
Les il·lustracions no tenen cap relació amb el text, no parlen per si soles, ensenyen el que diu al text simplement.
El títol és molt adequat per el meu gust, té un resum del llibre, ens diu ja qui és el protagonista i part del final.
Ja coneixia l’autor Roald Dahl. Em va permetre anticipar que seria un llibre ple d’emocions i d’aventures.
No hi ha cap referent intertextual que no hagi vist. Crec que en els llibres quasi mai, no hi ha referents.
Jo destacaria la genialitat que te en Danny quan fan unes panses amb uns medicaments que et fan dormir per caçar faisants.
Per a mi, crec que és el quart millor llibre que he llegit en la meva vida perquè ja ho he dit bastantes vegades té de tot.
Jo li posaria un 10 perquè ho té tot perfecte.