Ami aquest àlbum de Leo Lionni m'ha fascinat, m'ha endinssat en un altre món, el món del Frederick .
Un àlbum tan meravellós com aquest, es mereixeria un 10 o més i uns 2.000. 000 d'aplaudiments.
Aquest àlbum , amaga moltes coses i sobretot jo li he trobat una metàfora, els colors, no sé perquè però les té.

VISCA EN FREDERICK !!!

L'àlbum "Frederick", és molt divertit i una mica estrany, però tot l'àlbum és un referent intertextual de la història "La cigala i la formiga" perquè va de 4 ratolins i 3 d'ells agafen menjar per l'hivern, com les formigues, i el Frederick, l'altre ratolí, no agafa menjar sinó paraules, colors...
El narrador del text del àlbum és extern, igual que el de les il·lustracions, però crec que si el narrador del text hagués estat intern a mi m'hagués agradat més, perquè m'agradaria saber que en pensa el Frederick, el protagonista.
El títol, a mi, no em cridava gaire l'atenció, vull dir que sinó l'haguéssim fet a classe, no me l'hagués llegit.
A continuació, dels peritextos en puc dir que n'hi ha molts tant a la portada com a la contraportada, per exemple a la portada surt el Frederick amb una flor de color vermell, que és un dels colors que agafa.
Així doncs, jo el recomanaria a la meva mare perquè ara ja comença a entendre més als àlbums i crec que li pot agradar.
Per acabar, de nota li possaria un 9.

A mi l'àlbum il•lustrat de Frederic no em va agradar gaire perquè a mi m'agraden els àlbums que parlin de misteri o d' aventures i el del Frederic parla de les diferències entre les persones, a més m'ha semblat per a nens més petits.
La meva valoració és d'un 5 sobre 10.
PD. El que sí m'ha agradat bastant són les metàfores, tant les que fan que els ratolíns representin a persones, com les que fan que els colors serveixin per fer que els ratolíns no pensin ni en el fred, ni en la gana que passen i així no estiguin tant tristos.
El referent intertextuals és "la Cigala i la Formiga" i també "Els tres porquets" o la vida mateix que si no treballes no guanyes res.

En primer lloc, vull dir que aquest àlbum i·lustrat, m'ha encantat i li recomanaría a tots els lectors d'àlbum il·lustrats.
Aquest àlbum il·lustrat, tracta d'un ratolí que no busca menjar per l'hivern i cada dia agafa colors de l'estiu, calor per estar calent...
LLavors quan arriba l'hivern tots els seus companys li diuen "Frederik, de què serveixen totes aquelles coses que has anat agafant a l'estiu?" i en "Frederik" respon amb un gran poema mentre ensenya els colors i tot el què ha anat agafant a l'estiu que és més important què el menjar...
Aquest àlbum, m'enganxa a la part que el "Frederik" agafa colors... I quan no ajuda als seus companys.
També he trobat un referent intertxtual, que és l'autor i com que ja el coneixia i tots els seus àlbums que he llegit m'han agradat, sabia què aquest també m'agradaría.

A mi l'àlbum il·lustrat de "Frederik" m'ha encantat perquè és molt creatiu i molt alegre, per part dels ratolins és clar! Sempre que sento el nom de "Frederik" sento com un buit al cor, i crec que és perquè jo m'dentifico amb el
"Frederik" i a vegades sento com si jo no fos res, i al final no sé perquè però em sento orgullos de mi, i em penso que ho he fet bé. L'àlbum va de que hi ha uns quants ratolins i 1 d'ells, el "Frederik", no treballa per guardar menjar per a l'hivern i els ratolins es creuen que no treballa i a mitjans d'hivern, s'acaben les provisions i el "Frederik" els fa sentir com si estiguessin a l'estiu.
Jo li posaría un 9 perquè m'ha encantat i li he tret 1 punt perquè a mi m'ha fet una mica de pena.

El Frederic és un àlbum il·lustrat del Leo Lionni i fa que ens enganxem perquè comença com el començament d’un llibre que coneix quasi tot el món què la cigala i la formiga. A mi aquest àlbum ma fet sentir de manera normal perquè la veritat no ma agradat gaire i el que no ma agradat és que l’argument és molt poètic i a mi no ma agrada la poesia. A mi el protagonista no ma agradat perquè la veritat no he trobat gaire original que siguin ratolins . No ma recordat a cap història.
Jo li dono un 8

perdo per l'assumpte volia dir que Frederick

per comansar ,us diria que aquet àlbum no es el millor no es que magi avurit pero esta bonisim per les il-lustrasions
i el text i tambe per les guardes, paretextos...
Hi ha un paritext es el "la Formigamiga i la cigala"es cuan el frederik fa algun quelcom i altres fan diferentas coses jo li recomanaria al meu prufasor Albert perquè li agrada la creativitat.
Jo nomes puc dir que l'unica cosa que m'ha agradat es cuant elFrederick llegeix el seu poema.
jo li dunaria un 7,5

L'àlbum "Frederick", a mi m'ha agradat molt, perquè ens ensenya que hem de ser com som, no com els altres, i que a vegades si som diferents als de més, arribem més lluny. Aquest àlbum, en aquest aspecte, m'ha recordat a "La setmana Gaga", ja que la "Setmana Gaga" i aquest àlbum diuen el mateix; Sigues com ets!
Paratext: La història d'aquest àlbum, està basada en la "faula de la formiga i la cigala", perquè la cigala treballa a la seva manera (en aquest cas fent música) i la formiga treballa tradicionaltment (com totes les formigues fan).
És un àlbum il·lustrat fàcil de llegir, ja que, té molt poca lletra i les il·lustracions són simples, però cal mirar-les per entendre la història, d'aquesta manera, també s'ha de llegir el text per entendre la història.
Jo crec que ha estat un tresor haver-lo treballat a la classe, perquè la metàfora que té és molt valuosa per a la vida real.
Reconeixo que si hagués vist aquest àlbum a la biblioteca abans de llegir-lo a l'aula, no me l'hagués comprat perquè el títol no em convenç, i no coneixia aquest mestre dels àlbums (l'autor, "Leo Lionni).

Aquest es un álbum il·lustrat que va de lo seguent: es una familia de ratolinets que han de treballar força perquè ja s'apropa l'hivern, pero hi ha un ratolinet que no treballa normal, si no recull els colors perque l'hivern es fred, les paraules perquè ningu parla... Pero cuan arriba l'hivern tot aixo ha servit i acaba amb un poema final. m'ha agradat perquè ens diu que per no fer res fes algo

A mi l'àlbum il·lustrat de Frederic no em va agradar gaire perquè a mi m'agraden els àlbums que parlin de misteri o d' aventures i el del Frederic parla de les diferències entre les persones, a més m'ha semblat per a nens més petits.
La meva valoració és d'un 5 sobre 10.

PD. El que sí m'ha agradat bastant són les metàfores, tant les que fan que els ratolíns representin a persones, com les que fan que els colors serveixin per fer que els ratolíns no pensin ni en el fred, ni en la gana que passen i així no estiguin tant tristos.
El referent intertextual és "la Cigarra i la Formiga" i també "Els tres porquets" o la vida mateix que si no treballes no guanyes res.

En Leo s' expressa a la seva manera, com el seu personatge en Frederick,la Metàfora que ens ensenya es que tothom és diferent, trevalla a la seva manera, com a mi, que m' agrada la teòrica sobre alguns temes (espai, 2a i 1a gerres mundials...)a en frederick usa la creativitat, exemple: recullo colors per l' hivern fred i blanc.
En Frederick és un personatge molt original,bé en concret és un hàmster de camp, independent poeta.
li regalaria a la Lara, ja que és creativa, li posaria: Lara erets creativa, no? Doncs això es per a tu.

En primer lloc, vull dir que aquest àlbum m'ha encantat i he gaudit molt treballant-lo a classe.
Aquest àlbum m'ha encantat de manera increible. Al principi, pel títol em pensava que no m'anava a agradar gens perquè el seu títol no motiva gaire, però el contingut, per a mi és sorprenent. A mi m'ha agradat tant aquest àlbum, perquè a part de que és molt original, t'ensenya a viure en un món diferent i a veure el què és important en els moments difícils.
Les parts més importants de l'àlbum, són totes perquè per entedre'l necessites tan la lletra com les il·lustracions ja que si no tingués lletra tu mateix t'inventaríes la teva propia història.
A mi m'ha agradat molt i el recomanaría a la meva germana perquè a ella també li agraden les històries una mica estranyes i a la vegada originals!!!

L’àlbum il·lustrat “Frederick” tracta d’un ratolí que no és com els demes perquè té una forma de treballar diferent.
L’argument m’ha fet sentir molt bé perquè m’ha ensenyat que potser el qui és diferent pot arribar més lluny que els que són iguals.
Trobo que el protagonista, el Frederick, és un personatge que hem recorda a l’Albert perquè no és un mestre igual i el Frederick no és un ratolí igual, perquè no treballa igual que els demés.
El narrador és extern, igual que el de les imatges.
Quan l’Albert ens va ensenyar l’àlbum i vaig veure “Leo Lioni” no vaig saber qui era així que em va fer intriga perquè no sabia quin tipus d’història feia o quin estil de dibuix era.
El que més m’agradat ha sigut quan el Frederick a tret totes les coses que a recollit i al final li han dit “ests tot un poeta Frederick” i ell a dit “ja ho se” perquè és com sí canvies i ell és convertís en els demés perquè ja no és tan tímid o això crec.
I això és el que penso d’aquest àlbum.

Per començar, vull dir que aquest àlbum enganxa a totes les parts perquè és molt bo. L’argument em fa sentir molta calma perquè és un àlbum que va amb molta calma. No hi ha res que m’hagi desagradat perquè és molt tranquil i molt emocionant. El personatge del Frederik penso que és molt espavilat, a la seva manera i els altres treballen tradicional-ment, agafant menjar, agafant fulles, agafar...
M’ha recordat a una història que és la cigala i les formigues. Les il·lustracions són importantíssimes per saber de que tracta l’àlbum i el text. El títol és adequat perquè és el nom del protagonista. Hi ha un munt de peritextos com que les guardes estan plenes del nom “Frederik”. Coneixia l’autor una mica perquè n’havia sentit a parlar.
Hi ha un referent intertextual que és el del saltamartí i de les formigues. Bo crec que és un bon àlbum perquè no li falta res de res.
Per acabar dir que li poso un 10 igual que el Willy perquè no és millorable!!

D'entrada m'agradaria dir que amb aquest àlbum il·lustrat gaudireu molt solament l'heu de saber gaudir igual que jo.
Aquests àlbum tot en si enganxa però per a mi la part en que descobreixen què ha estat fent el Frederick tot aquests temps i què ha estat recolectant, descobrir com es veu a ell mateix és una part molt bonica i que a mi m'ha agradat molt. Jo crec que l'autor ho ha volgut fer així perquè ens sentim com el protagonista o sigui, que empatitzem. A mi d'aquest àlbum il·lustrat no m'ha avorrit res de res.
Els personatges d'aquests àlbum són intocables perquè sinó fossin ratolins no tindria la mateixa gràcia o si el protagonista no fos poeta sino pintor tampoc seria el mateix.
Tota la historia en si ens ha recordat al conte de "la cigala i la formiga" però en aquest cas el Frederick treballa de manera diferent, i creativa.
El narrador en aquest cas és extern però no del tot perquè hi ha molt de diàleg.
Jo crec que tot el que el Frederick recull per a l'hivern és tot allò que a la vida ens acompanya però mai hem sabut que ha estat allà, jo crec que l'autor ho ha volgut col·locar aquí perquè representa que el Frederick és l'únic ratolí que ho veu i per això és diferent.
Totes les il·lustracions d'aquests àlbum són indispensables.
El títol ens informa a totes hores qui és el prota i ens indica que ens hi fixem molt en ell al llarg de la historia.
No sabria escollir la meva part preferida de tot l'àlbum i tampoc canviaria res.
Jo li col·locaria un 10 perquè és un álbum igual de creatiu que en Frederick!!!

Està rellegit i amb totes les faltes corregides és el real.

En primer lloc dir que l'àlbum anomenat "Frederik" m'ha agradat més del que m'esperava. Els personatges són tots de la mateixa espècie i això fa que (per "norma", em sembla a mi) n'hi hagi un de diferent. Hi he vist una repetició que és quan en Frederik agafa els raigs de sol, quan agafa les paraules... i també quan en Frederik i els seus companys, fan sevir tot el que ell ha anat agafant durant l'estiu. No m'he fixat gaire en els narradors, però crec que són tots externs, menys en algun diàleg que hi ha entremig.
Aquest àlbum té il·lustracions. I crec que hi són necessàries com en tots els àlbums. Tot i això reduiria una mica el text. Sí que té paratextos, com les guardes que diuen molt sobre el contingut de l'àlbum o el títol juntament amb el tipus de tipografia que fa servir l'autor... Tot i això, no coneixo l'autor. És el primer cop que sento anomenar el seu nom (Leo Lioni). Jo destacaria l'última pàgina de l'àlbum, perquè acaba amb una frase i un final una mica estranys per a mi. M'han sorprès bastant la portada i la contraportada, ja que tenen un paratext que sense l'ajuda de l'Albert no l'hauria pogut detectar

D'entrada m'agradaria dir què amb aquests álbum il·lustrat disfrutareu molt solament l'heu de saber disfrutar igual que jo.
Aquests álbum tot en si enganxa però per a mi la part en que descobreixen què ha estat fent el Frederick tot aquests temps i què ha estata recolectant, descòbrir com es veu a ell mateix és una part molt bonica i que a mi m'ha agradat molt. Jo crec que l'autor ho ha volgut fer així perquè ens sentim com el protagonista o sigui, que empatitzem. A mi d'aquests álbum il·lustrat no m'ha avorrit res de res.
Els personatges d'aquests álbum són intocables perquè sino fossin ratolins no tindria la mateixa gràcia o si el protagonista no fos poeta sino pintor tampoc seria el mateix.
Tota la historia en si ens ha recordat a el conte de "la cigala i la formiga" però en aquests cas el Frederick treballa de manera diferent, i creativa.
El narrador en aquests cas és extern però no del tot perquè hi ha molt de dialèg.
Jo crec que tot el que el Frederick recull per a l'hivern és tot allò que a la vida ens acompanya però mai hem sapigut que ha estat allà, jo crec que l'autor ho ha volgut colocar aquí perquè representa que el Frederick és l'unic ratolí que ho veu i per això és diferent.
Totes les il·lustracions d'aquests álbum són indispensables.
El títol ens informa a totes hores qui és el prota i ens indica que ens hi fixem molt en ell al llarg de la historia.
No sabría escollir la meva part preferida de tot l'àlbum i tampoc canviaria res.
Jo li posaria un10 perquè és un álbum igual de creatiu que en Frederick!!!

Per començar, a mi m'ha enganxat l'àlbum sencer. Enganxa perquè és une versió de la cigala i la formiga.
Em fa sentir única perquè aquest àlbum té una "chispa" que ens ha agradat a tots.
A mi m'ha avorrit la part poètica perquè no m'agraden molt les poesies.
Dels personatges jo penso que estàn originals.
A mi m'ha recordat a "la cigala i la formiga" perquè és una versió seva.
El narrador és extern perquè diu "per exemple va dir" o coses així.
Jo crec que si que n'hi ha de metàfores.
Està clar que ha de tenir il·lustracions sí o sí.
El títol és adeqüat perquè és el nom del prota.

Jo crec que té peritextos i un d'ells, és la portada i la contraportada.
Quan el vam llegir per primer cop no coneixíem l'autor peró ara gràcies a la meva cerca sobre l'autor el coneixo, i a l'editorial també la coneixo que és Kalandraka.
Peró el va descobrir l'Èric que és el de "la cigala i la formiga" que té el paper de enrecordar-nos la.

El que més m'ha agradat ha sigut quan estava recollint raigs de sol.
Jo canviaria la part en que tots són com el Frederick i el Frederick es torna com ells.
A mi m'ha sorprès molt que recollís raigs de sol i els colors del prat.
Jo crec que és un bon àlbum. I li recomanaria a la família perquè els i agraden molt els àlbums perquè ja els i vaig llegir alguns i els hi van agradar molt.
Jo crec que es mereix un vuit.

Aquest àlbum a mi no m'ha agradat gaire, al principi m'ha agradat una mica però el final no l'he acabat d'entendre perquè és molt surrealista. Crec que és una mica surrealista perquè no conec a ningú que pugui agafar el sol, els colors, etcètera. Llavors com he dit abans no l'he entès del tot i no m'ha agradat.

Oriol, no crec que sigui surrealista, com perquè els ratolins treballen sempre a l'estiu per quan arribi l'hivern tindre menjar! Però estic d'acord amb tu perquè no es pot guardar colors.

Doncs jo discrepo amb tots dos. Els colors són colors? Em sembla que són una metàfora de quelcom... No ho sé, ja em direu la vostra opinió...

Aquest àlbum no és gens divertit. No és un àlbum que m'hagi avorrit però se m'ha fet pesat perquè no conec a ningú que pugui agafar la calor o els colors. Els protagonistes són els ratolins i el que m'ha semblat més divertit, perquè fa una cosa que no és normal, és el que agafa els raig de sol. Em recorda la faula de la llebre i la formiga perquè el protagonista recull els raigs de sol però sembla que no ho faci i això recorda al conill. En canvi els altres quatre recorden a la formiga perquè recullen menjar per poder passar l'hivern.
He trobat una metàfora sobre les persones que són creatives i originals. Té moltes il·lustracions i la majoria són necessàries per entendre l'àlbum. El títol és molt senzill perquè només ens diu com es diu el protagonista.
Hi ha peritextos a les guardes que posen el seu nom moltes vegades seguides.
Per a mi hi ha hagut un paratext que ha estat l'autor perquè sé que el Leo Lionni és molt bon il·lustrador i autor.
El referent intertextual és amb la faula amb la llebre i la formiga.
Jo només puc dir que l'única cosa que m'ha agradat és que al final de l'àlbum el Frederick llegeix el seu poema. M'ha sorprès que un ratolí pugui agafar el raig de sol i els colors perquè tot això és molt rar.
Aquest àlbum encara que no m'ha agradat reconec que és molt bo i li recomanaria amb el meu pare i li diria el següent: " com que estàs entrant en el món dels àlbums, sé que t'agraden , et vull recomanar aquest àlbum perquè és de l'estil que sé que t'agrada"
Aquest àlbum el puntuo amb un 5.

Oriol, has d'obrir la ment! Els colors i els raigs de sol són metàfores! Has de ser capaç de trobar de què! ;)

Hola Albertn P., que ets un nou somiatruites no m'havia fixat.

Aquest àlbum m'ha agradat molt, perquè té molts referents intertextuals (m'agraden molt els referents intertextuals) com per exemple: La paràbola de “La cigala i la formiga”. L’àlbum parteix d’aquesta paràbola i la capgira. Transposa el sentit del la narració usual en donar valor el que feia “la cigala”, ho podem veure en el "Frederick".
Aquest àlbum t'ensenya que has de ser tu mateix i si ha tu t'agrada fer una cosa, si els teus companys, família... no ho fan ets tu qui ho pots canviar i pots fer del món un lloc millor.
Crec que haver treballat aquest àlbum amb tota la classe ha sigut un gran aprenentatge dels altres i la seva concentració en el treball.
Jo crec que l'àlbum és mereix mil i un aplaudiments i... un 9 de nota.

Sincerament crec que frederic és un àlbum que és mereix mil aplaudiments i més, ja que crec que la lliçó o metafora és la més valuosa que hem conegut fins al moment, perquè ser tu mateix és una de les lliçons més importants del món ja que els altres no han de tenir influencia sobre tu i la teva manera de ser ni com has de vestir(Cosa que vam comprovar a la setmana Gaga).
A part d'una bonica metafora està acompanyada d'unes imatges simples i amb una textura d'alló més realistes, cosa que fa que la seva metafora agafi més força.
En resum, que crec que ha estat una bona elecció treballar aquest àlbum a la classe, ja que si l'haguèssim treballat en solitari no hauriem descobert la magnifica metafòra que amaga.

Quan us deixeu les cometes em fa molt de mal a la vista!!!

És un àlbum molt xulo. M'ha agradat molt, perquè és una historia que t'ensenya a ser independent, es a dir, a fer les coses per un mateix, i així les valores més ja que fas un esforç per fer-ho bé.
El principi està relacionat amb el conte de la Formiga i la Cigala, que la Cigala és una mica poruga, i aquest àlbum tracta una mica sobre això.
És fàcil de llegir ja que te poca lletra i les imatges són molt boniques i importants per entendre bé la historia.

El recomanaria al meu cosí petit perquè li agraden molt els animals i segur que li agrada el àlbum tant com a mi.