Oportunitats?

Jo crec que les malalties són molt dolentes, ja que ens produeixen molèsties que en alguns casos són unes molèsties tant grans que en hem de quedar ingressats.
A mi aquest treball m’ha servit per poder reflexionar i valorar que jo no en tinc cap, gueno les al·lèrgies i la miopia , però per sort no afecta al meu rendiment, suposo que la gent que sofreix alguna malaltia de les grans, sida, càncer etc..
Ho deu passar fatal, ja que ha de renunciar a ser feliç o a fer les coses que a ell li agrada i el que em fa reflexionar encara més és que aquella malaltia no tenen cura

Les malalties, a mi no m'agraden gaire quan ho pateix alguna persona i més quan és algú del meu voltant i que estimo. A mi aquest treball m'ha servit per valorar el que tinc i per donar gràcies de no tenir-n'he cap, perquè jo li vaig fer a una persona que ho va passar molt malament, i quan m'ho explicava em sentia malament, no sé per què. Tanmateix, crec que també hem de donar gràcies perquè alguna encara es pot curar. I a més depèn de quina malaltia fa que puguis perdre quelcom de la teva vida i a més quan en algun moment no pot ser feliç i no et deixa viure de la teva vida.

La persona a qui jo he entrevistat ha estat a la meva àvia, ja que té càncer de pell .
La malaltia de la meva àvia comença 1 setmana abans del seu aniversari, i poc després ja passades 2 setmanes del seu aniversari li fan la seva primera operació.
L'entrevista que li he fet a la meva àvia era un petit diari dels dies que va anar a veure el doctor o infermeres:
Gener 2016, dia 18 a les 9:30, va anar a veure la dermatòloga perquè tenia crostes a la cara i li miren, i se la cremen quasi tota, la van deixar com un monstre, li costava dormir, perquè és poses en la postura que es posés, li tocava la cara al coixí, però ara que ja ha passat se sent molt agraïda, perquè va passar molta por, per ella van ser uns mesos horrorosos i no es va sentir gens estimada, per part de família.

Març 22 a les 17:30, va anar al cirurgià per poder treure una crosta lletja que tenia a l'esquena, l'acompanyava la meva mare, li van fer un forat, ven gran.

Abril 18 a les 12:30 va anar a veure la dermatòloga amb el meu tiet Manel per saber el resultat de l'operació de l'esquena, li van treure tot el que estava infectat o dolents.

Ara ha de tornar dintre de 6 mesos per fer-se una altra revisió.

La meva reflexió és la següent:
La meva àvia va patir molt, llavors jo ara he empatitzat amb ella, i crec que hem connectat de molt bona manera, crec que hauríem d'ajudar a tot el món a fer les coses que no pot fer.
Ajuda si pots, empatitza amb tots.

Aquest repte m'ha servit per conèixer el dia a dia d'una persona que ha tingut o ha passat alguna malaltia.
Jo li vaig fer una entrevista a la meva mare perquè ella va tenir "diavetis gestacional" quan estava embaraçada de mi. Li vaig fer 6 preguntes. Gairabé totes eren de les emocions que sentien els del seu voltant, sobretot: la seva mare, el seu pare, el meu germà, el meu pare, etc.
Aquest treball m'ha servit per reflexionar que les persones que han passat o tenen una malaltia, són molt lluitadores i que elles si que són valentes perquè han sapigut dir que no a moltes coses com; algun aliment, algun espai, etc. I això ,encara que no t'ho creguis és molt dur perquè quan veus que els del teu boltant van allà o mengen allò et sents una mica trista he incompleta.
resum, aquest treball ha sigut una gran oportunitat per conèixer gent amb malalties i unes que ni coneixia.
Aquest repte m'ha agradat molt perquè t'obra moltes portes al coneixement.

Aquest repte m'ha servit per coneixer el dia a dia d'una persona que ha tingut ho ha passat alguna malaltia.
Jo li vaig fer una entrevista a la meva mare perquè ella va tenir "diavetis gestacional" quan estava embaraçada de mi. Li vaig fer 6 preguntes. Gairabé totes eren de les emocions que sentia i

Aquest no val!

Bé, sobre les malalties... Que s'en pot dir, és bastant trist saber que algú pateix malalties, i jo sóc la primera a dir-ho, perquè, depèn de quina sigui, et pot limitar o no. Sincerament, crec que, a part dels primers dies que et molesta, potser perquè t'afecta, potser perquè et costa d'acceptar, o simplement perquè has de modificar la rutina, però un cop superada aquesta fase, ja no et molesta tant, i, a vegades, fins i tot t'agrada, perquè comences a viure la vida d'una forma diferent, i a apreciar el que tenies i que ara ja no, però apresna a morat-t'ho d'una manera en la que enlloc de pensar: "Vaja, doncs ara ja no ho podre fer més...", penses:"Si això era el que m'impedia esar bé, doncs que es quedi on està que jo no el vull!".
Perquè, al final, tot depen de com vegis el got, o mig ple, o mig buit.

Jo, com tothom, crec que les malalties no són bones per al nostre cos, perquè quan les tenim no podem fer moltes de les coses que feiem quan no les teníem, llavors no sóm tan feliços. Però per una altra banda, penso que hi ha algunes malalties que ens les creem nosaltres per culpa de conservants o del fum de les fàbriques, com per exemple algunes al·lèrgies, càncers... O sigui que jo penso que s'hauríen d'acabar les fàbriques o que no s'acabin però que en comptes de treure fum treguin vapor d'aigua, així potser hi hauría gent que no tindría malalties. Un cop totes les fabriques expulséssin vapor d'aigua, llavors es buscarien solucions per a les persones que ja tenen les
malalties. Així no viuriem en aquest món fastigós on vivim ara.

Jo crec que quan tens una malaltia d’aquelles que et donen o tan donat l’ensurt de la teva vida com que penses que t’ha arribat l’hora d’aquest tipus al donar-te comte de que no és així que et queden molt anys per davant reflexiones i aprens que en la vida t’ho has de passar genial i no amargar-te i has de tindre cura dels teus actes perquè poden acabar amb la teva vida o amb la d’una altre persona.

Jo li vaig demanar a la meva mare que m'expliques una petita part de la seva gran malaltia, les al·lèrgies.
Ella em va dir que la seva malaltia l'afectava molt al seu dia a dia, i a més a més a l'estiu. La meva mare no pot menjar ni fruits secs, ni la meitat de les fruites, te al·lèrgia al pol·len, a les boles aquelles dels plataners rars, als pels dels animals, etc.
A més a més, ella també em va explicar que vivia feliçment, i no estava trista per tenir aquella malaltia sinó que més aviat feliç. A més a més fa uns 7 o 8 mesos van descobrir que ja podía menjar poma i per tant potser d'aquí poc algunes fruites més.