Oportunitats?

Jo vaig trucar a la meva tieta per dir-li si la podia entrevistar sobre la seva malaltia: Diabetis. Vam estar parlant una estona i em va dir que tenia la malaltia des dels 11 anys, i ara viu molt diferent perquè ha d'anar amb cuidado amb moltes coses, sobretot amb el menjar. També s'ha de punxar i fer una prova de sucre dos cops al dia. La prova consisteix en veure si té molt de sucre, o si en té poc. I el que es punxa és insolina. Els efectes secundaris són que té molta gana, li vénen moltes ganes de fer pipi, i en el pitjor dels casos, es mareja. Tot això passa perquè el pancrees no li funciona bé, i la insolina que no produeix el seu pancrees, se l'ha d'ingectar. Quan li van dir els metges que era diabètica, anava amb molt més de cuidado, i es preocupava molt, però ara ja està acostumada. Sent diabètica, no et circula tant bé la sang, i hi ha hagut casos que hi ha alguna part del cos en que no hi arriba la sang necessaria, i l'han d'emputar. I per acabar dir que ella no té vergonya de que la gent ho sapiga, tampoc la posa trista tindreu-ho, al contrari, se sent feliç. Tindre aquesta malaltia no li ha canviat la manera de veure la vida.
Per tancar aquest repte, vull dir que he après que si tens una malaltia, no has de vindre't a baix, i estar decaigut, al contrari, has d'estar feliç i viure la vida de la manera que la malaltia que tens t'ho permeti.

La persona que he decidit entrevistar per a acomplir aquesta primera part del repte, que, encara que no en sé el nom, però, sigui com sigui, la persona que he decidit que esra idonea era la meva àvia, i l'entrevista ha anat de la següent manera: En primer lloc, li he preguntat com es va sentir quan li van diagnosticar que havia de fer dialisis. Ella m'ha contestat, que, en un principi es va espantar perquè temia que li passes res i hagués de deixar els seus fills abns d'hora, però saber que no era una malltia mortal la va reconfortar. En segona posició li he preguntat que si les coses van empitjorar, i ella m'ha dit, que no, que ella ja vivia sola i que tenia un fill a casa per a acompanyar-la, i per què la cuides. I en última posició li vaig fer aquesta pregunta:"En que creus que han canviat les coses?".
Ella ha dit:"Doncs, la veritat m'alegro que me la diagnostiquessin, ja que des d'aleshores, els meus fills i jo hem pasat molta estona junts i aixó m'ha ajudat a millorar coma a mare i com a àvia, però sobretot coma a amiga dels meus nens.
Gràcies per la vostra atenció!!!

El meu pare m'ha dit que abans tenia una malaltia, l'addicció del tabac i jo l' he entrevistat i l' hi he fet les 4 preguntes següents ( no sé fer la dièresi):

1-. Què és l'addicció del tabac?
``Comences a fumar i després t' enganxes i et pot provocar un càncer molt fort.´´
2-. Com et va surgir?
``Volia fumar per sentir-me gran i ''xulo''.´´
3-. Estaves feliç?
``No, perquè em venien ganes de fumar i sé que no és bo per al meu cos´´.
4-. Tu et senties diferent davant dels teus amics?
``Sí, perquè després de dinar era l'únic que fumava.´´

Primerament, voldria dir que sempre hem d'intentar de tenir empatia amb les persones que tenen algun tipus de malaltia, ja que es poden sentir més protegits al veure que algú s'interessa per elles.
El cas que he escollit jo és el de la meva mare. Ella es diu Núria i se li va dislocar el braç dret tres cops, però ara ja farà un any que se'l va operar, així que esperem que aquest fet no se'ns torni a plantejar.
A continuació podem veure com ella ens presenta les seves tres situacions per les que ha passat:
Segons el que ens diu ella el 2004, l'any que jo vaig néixer, la mare arribava de Vilafranca amb el cotxe i quan va tancar al porta del garatge va fer un moviment brusc i es va treure el braç de lloc.
En segon lloc, la Núria, al 2008 (quant jo tenia quatre anys), estava en un apartament a la platja netejant una porta i li va tornar a passar el mateix que a la vegada anterior.
I finalment, el 2011, quan jo tenia 7 anys, va tornar a passar-li quan es dutxava.
Aleshores va ser quan la van haver d'operar perquè allò no seguis empitjorant. Ella m'ha explicat que la operació va ser molt pitjor que les tres vegades que li havia sortit el braç, tot i això, aquesta operació ha donat bon resultat.
Li ha canviat la vida en el sentit que ara protegeix molt més el seu cos i vigila cada moviment que fa.

Jo aquesta per al repte d'aquesta setmana he decidit entrevistar a la meva mare. Les seves malalties cròniques són les al·lèrgies i les intolerancies. Les preguntes que li he fet han estat les següents. En primer lloc li he preguntat a què té al·lèrgies i intolerancies. I ella m'ha contestat "Tinc al·lèrgia als àcars, a detarminades plantes, a varis madicaments com per xemple antiinflamatoris i al marisc. Les intolerancies són: a la fructosa i el sorvitol, que és un conservant que porten tots els aliments envasats."
En segon lloc li he preguntat si quan li van diagnosticar li va sentar molt malament i ella m'ha contestat "No, perquè des de feia molts anys em feia malt la panxa quan menjava i per fi vaig saber quina malaltia tenia. I per part de les al·lèrgies des de petita que les tinc i al final ja m'he acostumat."
Una altra pregunta que li he fet és si les seves al·lèrgies li afecten actualment a la seva feina. Si li afecten quina. I ella m'ha contestat "Sí, l'al·lèrgia que m'afecta és la del gerani i llavors a la primavera tinc el nas molt tapat."
Ja per últim li he preguntar: et provoca molts mals de panxa la intolerànciia? I que fas quan els tens? I ella m'ha dit: Molts, em provoca un mal estar molt gran i el sorvitol em provoca una inflamació molt forta. Un cop m'ha passat toca aguantar-me, o sigui que no hi ha cap pastilla ni xarop ni res per treure'm el dolor, la única solució és menjar molt sa i eliminant molta varietat de menjar que porta sucre, sigui fruites, verdures...
Gràcies per la teva atenció.

En primer lloc, vull dir que això de tenir malalties, almenys per mi, és terrible. Si pogués, les treuria totes per sempre i estic bastant segur que tothom seria bastant més feliç.
A continuació, dic que a la persona que jo he entrevistat, és el meu tiet perquè ell fumaba...
La meu tiet, és diu Mohamed. Ell, va començar a fumar als 25 anys i va començar, perquè els seus amics el van enganyar i li van dir que era millor fumar i que seria més guay... Culpa d'axiò, ell va tenir una enfermetat en els pulmons i li van haver de fer un operació ben greu. Uns dies després de la operació, el fill del meu tiet, va pujar a l'esquena del meu tiet, i a ell, recen operat, li van sortir els intestins i es va tornar a haver d'operar.
Uns anys després d'axiò, ja ha parat de fumar i ara està molt més feliç i te una vida normal i amb moltes sorpreses!

#Cuidem el nostre cos!!!

Jo aquest repte he entrevistat al meu pare. Les seves malalties van ser que va tenir un càncer molt dur.
És va aprimar moltíssim perquè vomitava molt i no sabien que tenia i després de moltes proves, li van diagnosticar la malaltia.
Les preguntes que li he fet formulat han estat quin tipus de malaltia greu has tingut? I ell em respon: Un Limfoma Malt a l'estómac amb forma de llaga. Li vaig dir que és un Limfoma Malt i m'ha dit: Un tipus de càncer. És a dir que la llaga que té dit abans tenia cèl·lules malignes i em van haver de fer un tractament per superar-lo, havia d'anar a Barcelona tot el matí durant varis dies a la setmana per fer una teràpia per superar el càncer.
On li feien les proves i on és visitava, era molt depriment perquè hi havia persones de totes les edats amb càncers de tots els tipus i per suposat amb efectes secundaris visibles com per exemple la pèrdua del cabell o...
La prova de l'endoscòpia li han fet moltes vegades i amb biòpsia, això vol dir passar unes gomes que et posen per la boca fins l'estómac. També la biòpsia m'ha explicat que s'extrau una mostra molt petita de la llaga i s'analitza.
I per finalitzar també m'ha dit que tot això va passar just abans de que naixes jo.