<a href="https://cialiswithdapoxetine.com/#">generic cialis</a> cheap cialis

<a href="https://cialiswithdapoxetine.com/#">generic cialis</a> cialis generic

Use Propecia Finasteride [url=https://abuycialisb.com]Buy Cialis[/url] Buy Prednisolone On Line <a href=https://abuycialisb.com>Buy Cialis</a> Where To Buy Dapoxetine Online

A mi aquest llibre m'ha agradat molt.
Aquest llibre per mi es bo, perquè t'ensenya, que els amics mai els has de deixar, ja que al final prefereix anar-se'n amb els seus amics amb contes de la seva amiga, bueno!!, més que amiga es podria dir nòvia.
Les il·lustracions estàn molt ben fetes ja que et transmeten una sensació com si estiguessis veien l'història a una tele, a mi això em passava, que amb una sola imatge, ja em podia imaginar la història com si la veies en una televisió.
Però el text no es massa bo, ja que a mi de la manera que acaba la història, no m'acaba d'agradar perquè acaba molt ràpidament, per exemple diu: se'n va anar a casa del seu amic, i junts van acabar la tarda.
Això es un exemple, que em refereixò a que una història no hauria de acabar em presses, sino que amb tranquil·litat.
Jo exactament no posaria aquest títol, perquè al final la història, es gira molt, perquè de ser un gran desastre, un "fraude", i moltes més altres coses, acaba sent un gran alumne ven vestit amb moltes més coses.
Aquesta es la meva critica.

El llibre de "Fèlix, ets un desastre", m'ha agradat perquè trobo que el canvi inesperat de conseguir el que bolia i de repent dir que no, m'ha semblat molt bona idea, però el problema ha sigut el final, s'ha m'ha fet molt ràpid.
El que m'ha aborrit ha estat quan el Fèlix comensava a parlar amb la Charlin, s'ha fet repetitiu ja que quan estaba amb la Charlin, ficava la pota i de sobte venia el Robert i aixì tota l'estona.
M'ha agradat molt el el Musti perquè era clar i directe, si estba lletg deia "Pareces un trol", per exemple. El personatge que menys m'ha agradat ha estat la Carlin, mira que a una persona només li interesen els diners, hi ha més coses en el món!
En aquest llibre li fico un 8, ho ha bolgut acavar ràpid, es nota.
I a tu, que t'ha semblat?

¡FÉLIX ERES UN DESASTRE!

Per començar voldria dir que el llibre del félix no m' ha agradat gaire, però això si, els recomano a tots els no lectors, que sel's llegeixin, que és tipus el tant famós diari del greg.
I ara sí, començem amb la crítica!
El llibre té una ensenyança, que al final del llibre te la diu clarament i és....LLEGIUVOS-EL!
més o menys per la meitat del llibre,es gira, més ben dit, el "nano" canvia la vestimenta i comença a parlar de vosté.
el llibre no té molta sucre, sinó en té poca, de sucre i a més parla molt malcaradament.


CARTES D'AMOR DE 0 A 10

el llibre té molt suc, parla del amor (segur que heu pensat en el amor de novios(noi noia... ja sabeu, però ho he dit per no discriminar els"gays i les lesvianes) però no ho és), a la escala lectora no us puc dir res, sinó us trec la gràcia!


és un llibre amb molta mel, ja què usa un nivel molt alt de llengua ( català, es clar.....!) i una història fantàstica, a més l' autora (si, és una noia) ha sapigut tocar la fibra!
adéu, fins les pròximes recomanacions!

Aquest llibre ha estat molt divertit, ja que és més fàcil empatitzar amb el protagonista, perquè és de la nostre edat.
És un llibre de 10.

Un llibre que l'argument pot enganxar a un no lector per què el vocabulari del protagonista impacta, per què no és gaire formal i això en un llibre no és molt comú com ja he dit.
Pot resultar dificultós sentir empatia per el protagonista però al llarg de la història vas desenvolupant-la tot i que sigui molt petita allà està.
El protagonista m'ha semblat molt redundant per què en tota la trama solament tractava d'impresionar una persona per la qual tenia molt d'interes.
Tot i que té una bona ensenyança considero que és tan directa que la gent la veritat deu dubtar si questionar-se la seva vida partint d'aquella ensenyança perquè si estigués més amagada no seria tan redundant, tot i això hi havia bona intensió.
Considero que les il·lustracions l'unic que transmeten és fàstic cap a la vida i el comportament del protagonista això no vol dir que no estiguin molt ben el·laborades.
Jo el que destacaría es en el moment que un no lector s'hi fixa en aquest llibre ja és un punt a favor de que s'el llegeixi perquè crida l'atenció i això atreu moltes mirades de motivació per a la lectura!
Crec que tant lectors com som els Somiatruites aquest llibre no està fet per a nosaltres!
Es mereix un 5.

Per començar he de dir que a mi aquest llibre no m'ha atrapat gaire, no mi he enganxat tant com en els altres dos, per a mi és un llibre per a persones no lectores. L'únic que m'ha agradat és que ha estat escrit en primera persona ha fet que en algun moment hagi empatitzat amb el protagonista, en aquest cas en Félix.
Aquest llibre m'ha recordat un a mica als llibres "Diari del Grec" i "Dirai d'una penjada", tots, el protagonista té algun problema i el final ho acaba arreglant.
No té peritextos i les il·lustracions per mi no és que sigun impressindibles per entendre la història, sense les imatges la història haguès sigut la mateixa.
Només li recomanaria alguna persona que no li agradi llegir, li diria: "Et recomano aquest llibre perquè en algunes situacions riuras molt i és bastant distret, espero que t'agradi.
i ja per acabar, per a mi aquest llibre és un 5.

Per començar quest llibre t'ensenya a baloarate a tú mateix, a no cambiar per es demés cambiar per a tú, m'agradat molt perquè és d'aventures i a mi m'agraden els llibres d'aventures i d'amor també m'agraden els llibres d'amor i aquest tenia una mica d'amor, una de les raons també es que me identificat amb el protagonista perquè:
Sóc un desatre.
D'avegades canvio per el que opinen els demés de mi o del meu aspecte fisic.
També me enaorat alguna vegada.
M'agrada escoltar música quan estic enfadada, frusada o contenata.
També em fa una mica de cosa el tema de la reproducció.
I em distrec a classe per`només avegades.
I per això li dono un 8.
Perquèno m'acavat dàgradar el final tant obert i m'a descolocat molt que al final no sortis amb la Charline i també que la Charline fos tant superficial tot i que va dir que li agradava com eraqa la gent bona o persona mala persona.

Jo, aquest llibre, l'he vist com si fos un diari, exactament el del Fèlix. Les guardes en donen una idea molt clara de com és el Fèlix i quin aspecte té, per aquesta raó, durant la lectura d'aquest llibre, veiem taques, dibuixos fets amb bolígraf, etc... El títol no és que sigui molt impactant per a un no lector, però crec que a tot tipus de no lectors els hi agradaria. No solament m'ha cridat l'atenció perquè era del concurs atrapa-llibres, sinó també perquè el tenia a casa i ja l'havia fullejat algun cop abans de què no es el llegíssim a classe. Tot plegat, m'he sentit en l'època dels meus avis, on tothom es considerava un desastre i ningú valia per fer res... bé, igual que el Fèlix. També m'ha recordat altres diaris, com per exemple: "Diari del Grec" o "Diari d'una penjada". Aquest llibre enganxa i fa que tothom el vulgui llegir, però ens mostra l'ensenyança molt clarament, és a dir, que no ens fa reflexionar tan com m'esperava. El recomanaria a l'Alba (professora), i li diria: "et recomano aquest llibre perquè considero que et pot agradar i alhora et divertirà, crec que és ideal per a tu". Per últim, la nota que li posaria sobre deu és un sis.

En primer lloc us dire que aquest llibre es el millor llibre que m´he llegit en la meva vida ,en resum aquest llibere a esta ple d´aventures i a mès a mès la historia comencar que un nen que es deia Jordi ,li ha desaparegut la seva millora amiga i ha pres una desició ,i es que cuan desapareix una nena que es deia Alexandra parlara sensa la letra A , bueno no us contare tot us chafardegare la história jo aquest llibre li donare un 8,2.

Primer de tot vull dir que aquest llibre és molt gracias i és per a no-lectors. A mi m'ha fet riure molt, però té un vocabulari gens elevat. Tot i això m'ha encantat. Aquest llibre t'ensenya una mica a valorar les persones per dins, no per fora, igual que el "Wonder", Don't judge a boy for he's cover, no jutgis mai a un noi per fora. Per a mi que l'autor ho ha fet per entretenir-se, no per fer un llibre per plaer. Si pogues valorar els personatges del llibre diría que a mi m'ha agradat molt la Carlie perquè fa molts "tuxes" (si ho puc dir així) i també el Robert Mashman, perquè ell fa veure que és un model i el Felix és tant tonto que el segueix. Per a mi aquest llibre està centrat en la diferencia i en la voloració de les persones. Jo a aquest llibre li he donat 2 pts, al cartes 3 pts i al signe 1 pts. Jo a aquest llibre li posaría de nota un 7,5.
M'ha encantat!

En primer lloc vull dir que a mi aquest llibre no m'ha atrapat, o sigui que no m'ha resultat gaire bo
perquè m'he avorrit en algunes parts, a més a més n'hi ha hagut d'altres que les he trobat molt
repetitives. Tampoc m'ha agradat perquè crec que han fet aquest protagonista tant desastre per fer
gràcia i a mi al principi me'n feia però al final l'he trobat repetitiu i ja no me'n feia tanta. A mi m'han
agradat poques coses del llibre, una d'elles és que està narrat en primera persona, m'ha agradat
perquè he pogut empatitzar més amb el Félix.
Les il·lustracions no són gens necessàries, o això crec jo. En aquest llibre, a diferència dels altres
dos, no hi he trobat cap paratext, ni l'autor ni l'editorial. El que m'ha agradat d'aquest llibre és la
manera de ser del personatge, o sigui no la roba el pentinat etc, sinó que ell al principi li és igual el
que li diuen, ell és un desastre i prou. Una de les coses que no m'ha agradat ha estat que la
metàfora, que és que mai has de deixar de banda als qui t'estimes per una persona, la digui tant
directe.
D'aquest llibre no m'ha sorprès res perquè des d'un principi sabia que acabaria així. Jo aquest llibre
si l'hagués de recomanar li recomanaria a una persona que no està acostumada a llegir perquè a
ella sí que li agradaria. Li diria:
"Aquest llibre per a tu serà divertit i emocionant, espero que t'agradi."
I ja per últim la meva nota és un 5.

Per començar, aquest llibre ens ensenya a valorar com són les persones per dins, no per fora, i això és una gran feinada, igual que fer que el lector rigui i s'ho passi bé llegint aquest llibre. Els personatges d' aquest llibre, no han estat del tot tant simpàtics, en el fet de dir paraules mal sonants, haurien de ser una mica més finets. D'altra banda una de les coses que més m'agrada d'aquest llibre, és que faci riure als lectors i els motivi a llegir la segona part del llibre, clar perquè deuen dir-se: " Com que aquest llibre m'ha fet riure molt, m' he de comprar i llegir la segona part, per gaudir-lo més". Per acabar vull dir que aquest meravellós i fantàstic llibre li poso un 8, perquè de veritat que es mereix 1.000.000 d'aplaudiments. ;) i :).

Francament, no he pogut gaudir la lectura d'aquest llibre al complet, però tampoc va la meva crítica més enllà, perquè crec que és un llibre amb molt poc suc, la història està narrada en primera persona, cosa que està bé, perquè la fa més real, però el vocabulari que utilitza no crec que sigui el més adequat per a utilitzr en un llibre, tot i que estigui destinat a un públic no lector. A més, a part de donar la lliçó massa clara, de la forma que no et fa pensar, l'argument era molt típic. Tot i aixó no vol dir que el llibre no sigui bo, però pel meu gst lector no ho és pas.

Aquest llibre és una delicia amb lletres, narrada d'una forma sublime i pòetica, que et submergeix d'una forma molt real dins de la història.
Sens dubte, el plat fort d'aquest llibre, són els personatges, començant per la Victoire, una nena descarada que es fa estimar, i també respectar, ja que no té por de res ni tampoc péls a la llengua. Un persoatge fantàsic i encantador.
Després està l'Ernest, un nen guapo, solitari i avorrit, tot un cavaller, tot i que una mica tímid i avorrit, però molt simpàtic quan es coneix profundament.
I finalment, un dels personatges que més m'ha impactat ha estat la misteriosa i rutinaria Precieuse, un personatge admirable, plena de dubtes i preguntes sense resposta, cosa que la fa molt interessant i valuosa per a la història.
Però, sens dubte, el punt fort de tot el llibre és el seu impactant final, que com no era previst, està obert a tot tipus de pensament i imaginació del lector.
En una escala de l'1 al 10 aquest s'endú un 11, i sens dubte, aquest és el guanyador de l'arapallibres.

L’argument d’aquest llibre si que enganxa, al llarg del llibre hi ha molts moments on t’ho passes genial com per exemple en meitat del llibre hi ha un cap gir que fa que el protagonista no sigui el mateix físicament i verbal-ment.
L’argument et fa sentir molt còmode perquè si el llegeix un nen de dotze o tretze anys és sentirà com si fos ell perquè tots alguna vegada hem estat enamorats o hem canviat total-ment de aires per agradar més a una noia.
Dels personatges només puc dir que la “Charline” m’agrada com actua durant tot el llibre menys en el final que parla sobre diners i el futur, dintre de vint anys. Jo crec que algú li hauria de dir que ja vindrà!
El narrador sens dubte és el Fèlix, que és el protagonista amb diferència de tota la resta de personatges. Evidentment el narrador és intern. Jo crec que ho fa així perquè ens vol fer que ens posem a la seva pell en qualsevol moment.
El títol jo crec que és molt adequat perquè no ens diu molta cosa, només ens du un adjectiu d’en Fèlix.
No coneixia de res a l’autor (Jakob M. Leonhardt). M’ha encantat el seu llibre i si trobo algun llibre d’ell estic segur que el compraré!
Jo crec que és un bon llibre per juvenils (a partir de uns dotze o tretze anys). Per adults no perquè un vuitanta per cent el deixaria al llegir les deu primeres pàgines.
Jo li poso un 9,5 perquè jo mai poso deus. Aquest 9,5 ha sortit del argument que m’ha encantat!

Primerament, vull dir que aquest àlbum està ple d'aventures i d'amistats, de canvis i tristesa, igual que d'odi i amor.
L'àlbum ens diu que potser alguna vegada arribis a la meta a la qual t'has proposat, però potser volguis tornar endarrere, perquè si no ho fas perdras tot el què has anat recollint durant la teva vida, i potser ja no tens una altre oportunitat per recuperar-ho.
Aquest àlbum és molt divertit i en el meu cas, no m'he distret en cap moment, perquè tot són misteris per resoldre i has d'estar molt atent si els vols resoldre tots d'una.
La part en que més he rigut i més m'ha agradat de tot el llibre, és al final, quan el Fèlix ha sortit de la festa i ha anat a la festa dels seus "examics" per dir-ho d'una manera, perquè ell no vol estar amb persones que només observin el físic i la manera de ser, si no que mirin com és de cor.
A aquest llibre li donaria un 10, perquè et fa reflexionar molt, a la vegada que et fa divertir i riure.

Aquest llibre en un principi no m'agardava gens, pero al veure el gran canvi he cambiat una mica d'opinio. Els personatges, m'han agradat bastant, la marxa que porta el Musty intentant assemblantse a un gangsta... No m'agrada gens aquesta actitid. Al final, cuan el Felix es famos i esta a la festa amb la Charlotte, ella no para de parlar d'un futur on nomes li interesin els diners, els cotxes i les cases... En resum, que nomes vol al Felix per la seva fama, i la actitud que te ell en no fer-li cas i passar i olvidar-se d'ella, es molt correcte.
Penso que tots hem canviat d'idea radicalment per els motius que he dit jo avans. Que es digi no es pot portar la millor nota... Pero ha estat un molt bon llibre. Unaltre cop gracies concurs d'atrapallibres per fer-nos gaudir d'aquestes lectures.

Per començar, dir que aquest llibre m’ha agradat molt perquè barreja molts moments amb sentiments diferents, com ara intriga, sorpresa, alegria, sorpresa (tant positiva com negativa), i molts més. També dir que una altra de les coses que m’ha agradat, ha sigut que no m’he he sentit identificat amb el Fèlix, i això ha fet que l’empatia se’m desenvolupi més, ja que haig de fer més esforç per arribar a esbrinar el que ell sent, i després saber com em sentiria jo. Seguint per la mateixa banda, també m’ha agradat molt que els noms dels protagonistes, no seguessin estranys, ja que si ho haguessin sigut, m’hagués perdut. Un altre punt fort d’aquest llibre és que el vocabulari que utilitza és bastant elevat en moltes situacions, i això m’ha fet aprendre noves paraules.
Per la banda negativa, la única cosa que haig de dir és que el final m’ha semblat una mica pobre, pel meu gust li falta una mica més d’explicació, i que passin més coses. Friso per una segona part!
Per tots aquests motius la nota que li poso és un 9,8!
M’ha encantat!

Aquest llibre m'ha encantat perquè t'ensenya que hi ha molts amors diferents; amor a la familia, amor de parella, amor de companys, etc.
El que no m'agradat a sigut quan aquella nena va convidar a l'Ernest i van estar ells sols, no m'agradat és que no més passes això i ja està.
El que m'ha sorpres més ha sigut quan vaig decobrir que la "Vigtuag" tenia 12 germans i que ella fos l'única familia.
I per últim el que s'ha m'ha fet repetitiu és la vida del principi de l'Ernest.
Tot hi això m'encantat i li recomano a tothom a quí l'agradi llegir.

Aquest llibre obtenint la informació que ens dona la portada i el títol et penses que l’amor que hi haurà en la història es el típic amor de noi i noia.
La veritat és que el principi ma sobtat perquè la portada és d’un color viu i molt fort però quant et llegeixes les primeres pagines veus una vida trista, gens viva, morta.
En alguns moments de la lectura me empanat perquè te un llenguatge molt elevat i els noms dels personatges són d’aquells que si no li fiques un mal nom ten oblidaràs en tres minuts.
Jo li donaria un 7 perquè podria tractar millor el tema dels noms

Aquest llibre és ple d’aventures per viure i un munt de misteri per descobrir. Les coses que més m’han despistat en la lectura, són els noms dels personatges perquè és difícil recordar uns noms tan complicats en francès. També, té un llenguatge molt elevat i et pot ajudar a aprendre moltes paraules que no coneixies. L’autora i l’editorial, no les coneixia de res, però ara al llegir-nos aquest llibre, sé que l’autora té molt bon gust per escriure llibres i que l’editorial també per elegir llibres. La part que més m’ha agradat del llibre, és quan al final van a visitar al pare de “l’Ernest” la seva avia, ell i la “Victoire”.
De nota li poso un 9, perquè m’ha encantat el llibre i té moltes coses que et fan empatitzar amb el protagonista, però, com ja he dit hi ha paraules molt difícils d’entendre i noms molt difícils de memoritzar.

Sense saber qui és l’autora i la editorial, és un llibre que a la vegada m’ha sorprès i m’ha agradat moltíssim. Una de les coses que m’ha agradat molt de l’autora és que en meitat del llibre comença a parlar poèticament. En aquest llibre l’autora no utilitza res de referents, ni peritextos perquè no te imatges en tot el llibre. T’ho has d’imaginar tot tu a la teva manera com serien les imatges. A mi m’ha avorrit una mica al principi aquest llibre perquè el protagonista Ernest, tenia al vida MOLT amargada, només menjava sopa! Però en el principi és normal que t’avorreixi una mica. L’argument t’enganxa a tot el llibre menys en el principi.
La portada m’ha sorprès molt igual que el títol perquè no li trobo tot el sentit al títol. Jo li recomanaria aquest llibre a la meva mare i li diria:
Mama, et recomano aquest llibre perquè se que t’agradarà molt perquè és del teu estil.
Nota: 9

Aquest llibre, des d'un principi s'havia que m'agradaria, solament mirar el títol què és "Cartes d'amor de 0 a 10".
A mi m'hi ha enganxat des del principi. A mi m'ha fet sentir molt bé perquè jo vaig viure alguna part de la història, i en fer-me recordar a fet que jo valorés més la història.
Els personatges és el que més m'ha agradat, perquè l'autora els descriu a la perfecció.

Jo crec que és un bon llibre perquè, parla bastant de l'empatització, cap als altres, si li hagués de recomanar algú, seria a la meva àvia, perquè ja fa uns quants dies que està més sola, i en llegir aquest llibre he pensat amb la meva àvia, amb el personatge que més he empatitzat amb la meva àvia, és amb la de l'Ernest, perquè estan una mica malaltes.

La nota que jo li posaria seria d'un 9,5, perquè m'ha impactat tot.

Aquest llibre he de dir que m'ha agradat molt, és espectacular, perquè et guia a una història, molt maca, jo vaig tindre uns moments que desconectava, perquè quant l'Albert ens ho llegia, dèia noms estranys, com per exemple: Sepide, Arnes, i altres noms molt estranys, però igualment, aquest últimes setmanes que hem llegit m'ha mostrat el llibre amb més intriga, perquè haviem sapigut que el pare li havia fet moltes cartes, pels arxivadors, i això dona molta intriga, però, encara més quant el llibre s'acaba, molt ràpit, perquè acaba dient, que s'en bant, a un lloc llunyà, això al lector, que llegeix aquest llibre en molta tristesa, acaba amb un final molt feliç, jo això crec que ho fa perquè ens quedem boca-vedats en el que passa en la història.
La veritat es que es un llibre molt interessant i jo el recomano a tot lector, que sàpiga estar-se un bon temps amb el llibre, perquè com be dic es un llibre molt fort d'entendre.

D'aquest llibre, "Cartes d'amor de 0 a 10", no coneixo l'autora ni l'editorial, però igualment aquest llibre m'ha encantat, sobretot perquè esta escrit d'una manera que et fa empatitzar molt amb l'Ernest, el protagonista.
Aquest llibre no té metàforas ni cap il·lustració, cosa que m'agrada molt perquè t'ho fa imaginar tot. Sí que té algún peritext a la portada i a la contraportada, a la portada hi ha un cor i una ploma d'escriure i a la contraportada unes cartes.
Unes de les coses que més m'ha agradat d'aquest llibre és que fins als final no saps perquè hi ha aquest títol, l'altra cosa que també m'ha agradat molt és que és un llibre per a totes les edats, de 10 a 99 anys i per acabar, que hi ha una nena, la Victoria, que fa que la vida de l'Ernest amb 2 o 3 dies fa que canvi totalment, fa girar la truita.
En concclusió, que és un llibre de 10 i que us el recomano a tot el món.

#SpoilersON aquest llibre es extrany, ja que no parla de l 'amor típic noi noia,

Per començar, “CARTES DÀMOR DE 0 A 10” és un llibre que et fa sentir el que senten els personatges, almenys a mi m‘ho ha fet sentir.
Amb d’introducció no us feu moltes il•lusions perquè no és gaire emocionant.
Us vaig ha dir que de personatges és que hi ha sobre dosi confon i potser et fa desconnectar .
La veritat és què m’ha recordat molt ha “Oliver Twist” que també se li va morir la mare al néixer i el pare va desaparèixer o quelcom semblant, i si ha de tindre algun referent intertextual, és aquest ,per a mi
Jo potser més que una metàfora li he trobat un lema que és”No dependas de los demas “ i un altre que és “Los polos opuestos se atraen”.
Tot i que té coses ha millorar és un gran llibre. recomano per totes les edats aparti de10 anys.
I la meva nota sobre deu és un 9,5.

Per a mi el llibre"cartes d'amor de 0 a 10" m'ha semblat espectacular. El llibre té molts tipus de vides, d'amors, de moments CLAUS... (spoilersON) Un dels peritextos més grans que no pots descobrir fins el final és el dels 10 arxivadors del pare de l'Arnés, i el de cartes d'amor per "l'amor" que té el pare de l'Arnés cap a ell. De tots els llibres que m'he llegit aquest sense cap dubte és el millor, perquè el principi per a mi no ha sigut gens avorrit, i el final hauria plorat per deixar-lo acabat. Jo he empatitzat amb l'Arnés i encara ara no puc pensar que jo estaría d'aquella manera perquè jo no podria viure així, és que encara ara no puc veure-ho. Jo li posaría un 10 perquè se'l mereix, però sobretot per la calitat i el contingut, perquè és espectacular com l'autora fa servir les paraules. Jo d'això penso que té molt mèrit perquè no se quan va tardar en fer-lo però jo no escriuria allò en tota la meva vida lectora. Jo de moment li posaría el 3 a la nota final de un 3, un 2, o un 1. En resum, un llibre genial i super enganxador, el millor que m'he llegit de moment.

ADBERTÈNCIA: SI TENS GANES DE LLEGIR EL LLIBRE NO LLEGEIXIS AQUEST COMENTARI. SPOILERS ON!
Aquest llibre m’ha sorprès molt, ja que mirant el títol m’esperava un llibre d’amor, al llibre hi ha amor, però el més important és una altre cosa, l’absència del pare. També m’ha agradat molt, tanmateix m’he despistat en algun moment, ja que els noms dels personatges eren molt liosos i amb Francès. M’ha agradat perquè l’escriu molt poèticament i els personatges són molt clars, i quasi mai pateixen canvis, també perquè no té il•lustracions, doncs això fa que et puguis imaginar els protagonistes a la teva manera. M’ha sorprès molt, quan la “Victoire” i l’Ernest van a l’escola amb en Jeremy, ja que dos nens s’emporten un bebè a l’escola i intenten mentir dient que no porten res. D’aquest llibre només no m’ha agradat una cosa, i és els noms dels personatges, tant secundaris com principals, ja que eren noms molt estranys, n’eren molts i eren en Francès, tot l’altre m’ha agradat molt. Un llibre fantàstic!
Us el recomano!
Nota: 10

Aquest llibre per a mi, no és un llibre sinó un llibràs d' alta qualitat . En primer lloc he de dir que l'argument enganxava molt, i era molt reflectiu en molts moments. Jo he empatitzat molt amb l'Ernest i la seva vida que crec que per a ell seria "x"(no cal que digui el que vol dir). La Victoire una nena valenta, que és com jo la descriuria , per a mi seria "la superman de la història" perquè és valenta , forta ...
Visca "Cartes d' amor de 0 a 10".

Aquest llibre es mereix un 10 clavat.

Aquest llibre tracte de diferents amors, com de pare a fill, avia a nèt i amor entre amics. Aquest es un llibre que el seu protagonista Ernest es un nen que no sap res de la vide, es un nen molt tancat que nomes pensa amb ell i amb la seva avia, pero un dia, una nena que es diu Vigtuag que li dona una bofetada a la seva vida, tot canvia, la curiositat de l'Ernest i la seva manera de ser canvien extremadament, fins que l'Ernest li entra molta curiositat per saber i coneixer al seu pare ( el seu pare esta viu, pero la seva mare esta dormint eternament ) i busca pistes fins que un dia li arriben uns arxivadors a casa amb les cartes de tots els dies que havia escrit el seu pare i al final...
Es un llibre que m'ha agradat perque empatitzes amn l'Ernest i com he dit al principi de la critica, parla de diferents amors. Jo us animo llegIr-lo, si si tens la edad entre 11 o 12 anys millor perque ja es l'epoca d'anamorarse. Llegeix-te aquest llibre ja!!

Tot i no conèixer ni l’autora ni l’editorial, és un llibre que m’ha encantat. Una de les coses que m’ha agradat de l’autora és que ha escrit el llibre molt poèticament i que els seus personatges tinguin el caràcter tant oposat. Jo crec que l’autora en aquest llibre no ha fet servir ni metàfores, ni peritextos, ni referents. A part d’això, aquest llibre tampoc té cap il•lustració però m’ha agradat que no en tingui perquè t’ho has d’imaginar tot tu.
A mi res d’aquest llibre m’ha avorrit, l’argument m’ha mantingut enganxat durant tot el llibre, perquè en alguns moments he sentit pena per l’Ernest, però n’hi ha hagut d’altres que m’ha fet sentir alegria perquè estava amb la Victoire.
M’ha sorprès que les cartes de la portada no fossin de la Victoire sinó del pare de l’Ernest.
Jo aquest llibre li recomanaria a la meva mare, perquè sé que li agraden molt els llibres d’amor. I li diria “Mama, et recomano aquest llibre perquè sé que t’agrada molt aquest estil.” Jo a aquest llibre li posaria un 10!! Perquè és dels pocs llibres d’amor que m’ha encantat.

L'autora en aquets llibre l'estràtegia que fa servir perquè ens enganxem , és quan parla de la vida de l'Ernest tenim ganes de que canvÏ quelcom i succeeÏxi alguna cosa inesperada, i això fa que vulguis llegir més!
Sense la Victoria res no hagués sigut igual ella ha fet capgirar la vida de l'Ernest per complet i pasar un pas més del seu portal, ella és un personatge clau en l'història, per això m'ha agradat tant.
El títol és molt rebuscat i no ens dona gaires pistes sobre la història, ho sigui que no ajuda.
Les cartes que veiem a la contraportada representen moltes coses per mi representen la carta de l'avi, per algu altre li semblaran les cartes del seu pare...Però ens dóna més pistes sobre la història igual que la portada que ens mostra un cor d'amor ho podem interpretar com l'amor que sent la Victoria per l'Ernest, o l'amor i melancolia del pare del protagonista o la seva àvia que ha de cuidar del seu nét.
No coneixiem ni l'autora ni l'editorial, i gràcies a aquest llibre esperem que els seguents llibre d'aquesta col·lecció siguin igual de bons!
No m'esperava de cap manera que l'amiga de l'Ernest pogués fer un gir tan gran a la seva vida.
Per totes aquestes raons considero que aquest llibre és mereix un 10! Com una catedral.

Sento molt dir-vos que aquest llibre no crec que hagi tingut molt de valor i que m'hagi marcat gaire, tanmateix m'he esforçat per aconseguir que formés part del meu món dels llibres.
Últimament noto que les critiques que escric, i que alhora penso de tots els llibres que hem llegit fins ara, varien segons les expressions que utilitza l'Albert durant la lectura dels capítols.
El llibre tampoc no seria el mateix sense les parades per la intriga que s'acostumen a realitzar.
Bé doncs, entrant en el tema, vull dir-vos que aquest llibre m'ha enganxat molt per la sinopsis, tenia ganes de llegir-lo, però quan entro en la història empatitzo amb el protagonista (l'Ernest), llavors sí que ja no puc parar fins que no l'acabo.
De fet, la part final del llibre m'ha avorrit una mica.
En relació al títol, penso que no li escau gaire, perquè parla d'un tema en concret, però per altra banda hem pot agradar perquè és un peritext de la història.
De la manera en que l'autor descriu a l'Ernest, aquest m'ha acabat agradant. I no m'esperava que al final el seu pare fos viu, ja que al principi hi dona moltes voltes i jo ja trobava per suposat que això no succeiria.
Finalment, comentar-vos que la nota que li posaria sobre 10 seria un 7,5.

En primer lloc, vull dir que aquest llibre m’ha encantat perquè està ple d’aventures per viure i és molt divertit al llegir-lo.
A mi l’autor m’enganxa en la part en que “l’Alexandra”, es perd i no tornen a trobar. M’enganxa aquest per, perquè crec que és una part molt intrigant i important per a la història.
A mi, l’argument m’ha fet sentir intriga a la vegada que tristesa, perquè la veritat és que tots els seus amics i familiars al saber lo succeït, es van espantar i van sofrir molt.
L’únic que m’ha avorrit del llibre, és el primer capítol, perquè encara no estava molt enganxat a la història i per això no m’agradava.
Jo dels personatges, no hi penso res, però dels protagonistes, crec que l’autor podría haver-se esforçat més al posar-lis els noms, perquè aquests nom ja estàn molt sentits i podría haver posat uns noms més únics i diferents als altres.
Aquest llibre, no m’ha recordat a cap altre història ni tampoc he trobat repeticions.
El llibre, està narrat de manera interna pel protagoniste. Jo crec que està narrat d’aquest manera, perquè l’autor vol fer que quan el protagoniste ens parli, nosaltres ens enganxem més i ens agradi més la història.
Una metàfora que he trobat, és tot el llibre. Una metàfora és tot el llibre, perquè cada dia en el món hi ha molts robatoris de nens petits i nenes petites i això és el què passa a la història que hi ha un robatori d’una nena petita.
Les il·lustracions, són totalment irrellevants i totes són d’acord tampoc ens aporten res a la història.
Jo el títol, crec que no és molt adequat perquè no ens aporta gaire a la història. Jo de títol, posaría: “La desaparició de l’Alexandra i el descobriment d’en Jordi”, li posaría aquest títol, perquè ens aporta més a la història i ens dóna més intriga per llegir el llibre.
Els peritextos, els trobem a la contraportada i són les polseres de “l’Alexandra”, els seus cascos...
Jo no coneixia ni a l’autor ni a l’editorial, per això no m’ha aportat res.
Jo el què destacaría, és la part en què el “Jordi i la Trini”, veuen a “l’Alexandra”, per la finestra del pis.
A mi m’ha sorprès que en “Jordi i la Trini”, vegin a “l’Alexandra” per la finestra del pis.
Jo li recomanaría aquest llibre a tothom que gaudeixi llegint llibres d’aventura. “Hola a tots els lectors, jo us recomano aquest llibre, perquè sé que us agradarà i que gaudireu llegin’t-vos-el”.
A aquest llibre li poso un 10, perquè m’ha encantat tot i he gaudit moltíssim llegin’t-lo.

A mi aquests llibre m'ha agradat molt, el considero un dels millors que m'he llegit aquest any 2015, una de les coses que m'ha agradat molt ha sigut que el narrador sigui intern, perquè fa que tenganxis més, per a mi, també m'ha agradat molt l'argument perquè per a mi és molt original, per el títol no m'esparava que fos així. La veritat és que per a mi no hi ha res rapatitiu i no hi ha res que no m'hagi agradat, m'ha agrdat molt aquest llibre.
Els personatges m'han agradat molt, tots m'han caigut super bé, no tinc cap pega.
Jo aquest llibre li recomanaria al meu cosí Marc perquè li agrada molt al misteri i crec que li agrdaria.
Per acabar, si hagués d'apuntuar el llibre d'un número del 1 al 10 li possaria un 9, m'ha agradat moltíssim.

El sine prohibit és el llibre que hem estat llegint-nos a l’aula. El llibre fa que t’enganxis simplement amb la sinopsis ja que et fa l’intriga del llibre en unes frases. L’Albert mentre llegia el llibre em sentia de manera agradable però molts cops sortia de l’historia i em despistava pensant un altre cosa. A mi ma avorrit que els personatges surtin tant a poc a poc, vull dir que el personatges van surtin quan falten pocs capítols per s’acabi el llibre i no tic temps com per acostumar-nos a ells. A mi em passa una cosa que és que ara quan veig un llibre de la editorial del signe prohibit sempre visualitzo el signe prohibit. El narrador és intern i això fa que el llibre sigui més bo ja que ens parla a nosaltres. En tot el llibre nomes hi ha unes quantes il·lustracions i totes són d’acord ja que ens diuen el que hi ha en el text. Jo el títol no li he trobat el sentit i no puc dir el sentit que li he trobat. Jo els peritextos que he trobat són la A que surt en la portada, i en la contra portada he trobat els objectes que troba en Jordi.
Final-ment la nota que li dono és un 6 per lo dels protagonistes ja que no fa que quasi no surtin això ha fet que el llibre no m’agrades perquè m’agradaria conèixer més els protagonistes però estic dubtós si ficar-li un 7 perquè.

En primer lloc, he de dir que aquest llibre encara que sigui el primer cop que me l' hagi llegit, al principi no m'ha començat a agradar, perquè es repetia molt el de l' Aleksandra, perquè havia desaparegut, a mi tots els personatges m'han agradat molt, perquè tenien noms divertits i eren molt simpàtics, el que no m' ha caigut bé a estat en Jordi, perquè era un pesat, tota l'estona Sepide, Sepide... I em semblava pesat , redundant. Per últim voldria dir, que la nota és un 7, 5.
PD: Estic a casa dels àvis i ja he de marxar. Perdó :)

“El signe prohibit” ha sigut un llibre que m’ha encantat perquè tot el que diu et produeix intriga, i això fa que deixis on deixis el punt de llibre et causa molta intriga i has de seguir llegint, però he trobat algun moment estrany.
Els personatges m’han agradat molt, destacaria la Trini, ja que és una bona persona i ajuda a tothom de la forma que pot. M’ha semblat estrany que el Jordi investigui ell sol sobre un segrest, i després ho oculti als seus pares.
El moment que més destacaria d’aquest llibre és des del moment que el Jordi veu la furgoneta blanca i la intenta perseguir, és un moment on si que no pots parar de llegir fins que no sàpigues que el conductor és el que ha segrestat a l’Alexandra.
Jo vaig inferir ràpidament que el conductor de la furgoneta blanca era el que va segrestar a l’Alexandra, perquè en el temps que vivim, hi ha persones dolentes que segresten nens i nenes, i tots van amb furgonetes blanques.
M’ha semblat molt divertit quan el Jordi es proposa el repte de no fer ús de la lletra “A”, perquè diu paraules molt estranyes. Sobretot quan està a l’escola i no diu aquesta lletra.
Crec que ha utilitzat les tècniques de parlar-nos directament a nosaltres per enganxar-nos al llibre, i de no fer moltes explicacions de com són els personatges i l’entorn.
La veritat és que en aquest llibre tot m’ha agradat, no hi ha res que no m’hagi agradat.
És un llibre molt recomanable!
Nota: 9

"El signe prohibit", és el títol del llibre que hem estat llegint a la classe d'ençà que hem superat la nostra etapa amb "La colla dels deu", i és una molt bona lectura, ja que fa que pensem que tot i que la nostra edat sigui una en la que no estem preparats per afrontar certes situacions de la vida, ens demostra que mai s'és massa jove per a fer quelcom gran.
A causa de les raons anteriors ara jo us presento la meva crítica sobre la meva experiència durant el periode que ha durat la nostra aventura lectora:
Primerament, m'agradaria mencionar el nom del meu personatge preferit, que és la Trini. La raó per la qual he escollit aquesta personalitat com la meva predilecta és, per la seva gran confiança en el Jordi, un nen d'11 anys que de sobte se li planta al davant demanant-li ajut per a seguir una misteriosa furgoneta, i ella, sense fer preguntes decideix ajudar-lo i acompanyar-lo a la part més tensa de la lectura.
Seguidament de la Trini el meu personatge preferit és en Jordi, el protagonista de la nostra història. El que m'agrada d'aquest nen és que es nega a acceptar el destí i s'embarca en les aventures més perilloses i reals que es poden trobar per a salvar la seva amiga, la seva normalitat a l'hora de parlar i gran part de la seva vida.
Segonament, el que més m'ha agradat d'aquesta història o a la part on m'he enganxat, és quan en Jordi s'infiltra al despatx de l'Ester a la recerca de la carta de la seva amiga, de nom Aleksandra. El motiu pel qual no m'he enganxat abans és que es veia venir que l'Aleksandra desapareixeria tard o d'hora, i per això no em va sorprendre quan va succeir, en canvi, el que sí em va impactar va ser que ho fes tan ràpid, ja que normalment acostuma a passar un temps abans de que la persona en qüestió desaparegui, però en aquest llibre ho va fer en el tercer capítol, i per això em vaig impressionar.
En tercer lloc voldria comentar que el títol, tot i que no ens diu de que anirà la història, ens defineix exactament el motiu que duu al protagonista a viure una de les trames més reals i tenses que jo, com a lectora freqüent d'aquestes situacions, no havia observat gaire anteriorment.
Finalment i com a última menció abans de tancar aquest llibre, m'agradaria puntuar-lo en una escala de l'1 al 10 per a que us feu una idea de quant m'ha agradat. La nota que he decidit posar-li a aquest llibre és d'un 9,5, ja que trobo que hi ha alguns aspectes que no m'acaben de convèncer, per exemple el motiu pel qual van sagrestar l'Aleksandra o la personalitat del policia, ja que les fa exageradament surrealistes. Tot i això trobo que ha estat una lectura molt interessant i la recomanaria a públic d'entre 10 i 14 anys.
Espero que hàgiu gaudit d'aquesta lectura tant com jo i que descobriu molts altres llibres interessants com aquest.
Atentament,
Clàudia.

Per començar vull dir que aquest llibre m’ha agradat bastant, és un llibre bastant bo per a mi. Jo busco que tingui intriga i a la vegada misteri, però a més a més de coses inesperades, aquest llibre fa que vulguis una segona part perquè és un final inacabat. T’agafen ganes de llegir cada vegada més perquè genera molta intriga. A mi no m’agraden gaire els llibres que només descriuen, aquest llibre no és gens descriptiu, va més "a la brava".
També voldria afegir que aquest llibre és molt entretingut. També m’ha agradat molt perquè comença amb normalitat i acaba amb molta acció.
Seguidament, el llibre enganxa a qualsevol lloc, vull dir que et pots enganxar molt fàcil-ment. Jo diria que l’argument et fa sentir una mena d’intriga perquè acaba amb un final obert: no va marxar per voluntat pròpia. Et quedes amb, que passarà? Que vol dir això? Etc. Els personatges són molt divertits pel nom, Aleksandra, Jordi, Sepidé (com diuen l’Oriol C i l’Arnau B, serpiente). Els protagonistes crec que són molt originals perquè jo em dic igual que el protagonista, i el nom de la protagonista és una amiga real meva.
El narrador és el Jordi perquè és nota molt com: La Sepidé em va omplir la cara de petons. Sobre els paratextos no el coneixia de res, però quan em vaig informar una mica em va agradar bastant. La editorial te llibres bons i dolents, és normaleta.
Jo recomanaria aquest llibre a un amic que tinc a Tortosa i li diria:
Hola Alex!
T’envio aquesta carta per recomanar-te un llibre què és diu el signe prohibit. Te’l recomano perquè l’hem treballat molt a classe els meus companys i jo. Se que t’agradarà perquè t’agraden aquest tipus d’històries.
Fins aviat.
Jo a aquest llibre li posaria un vuit perquè hi ha moments en què t’avorreixes pel que passa.

Molt bona crítica. Això sí, l'ús de les cometes l'hem de repassar, perquè no el tens gaire clar... Hi ha tres punts de la crítica on hi manquen. Els pots identificar?

M'ha agradat molt perquè te bastant de misteri, no saps fins al final el que ha passat.
En Jordi explica la historia de com rescata a l'Alexandra, que uns homes l'han segrestat.
M'hagués agradat que al llibre tingués més il·lustracions per poder fer-te una imatge més fàcil del que passa.
El final m'ha sorprès ja que no m'esperava que l'Alexandra estigues a la mateixa ciutat en comptes d'estar a Rusia. També m'ha agradat molt que l'Albert ens anés llegint el llibre a trossos, i sobretot que parés de llegir en un moment molt emocionant del conte, ja que així em feia tindre més ganes de seguir escoltant la historia.
Crec que en Jordi és un bon nen, però sobretot es el que més m'hagrada de la historia, a més també m'agradat quant li parla a el profesor sense dir la lletra a, que es molt divertit, jo en el titol no li trobo masa sentit perque la historia no te res haveure amb el titol del signe prohibit , jo li posaria de titol "sagres a", segres perquè sagrastan a la Alexandra, i la lletra a perquè és quan en jordi parla sense la lletra a.
Aquest llibre m´ha agradat molt i jo de nota li possaria un 9 perquè trobo que hi haurian de haveri més imatges.

Crítica correcta, encara que caldria vigilar més amb l'ortografia. Bona feina.

A mi aquest llibre m'ha enganxat moltíssim i el final a sigut misteriós perquè ara ens passa la trola a nosaltres i així seguim nosaltres per descobrir la paraula que defineix el que va dir el Jordi.
L'argument m'ha fet sentir com en Sherlock Holmes.
A mi no m'ha avorrit res del llibre.
Els personatges m'encanten peró els tres que més m'agraden són la Trini, el Jordi i l'Aleksandra.
A mi no m'ha recordat a ningún llibre.
El narrador és el Jordi.
Jo de metàfores no en trobo.
Té il·lustracions peró no són nessesàries perquè amb el text ja ho sabem tot.
Jo crec que el títol és adequat perquè és el signe que no pot dir que en aquest cas é la lletra A.
Jo no crec que hi hagin molt peró si que hi han.
L'autor no el coneixia fins que ens vam devorar el llibre.
Un llibre crec que no té referents intertextuals.
El que més m'ha agradat és que hagin trobat l'Aleksandra i que el Jordi hagi tornat a dir la lletra A.
A mi m'ha sorprès que una adolescent pugui conduir un cotxe.
Jo crec que és un llibre boníssim.
Li donc un 10 perquè m'ha encantat i crec que se'l mereix perquè l'autor s'ho ha currat.

Crítica correcta. Ja seguirem treballant perquè no sembli un qüestionari. Bona feina.