LA SETMANA DELS PETITS DETALLS (DEL 30 AL 4 DEL 12)

Jo encara avui en dia no he trobat cap detall especial.

Jo estic convençut que si no li hagués dit a la meva mare que necessitava fulls reciclats per refer lo dels àlbums ,ara hagués tingut 0,5 ja que s'havia de fer en fulls reciclats i no en blancs, i només tenia blancs.
De la que me salvat!!!

A mi el repte del destí m'ha semblat molt original i molt servicial, perquè jo mai m'hi havia fixat en el destí i ara que m'hi fixo veig com un món completament nou. A partir d'ara sempre que haig de dicidir-me en una cosa miro les concequencies i trio la menys prillosa i la que guanya és la que faig. Sempre que em paro a pensar el perquè no trobo la resposta perquè si em plantejen anar amb avió o anar amb cotxe i per exemple trio anar amb cotxe em podría morir, però si vaig amb avió també, per això t'has d'arriscar a la vida si no no seriem res. Jo a aquest repte li posaría un 9,8 perquè és molt creatiu i molt penstiu.

Jo el meu repte, que hem va canviar tot el dia o setmana, va ser que el divendres passat, quan tocava la vacuna, per la tarda, no vaig anar a futbol a entrenar, perquè de la vacuna que hem van passar em feia molt malt de cap, després vaig agafar una mica de febre, i si agues anat a l'entrenament, el dissabte i fins dilluns potser, m'agues estat molt malalt, vaig tindre la sort de quedarme a casa i no anar a alla a jugar, i per això crec que pot ser un petit detall, que crec jo que ho considero que si agues anat, finsitot, la febre s'ha magues pujat.

Jo crec que la meva setmana no hagués estat així, si no hagués anat amb el meu "amic" a una festa "mini disco".
Ens ho vam passar súper bé, va ser tant divertit que aquell dia de tant marejada que estava em vaig quedar a dormir a casa del meu "amic" perquè jo no podia ni caminar, i com que la seva casa estava al costat de la discoteca...
Crec que si no hagués anat m'hagués avorrit molt sense veure el meu "amic" en persona, però sempre els caps de setmana ens veiem per "Skype", i ara mateix estaria tant avorrida, perquè si no hagués anat a la festa estic segura de que no hagués anat a "Lauria" un centre comercial de Barcelona que esta molt a prop del camp del "Espanyol".

La setmana passada, vaig enganyar a l'Albert, llavors l'Albert es va decepcionar molt, i volia que parlés amb ell per arreglar-ho. Jo no m'atrevia a parlar perquè estava enfadat, però vaig empatitzar amb ell, i em vaig atrevir a parlar. Al final ho vam arreglar tot. Si no hagués parlat amb ell, ell encara estaria decepcionat.

Perdó pel retard del comentari, havia tingut un problema...

Ja fa temps, el meu pare em va comprar un llibre (de vell) anomenat "L'assassinat del professor de matemàtiques", de Jordi Sierra i Fabra. De bon principi aquest era un llibre que em pensava que no m'agradaria gens, però el meu pare me'n va llegir un tros del primer capítol, el qual em va captivar. Jo el vaig continuar llegint tot, perquè cada vegada m'agradava més i més. Em sembla que em va canviar una mica el concepte que tenia dels nombres, xifres i càlculs matemàtics. En definitiva: em va canviar una mica la vida. És per aquesta raó que des d'aleshores gairebé he perdut la por a les matemàtiques, i he aconseguit que no em desagradin tant com abans.

El què m'ha passat a mi em va passar el dijous passat i és que pel matí a mi em feia molt mal de cap i pensava no anar al repas del matí per poder descansar una mica però vaig decidir anar i em vaig sentir super bé i al mateix temps vaig aprendre tantes coses que no em pensava que aprengués... i tot alló en una hora!!!

Jo l'altre dia, el dissabte vaig anar de vacances tres dies i sort que no vaig jugar a cotxe amb la psvita perquè jo sempre que faig quelcom a un vehicle en marxa em marejo i de vegades vomito. Eren tres hores de viatge i a sobre tres dies de vacances (fins dilluns).
P.D: Perdó per enviar-ho tard, és que estava de vacanses.

Jo he esperat fins avui i encara no he sapigut identificar cap situació amb aquests petit detall, espero que em deixis esperar fins que per fi trobi aquests detall.

Jo encara no he decobert el meu repte sobre aixó, potser l'he descobert i no sé quin és!!!!!!!

PD: Disculpes, per enviar-ho tard.

El meu petit detall d'aquesta setmana és dolent, em va passar el dissabte. Vam anar a casa d'uns amics a fer una calçotada i els nens que estàvem per allà ens avorríem una mica, llavors vam decidir que aniríem al parc a jugar a futbol. Fèiem que qui guanyava es posava de porter. Jo vaig guanyar amb al meu amic i vaig haver de ser porter. Al principi anava tot bé però de sobte em van xutar i em va donar a la cara, exactament al nas, em va començar a rajar sang fins que, al cap d'una estona, va parar.
Jo crec que això és un petit detall perquè si jo no m'hagués esforçat a guanyar, no m'hagués sagnat el nas.
PD: Perdó per enviar-lo tard.

Jo, encara no he trobat el moment, i mira que el busco!

El meu petit detall d'aquesta setmana va començar el dimarts, a música, quan vam fer el sorteig de l'amic invisible, em va tocar un persona, però si haguès agafat un altre paper qui m'haguès tocat? Jo per aquella persona vaig pensar una cosa, però si m'haguès tocat una altre hauria pensat una altre cosa, i aixó que em va passar a música al dimarts, em va passar al mateix al cole el divendres.

Aquest repte ha sigut una mica difisil, però m'enrecordat que el dilluns, per sopar, vaig fer un "monoleg" i vaig fer que la meva família estigues molt més feliç durant tota la setmana i quan els veia tristos els hi recordava i ja feia que riguesin i que no tornessin a recordar el que no deixava que estiguessin feliços.

Jo no he trobat aquesta cosa que m'ha canviat le setmana és un repte incomplert.

Aquesta setmana estic segura que no hagués estat la mateixa si la meva mare no haguès signat una nota on testifiquès que jo havia fet el comentari del llibre des del principi, però que havia hagut un petit problema a l'enviar-lo. Estic segura que la meva setmana no haguès estat la mateixa, ja que no hauria aconseguit el meu somiatruites per haver tret un deu al R.L. i hauria tingut mig punt menys a la nota de català.
De totes maneres crec que haguès estat una setmana genial de totes formes, però m'alegro que hagi acabat així, ja que és el millor final que m'haguès pogut imaginar.