quina gràcia ton germà al final.

Aquest repte li vaig fer a la meva mare i a la meva cosina.
La meva mare quan li anava explicant estava com si digues “I aquesta perquè m’ho diu? Espero que no m’agafi un bitllet real per fer això”. Quan vaig acabar em va aplaudir i li vaig donar i crec que li va agrada i no se si li farà als seus usuaris perquè molts tenen problemes com aquests.
La meva cosina no va reaccionar així, ella va estar tota l’estona contenta i crec que ho va entendre molt bé perquè ella sempre a fet història però no li motivava i ara que està estudiant per treballar a la TV a trobat el seu lloc i per ella la metàfora seria que encara que no trobi un lloc que li agradi a de seguir intentant-ho per trobar el seu lloc i sense desmotivar-se.
Quan els hi veia la cara a totes dues hem feia una gràcia.
Quan vaig acabar d’explicar-li a cada una de ells, m’he sentit molt bé perquè estava fent que una persona no és tornes a senti malament i per moltes vegades que caigui es torni aixecar.

Un bitllet de 50 eur. ens pot semblar una cosa molt valuosa, però al capdavall només és un simple document que es fa servir per hipnotitzar-nos i fer-nos creure que sense aquesta mena de papers no sobreviuríem.
Aquesta és una metàfora, que ens va explicar el nostre professor, i que em va sorprendre agradablement.
Si bé és cert que amb aquests bitllets podem comprar molts enredos, sobretot coses materials, hauríem de tenir molt present que la felicitat total no l'obtindrem intercanviant bitllets d'euro per mercaderies. Per exemple, convindria que no perdéssim de vista que la pràctica d'una bona amistat ens pot proporcionar més gaudi. I cal no oblidar, també, un verset d'Antonio Machado que fa així: "Es de necio / confundir valor i precio".
La persona a la qual li vaig comentar aquesta metàfora, va reaccionar d'una manera sorprenentment cap al bitllet.

Jo crec que aquest repte, és molt reflexionatiu i crec que si algú com per exemple “l’Alan”, se sent “trepitjat” pels altres, hauria de veure aquest repte, perquè tornes a ser com sempre.
Jo, aquest repte li he fet a les meves dues germanes. Quan he acabat de fer-ho, els hi he regalat el bitllet i, com els hi he dit, els hi ensenyaran a molta altre gent perquè reflexionin i es donin conte. Espero que això arribi a totes les parts del món i que tot el món es doni conte de que sempre val el mateix, encara que el trepitgin, s’enriguin d’ell, diguin secrets dolents...

Ah, quina metàforassa... i dos membres de la meva família l'han poguda gaudir.
La primera persona que l'ha conegut ha estat la meva tieta Tonia, perquè, dies abans, la meva mare m'havia dit que no tenia prou autoconfiança, i, aprofitant que el divendres va ser el seu aniversari, li vaig ensenyar la metàfora com a regal. Al principi es va decebre una mica al adonar-se que no era real, i es va sorpendre al veure'm destrossant-lo, però ja us puc asegurar que es va emocionar quan li vaig explicar la metàfora i li vaig dir que valia molt, ja que la meva mare tenia raó.
La segona persona que va coneixer el repte dels 50 va ser la meva cosina Noemi, perquè aquesta setmana havia tret una mala nota i els seus pares l'havien renyada. Al començament em va començar a escriddassar dient- me que si estava boja, perquè no s'havia adonat que el bitllet era fals, però quan ho va saber es va calmar una mica, però no del tot. Arribat el moment d'explicar la metàfora, es va refer una mica, però encara va trigar una estona a entendre-la del tot.
En fi, un cap de setmana que passarà a la història!!!

Jo aquesta metàfora li he fet al meu pare. Quan li vaig fer ell va reaccionar d'una manera estranya, li va agradar i a l' instant ens vam abraçar. Aquest repte també li he fet a la meva mare, ella ja el coneixia però tot i això la va alegrar que li fes jo. Quan vam acabar també ens vam fer una abraçada i em va dir que aquesta metàfora és molt bonica.
Aquest repte, per a mi, ha estat el més curiós de fer, perquè veure les cares de la gent mentre doblegues un bitllet de 50€ és molt rar, però divertit.

Jo la metàfora la fet ha casa del meu pare, el meu pare no és va sorprendre gens perquè ja li i vaig dir abans i no ha tingut tanta gracia al contrari la Eva si que s’ha sorprès i m’ha agradat més explicar-li.
Jo, la veritat és que crec que això s’ha li ha d’explicar ha un adolescent perquè és qui més ho necessita.
A mi, la metàfora m’ha ajudat ha que ja no em facin sentir més, inferior a la resta i ara en comptes de ser observador ajudaré a la víctima i li ensenyar-li la metàfora perquè “no és rebaixi el preu,” i sigui feliç i ja no els i faci cas aquells àusons.
I jo li dono les gràcies a l’Albert per ensenyar-me la metàfora i al seu creador, que e fa que a la gent li pugi l’estat d’ànim.

A mi, m' ha agradat molt aquesta metafora , ja que, per a mi han fet una mica tard, ja que em van "cremar".
els hi he fet a la mama i a la Maria. les seves cares, la de la Maria, sobretot quan els hi vaig regalar el bitllet es va pensar que erra real i sel va amagar (encara es amagat).
la de la mama va ser de sorpresa perquè li vaig explicar avans.

Jo el repte dels 50 heuros els hi he explicat a els meus pares, primer a la meva mare perquè nessesitava l'ajuda de que quan algunas vegades fa feina, no creu en ella mateixa, i per aixo l'he tingut de ajudar, i quan vam acabar la cumbersa es va posar molt contenta i semblava que ja creies en ella, però tambè hem va dir que estava molt dakort en que si alguna vegada falles en algo no vol dir que ja no siguis tu, sempre seras tu, vol dir que dels errors sapren, és va psar molt contenta.
Déspres li vaig explicar a el pare però ell aixo ja ho savia que sempre ets tu mateix, aixi que nomes vam estar una estona parlant, i també li vaig fer la actuasio del bitllet de 50 heuros, al final ell també és va possar molt content i en el final, en els dos li vaig regalar el bitllet.

Jo aquest repte li he fet a la meva mare i al meu germà. Ho l'he volgut fer amb 1 bitllet de 5$ de la meva guardiola. A la meva mare li ha semblat que era molt encertat i li ha agradat molt, perquè pensa que és una mostra que mentre no perdem la personalitat sempre tindrem el mateix valor, igual que el billet mentres no s'estripa. Al meu germà li va semblar una mica avorrit i li va costar una miqueta d'entendre, però al final li va agradar força. A mi aquest repte m'ha semblat molt original i m'ha agradat molt fer-li a la meva mare i al meu germà. En resum jo a aquest repte li posaría de nota un 9.