Afalacs-On = Autoestima-Up

Jo aquest repte l'he fet a quatre persones.

La primera a qui li vaig fer va ser de la família, i el que vaig dir-li va ser que era genial i que mai pares de riure perquè té un somriure molt especial i captivadora. Quan li vaig dir ella no va dir res, però em va fer una gran abraçada que simbolitzava mil i una paraules.

A la segona persona també era part de la meva família, el que li vaig dir va ser que era molt divertit i que a mi em feia riure molt, i que continues sent com és, va reaccionar d'una manera que no se explicar.

A la tercera persona li vaig fer l'exercici del bitllet de 50 € perquè em semblava que podria anar una mica lligat amb aquest tema, la reacció del meu familiar va ser la dels diners no paguen la felicitat i va ser exactament el que em va dir.

La quarta persona va ser a la meva millor amiga Mariona que la vaig veure el dissabte i li vaig dir que no havia canviat res i que seguia estant la mar de guapa, inclòs més, la seva reacció va ser la de, quedem un altre cap de setmana, perquè és el que em va demanar quan vaig acabar de dir-li tot.

Crec que aquest repte ha estat genial i que l'experiència s'ho mereix, també m'agradaria dir que fer-li això a la família m'ha fet entendre que no hi ha ningú com ells a la Terra.

Jo aquets repte li vaig fer a la meva mare al meu germà i a una amiga de ma mare.
En primer lloc li vaig fer al meu germà ja que ha estat malalt i no tenia ganes de fer res i li vaig dir:
“Oussama no et preocupis que d’aquí tres dies et recuperes i estaràs tan sa i fort com has estat tota la teva vida. “ Gracies al que li vaig dir el meu germà es va posar molt content i em va fer una gran abraçada.
Després li vaig fer a la amiga de la meva mare, que estava pel carrer parlant amb una senyora i com que ella no sap parlar molt el català li vaig traduir en marroquí, ella es va posar molt contenta ja que el què li havien de comunicar era molt important i sense la meva ajuda no sabria una gran noticia.
I en últim lloc li vaig fer a la meva mare ja que havia vingut de la feina molt cansada i va veure que jo i el meu germà havíem desendreçat molt la casa i no tenia forces per tornar-la a endreçar però li vaig dir que no és preocupes que ho netejaria el papa i vaig aconseguir que rigués una bona estona ja que el meu pare odia endreçar i també odia desendreçar.
Reflexió:
Jo crec que aquest repte és magnífic ja que aconseguim fer que la gent es senti de bon humor en moments en que no ho estiguin i podem fer que la gent tregui forces i el somriure que tots tenim.

Jo aquest repte li he fet a la meva mare, al Xavi Tello i al Carlos.
A la meva mare li vaig fer perquè aquell dia ella estava una mica estressada per la feina i jo li vaig dir "Mama, no pateixis que el Carlos i jo t'ajudarem i tot sortirà bé."
Al Xavi li vaig dir perquè venia d'un partit de futbol i havia perdut, llavors li vaig dir " Xavi no passa res, la pròxima vegada ja guanyareu, i ara fes el somriure que fas sempre que estàs content."
Al Carlos avui li he dit un afalacs perquè també estava una mica estressat perquè havia de netejar tota l'escala i tota la casa, llavors li he dit "Va Carlos que quan abans t'hi posis abans acabaràs i nosaltres t'ajudarem a netejar els vidres."
I aquests han estat els meus afalacs.

Reflexió:
Ells ràpidament em van dir que moltes gracies per dir-lis aquest "piropo", llavors van començar a riure i durant tot el dia van estar contents. Jo d'aquest repte la reflexió que faig és que tota la gent hauria de fer el mateix, llavors potser una part del món que ara està una mica amargada estaria contenta.
D'aquest repte he après que sempre li hem de dir a la gent el que creiem que val perquè llavors es posa més contenta i a més a més se sent valorada.

Jo aquest repte li he fet al Pep, la Lola i al Faust.

Al Pep li he fet perquè avui , estava una mica "rebotat ", perquè ha anat a dormir a les 7 de la matinada, i li he dit:
"Va pare no estiguis tirst que tens un somriure molt maco quan vols i ets simpàtic i meravellós , ets el millor pare del món mundial".

A la Lola li he fet perquè de vegades està nerviosa, i li he dit:
"Lola , tens un somriure magnífic, i aquest vestit de flamenca que t'han portat els avis des d'Andalusia t'afavoreix molt ."

I per últim el Faust que estava neguitós li he dit:
"Quin somriure més maco que tens".

I la reflexió? Com han reaccionat? Què has après d'aquest repte?

Sou genials, únics i irrepetibleeeeeees

❤️❤️❤️

:-*