Quan pensava que tot anava bé, va passar que el discurs del carnestoltes no estava fet i els rodolins, les encarregués i tot estava perdut. Aquell no podia anar més malament. A sobre en aquell matí que vaig està al “mando” semblava com si no hem facin gens de cas, hem setia menys preada. Tot seguit l’Albert es va enfadar molt amb tots, menys uns quants. Van anar passant els dies i més dies però cada dia estava més cremada perquè creia que estava pagant per el que no havia fet. Tot seguit, després d’uns dies, la Gemma i l’Oriol em van proposar que li diguéssim a l’Albert el que creiem i així que ho vaig acceptar, li vam dir i després d’un dia l’Albert va reunir als nens que ho van fer bé i va dir que nosaltres no som responsables i que la nostre manera de treballar serà diferent, prou deures, prou estar enfadat, prou estar “patin”.
Després vam passar d’això a una classe diferent, però va durar molt poc. Quan els companys van trobar una solució jo vaig pensar que no era la correcte i per això ho vaig dir perquè crec que una solució a d’estar ven feta, no per que duri 3 dies. També vaig dir que si només parlen 4 nens sembla que només ho han fet bé ells i que els altres només són de decoració.
Tot seguit d’aquesta discrepància entre uns i altres tot va tornar al “desastre”. Però d’un matí a una tarda va canviar perquè el grup que feia “made Albert” va tornar al seu lloc i va fer les classes al estil Albert. Quan estava en aquest grup no hem sentia bé, ja que no podies estar feliç veient que els teus companys estiguessin tristos.
Després d’aquesta fase, els altres companys van trobar una solució molt bona que era tornar a fer activitats d’UBUNTU.
Encara ara penso que hi ha nens que no els hi ha importa res estar aquí o allí i trobo que aquells nenes no s’ho mereixen però això sí, els altres, VENVINGUTS DE NOU COMPANYS!


Ho sento per enviar-ho tan tart, estava a Zaragoza i no tenia internet.

On diu HO sento etc. és una PD.

En primer lloc, jo em voldria disculpar per la meva conducta que vaig tenir aquell dia, el comportament que vaig tenir va ser d’hipòcrita i poc racional.
És veritat que no vam saber ser unes persones en aquells moments perquè ens vam posar molt nerviosos, vam fer una altra assemblea i no vam aprofitar la ocasió per arreglar-ho.
Durant tots aquests dies vaig tindre molt de temps per reflexionar i he arribat a la conclusió de que aquella actitud no va estar gens apropiada per aquell tipus de situació.
I vam arribar a la conclusió que faríem jocs d’ubuntu. I ara ja som els SOMIATRUITES I HO SEREM!

Jo el dia que vam perdre el guió del Carnestoltes em vaig posar molt nerviós, ja que no sabia si havia faltat el respecte o no. Llavors vaig pensar que jo no havia faltat el respecte i em vaig aixecar quan l’Albert va dir que qui no havia fet res que s’aixequés. Al cap d’uns dies quan els companys que estaven sentats en files van trobar la primera solució, tots els nens i nenes de la classe o gairabé tots van començar a barallar-se i a faltar-se el respecte. Jo estava totalment callat, però vaig acabar sentat amb files com tots els altres. Quan vaig estar sentat en files em vaig sentir totalment “culpable” del que havia passat, quan no havia fet res. També em sentia sense ganes de riure i de fer coses divertides. Fins i tot hi havia molts dies que quan em llevava per anar a l’escola no volia anar-hi. Ara que ja s’ha arreglat el conflicte, em sento molt millor perquè penso que acabarem el curs essent SOMIATRUITES!!

El primer que vull dir, és demanar perdó a tots els meus companys que hagi ofés pel comportament que jo vaig tindre aquell dia, el divendres de fa dues o tres setmanes.
Quan vam arribar de muntar el carnestoltes, ens van donar una gran noticia, els nens que s'havien quedat a explicar els acudits a l'Albert, no trobaven els fulls, que nosaltres haviem fet dels professors de l'escola, eran uns acudits.
Llavors l'Albert és va enfadar i nosaltres per solucionar-ho, vam fer una assemblea, de com ho podríem fer.
Llavors al cap d'una estona tots ens vam tornar bojos perquè no sabiem que haviem de fer i llavors alguns van començar a cridar i de altres a riure, jo vaig ser un dels nens que va començar a riure, però quan vaig refleccionar, vaig saber que ho havia fet per cap motiu.
Ara m'he penedit, i no vull que es torni a repetir més.

Primer de tot, vull tornar a demanar disculpes als que he pogut ofendre, perquè no era la meva intenció en cap moment.
La meva solució ja la vaig compartir a la classe a l'assemblea del divendres 12, i la meva solució era fer més activitats d'Ubuntu, i com que ens va acceptar, això vol dir que de aquí poc aquest apartat s'anira obrint.
Quan vam començar a separar l'aula em vaig sentir buida perquè veia com la classe, més ven dit el grup s'anava trencant.
Quan vam trobar la solució estabam molt nerviosos perquè no sabiem si ens l'acceptaria i al final si.
Som i serem somiatruites!

Som i serem somiatruites!

Lo importante no és ser iguales sinó hacer un buen equipo.



Extret d'una postal de l'Albert.

En el tema a tot el que han succeït aquestes últimes dues setmanes, crec que tot ha sigut molt sobtat. I crec que és per això que algunes persones no van entendre del tot la situació.
Crec que tota la classe, desprès de perdre el guió del Carnestoltes,vam actuar prou bé com per merèixer-nos la gran fantasia i alegria que extreu dia a dia l'Albert.
Tot el que ha passat és com un joc on nosaltres decidim on volem estar i que ens mereixem. Tot això, escalar, es puntua en referència a la nostra actitud a classe.
Per a mi la solució final és prou correcta com per recobrar el passat de 5è tant desitjat.
Finalment comentar que tornar a a fer exercicis per tenir més UBUNTU a la classe, ha sigut una molt bona idea per ser Somiatruites altre cop.
"Tot és possible si hi donem interès i part del nostre cor."

Hola, som la Gemma i la Lara, ens sembla que aquestas activitats, l'enterremant i la del cartell ens han unit més com a grup.