La persona a qui jo he entrevistat ha estat a la meva àvia, ja que té càncer de pell .
La malaltia de la meva àvia comença 1 setmana abans del seu aniversari, i poc després ja passades 2 setmanes del seu aniversari li fan la seva primera operació.
L'entrevista que li he fet a la meva àvia era un petit diari dels dies que va anar a veure el doctor o infermeres:
Gener 2016, dia 18 a les 9:30, va anar a veure la dermatòloga perquè tenia crostes a la cara i li miren, i se la cremen quasi tota, la van deixar com un monstre, li costava dormir, perquè és poses en la postura que es posés, li tocava la cara al coixí, però ara que ja ha passat se sent molt agraïda, perquè va passar molta por, per ella van ser uns mesos horrorosos i no es va sentir gens estimada, per part de família.

Març 22 a les 17:30, va anar al cirurgià per poder treure una crosta lletja que tenia a l'esquena, l'acompanyava la meva mare, li van fer un forat, ven gran.

Abril 18 a les 12:30 va anar a veure la dermatòloga amb el meu tiet Manel per saber el resultat de l'operació de l'esquena, li van treure tot el que estava infectat o dolents.

Ara ha de tornar dintre de 6 mesos per fer-se una altra revisió.

La meva reflexió és la següent:
La meva àvia va patir molt, llavors jo ara he empatitzat amb ella, i crec que hem connectat de molt bona manera, crec que hauríem d'ajudar a tot el món a fer les coses que no pot fer.
Ajuda si pots, empatitza amb tots.