Bé, sobre les malalties... Que s'en pot dir, és bastant trist saber que algú pateix malalties, i jo sóc la primera a dir-ho, perquè, depèn de quina sigui, et pot limitar o no. Sincerament, crec que, a part dels primers dies que et molesta, potser perquè t'afecta, potser perquè et costa d'acceptar, o simplement perquè has de modificar la rutina, però un cop superada aquesta fase, ja no et molesta tant, i, a vegades, fins i tot t'agrada, perquè comences a viure la vida d'una forma diferent, i a apreciar el que tenies i que ara ja no, però apresna a morat-t'ho d'una manera en la que enlloc de pensar: "Vaja, doncs ara ja no ho podre fer més...", penses:"Si això era el que m'impedia esar bé, doncs que es quedi on està que jo no el vull!".
Perquè, al final, tot depen de com vegis el got, o mig ple, o mig buit.