Les persones a les quals hauria de donar les gràcies són diverses. En primer lloc hi posaria els pares. En segon lloc dono les gràcies als amics, perquè em tenen en compte igual que jo els tinc en compte a ells. L'Elisabet i l'Anir són unes d'aquestes persones que em vénen a buscar sovint a casa i sortim a jugar, tots junts oblidem allò que ens fa sentir incòmodes. Això no vol pas dir que no tingui més persones a les quals agrair coses. Per exemple, a Cervera hi tinc una bona amiga que es diu Míriam, amb la qual, quan hi vaig els caps de setmana, sempre ens trobem. Ella té una gosseta molt afectuosa que es diu Xana. Aquesta gosseta, encara que sigui un animal, també la considero com una amiga, i sense que ella se n'adoni, perquè és un animal, també li he de donar les gràcies.
Pel que fa a l'escola, he de dir que també he de ser molt agraïda amb el Dik, perquè m'ha ajudat a ser una persona com cal, en resum: ens ha divertit, educat i estimat. D'això me n'adono ara més que mai, perquè ja no hi és.
Amb aquest escrit vull dir que amb petits agraïments dels companys, n'hi ha prou per estar content.