Persona 1:
A la primera persona que li vaig fer, va ser a ma mare, li vaig dir que m’agrada molt com es preocupa per mi, i ella em va respondre que aquesta era la seva feina, i ens vam fer una abraçada.
Persona 2:
A la segona persona que li vaig fer, va ser a mon pare, li vaig dir que m’encanta les bromes que fa, i ell, com no, va reaccionar fent-me una broma.
Persona 3:
A la tercera i última persona que li vaig fer, va ser al meu cosí, el Xavi, li vaig dir que m’encanta estar amb ell, i ell va reaccionar preguntant-me “en serio?”, i jo li vaig dir que sí, llavors, tot d’una, ens vam abraçar.
La reflecció que en trec d’això, és que, sempre és bo dir afalacs, però sense passar-se, ja que, si en dius molts a una mateixa persona, podria començar a sospitar que li estàs fent la pilota. És bo dir-ne, perquè quan els reps, et sents genial i tens més autoestima.