Bé, crec que aquest repte és idoni per fer que la gent se senti bé!!!
Però, a la primera persona que li vaig fer va dir que no estava bé, sinó que estava fenomenal! Aquesta primera persona va ser la meva mare, el dimecres, perquè era el seu aniversari i com a regal li vaig fer una carta on li explicava lo fantàstica que era, i la pobra es va emocionar. No va plorar, mai no l'he vista plorar, i crec que no ho farè, però em va abraçar amb una profunditat que la meva autoestima va pujar fins a l'infinit!!!
La segona persona va ser la Gemma, l'altre dia a patinatge, després de que ella em diguès que jo era una molt bona amiga per a ella, i no em vaig poder estar d'abraçar-la, però tant bruscament que vam acabar les dues rodolant per terra!!! Sincerament, crec que aqui el repte va acabar pels terres!!!
La tercera(però no última) va ser la Lara, després d'estar-se amb mi a dansa mentres les altres practicaven i jo reposava a causa del mal de panxa. Li vaig dir que era molt bona persona deixant de fer una de les seves extraescolars preferides per poder donar-me una mica de conversa i distracció. Ho vam solidificar tot amb una abraçada. Va ser genial!!!
Sincerament, no sé qui va acabar amb més autoestima, si jo o les meves víctimes dels afalacs!!!