En primer lloc vull dir que la primera vegada que ho vaig fer, la veritat és que em vaig sentir una mica extranya perquè abans de fer-ho em va semblar una mica tonto peró a la segona va la vencuda!!! No vaig senir ni vergonya ni res de res. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. El primer cop li vaig fer a mon pare i la segona va ser amb uns quants tiets i tietes a dinar "Galianos" un menjar típic de casa de la meva àvia i s'ho van passar genial perquè em deien que els hi deixés el bitllet de cinquanta per anar a comprar perquè ho vaig fer de lluny i es creien que era de veritat i al final els hi vaig haver d'explicar com es diferencia un bitllet de cinquanta autèntic i el fals. Ens ho vam passar genial!!! I quan l'aixafava em van dir "peró què fas! que ara he d'anar a comprar i em serveix, no l'aixafis, no l'arruguis, que he d'anar a comprar!!!" i m'ho vaig passar pipa explicant-lis la metàfora peró el que em va fer pena va ser que només li vaig poder donar a una persona el bitllet i vaig decidir donar-li a ma cosina que es diu Sara perquè ho necessitava perquè estava molt destrossada pel treball i per tot, i li vaig regalar a ella.
Jo també he après d'aquest repte i ara valuo molt les coses que tinc perquè un dia no es repeteix MAI et passa el mateix perquè el dia a dia no es repetirà mai.