Jo aquest repte li vaig fer a la meva mare i a la meva germana.
Quan li vaig fer a la meva mare em mirava com si digués "l'he d'escoltar antentament perquè aixó sembla important". Quan vaig acabar de fer-li li vaig dir que aquest bitllet se l'havia de quedar i cada cop que el vegi enrecordanr-se'n, ella em va dir que "sí sí", però crec que ara mateix ja no sap ni on el té, però és igual, aixó ja d'epén d'ella , jo vaig fer el que em van manar.
Quan li vaig fer a la meva germana crec que li donava igual, li vaig dir que la grabaria en vídeo i que mostrés una mica d'inerés, perquè sinó crec que no m'hagués ni escoltat, però bueno, crec que en un futur si s'en recorda li podra servir per ha molt. Crec que totes dues van entendre bastant bé la metàfora.
El que em penso jo de tot aixó és que és una metàfora bastant important, sobretot quan no creus en tu mateix, crec que a mi em podrà servir per molt, perquè moltes vegades no crec en mi mateixa.
En conclusió, que mil aplaudiments a l'Albert, per ensenyar-nos aquesta metàfora.
Moltes gràcies.