Aquesta experiència d’anar a una universitat de Tarragona m’ha encantat perquè ha estat una vegada que dius que no passa tots els dies. L’acte d’anar a explicar fil per randa com s’ha d’analitzar un àlbum, em va encantar. Jo, em vaig posar molt nerviós perquè, parlar davant de quasi setanta persones, em feia moltíssima por equivocar-me i que tots riguessin.
Una part que vull destacar, és quan el Pau és va equivocar i va dir que no sabia que dir, ens vam posar a riure mentre l’Albert li estava dient que llegís del guió que havíem fet la setmana anterior a l’actuació.
A mi, em va agradar més fer la actuació que la gimcana que ens va preparar l’Albert amb unes proves i que havíem d’entrevistar a gent i havies de descobrir secrets i frases fetes d’allí i...
També, em va agradar força que les noies i el noi de quart de magisteri de la universitat, ens expliquessin com fer poemes i convertir-nos ens uns grans poetes.
En conclusió, em va agradar molt per tot el que vam fer a Tarragona i a la universitat.