Per començar, l’argument enganxa molt en la part on que el pare del Danny, va sortir, li va prometre a en Danny que no tardaria res, va estar set hores fora, en Danny es va començar a preocupar, una hora després va agafar el cotxe del seu pare i el va anar a buscar però el que no sabia es que... No us vull aixafar el final.
Jo opino que la trama del llibre és que té l’intriga al màxim possible, té emoció, i et fa veure que els nens i les nenes també podem opinar, la majoria d’adults ens menyspreen, encara que no ho sembli.
L’argument m’ha fet sentir sempre amb l’intriga de que passarà desprès, que faran, cada dia al menys tres hipòtesis del que passarà...
Si haig de ser sincer, no m’ha avorrit gens aquest llibre, el trobo molt entretingut perquè té un punt en els títols que et deixa l’intriga com “el metge Spencer”, qui és, que ve a fer? Un munt de preguntes que et fas.
Crec que els personatges et fan reflexionar molt perquè en Danny és el que ho mou tot, el paper dona una mica de suport però el Danny és el protagonista. El protagonista és molt simpàtic i té el que ha de tenir l’esser humà a la vida, empatia.
Aquest llibre no m’ha recordat a res, a cap llibre que jo conec.
El narrador és intern, concretament és en Danny com diu a la pagina 47: Mi padre puso los sandwiches en la mesa. Crec que deu ser així perquè l’autor vol que tinguem empatia amb en Danny i el seu pare, perquè estan passant una situació que és molt trista, viure amb una caravana i treballen en una gasolinera molt bruta i vella.
No hi ha cap metàfora en el llibre, és un llibre que ho diu tot directe, sense enrotllar-se molt.
Les il·lustracions no tenen cap relació amb el text, no parlen per si soles, ensenyen el que diu al text simplement.
El títol és molt adequat per el meu gust, té un resum del llibre, ens diu ja qui és el protagonista i part del final.
Ja coneixia l’autor Roald Dahl. Em va permetre anticipar que seria un llibre ple d’emocions i d’aventures.
No hi ha cap referent intertextual que no hagi vist. Crec que en els llibres quasi mai, no hi ha referents.
Jo destacaria la genialitat que te en Danny quan fan unes panses amb uns medicaments que et fan dormir per caçar faisants.
Per a mi, crec que és el quart millor llibre que he llegit en la meva vida perquè ja ho he dit bastantes vegades té de tot.
Jo li posaria un 10 perquè ho té tot perfecte.