Per començar, l'àlbum il·lustrat "Willy el tímido", m'ha encantat, sobre tot perquè el que diu és que has de ser com tu siguis, i no has de canviar per agradar als altres. També m'ha agradat molt la història, ja que ens demostra que encara que intentem canviar la nostra manera de ser (física o no), no la canviem.
A l'hora de llegir aquest àlbum, l'autor, una vegada més és L'Anthony Browne, un gran paratext, i l'editorial (Fondo de cultura) també és un paratext, perquè és una bona editorial.
A mi aquest àlbum m'ha recordat a un altre àlbum, "Nicomedes el pelón", ja que els dos àlbums són circulars, és a dir, la història comença i acava igual.
M'ha sorprès molt que el Willy no pugui matar una mosca, i que cada cop que el peguen o algú ensopega amb ell, digui "Ui, perdón".
Aquest àlbum està carregat de referents intertextuals, com ara el puny del Hulk, l'anunci per fer-se fort, les fulles de Narcís... També té molts peritextos, com poden ser els platans, el color de la samarreta del Willy...
Jo a aquest àlbum li posaria un 10 de nota, és si no el millor àlbum que m'he llegit, un dels millors.