Aquest àlbum no és gens divertit. No és un àlbum que m'hagi avorrit però se m'ha fet pesat perquè no conec a ningú que pugui agafar la calor o els colors. Els protagonistes són els ratolins i el que m'ha semblat més divertit, perquè fa una cosa que no és normal, és el que agafa els raig de sol. Em recorda la faula de la llebre i la formiga perquè el protagonista recull els raigs de sol però sembla que no ho faci i això recorda al conill. En canvi els altres quatre recorden a la formiga perquè recullen menjar per poder passar l'hivern.
He trobat una metàfora sobre les persones que són creatives i originals. Té moltes il·lustracions i la majoria són necessàries per entendre l'àlbum. El títol és molt senzill perquè només ens diu com es diu el protagonista.
Hi ha peritextos a les guardes que posen el seu nom moltes vegades seguides.
Per a mi hi ha hagut un paratext que ha estat l'autor perquè sé que el Leo Lionni és molt bon il·lustrador i autor.
El referent intertextual és amb la faula amb la llebre i la formiga.
Jo només puc dir que l'única cosa que m'ha agradat és que al final de l'àlbum el Frederick llegeix el seu poema. M'ha sorprès que un ratolí pugui agafar el raig de sol i els colors perquè tot això és molt rar.
Aquest àlbum encara que no m'ha agradat reconec que és molt bo i li recomanaria amb el meu pare i li diria el següent: " com que estàs entrant en el món dels àlbums, sé que t'agraden , et vull recomanar aquest àlbum perquè és de l'estil que sé que t'agrada"
Aquest àlbum el puntuo amb un 5.