El què va passar quan l’Albert ens va deixar sols per acabar els rodolins, es que tots ens vam posar a cridar i no fèiem cas al delegats. Ens vam posar així, per l’estrés que teníem a sobre sobre els rodolins, perquè teníem poc temps per acabar-los i ens faltaven bastants. Llavors l’Albert ens va escoltar comportar-nos d’aquella manera, i encara es va enfadar més. Després va vindre i va dir que s’aixequessin els que es van comportar de manera madura i els que no van faltar el respecte als delegats. Amb aquells nens no estava enfadat, però amb els altres sí. Una setmana després ens va dir que treiéssim els ous i que diguéssim què va passar i perquè havíem de passar a l’altre grup. Poc temps després, ens va deixar fer una petita assemblea però nosaltres ho vam empitjorar més i ens va posar en dos grups: “El grup dels set que fan Albert” i “el grup que vol estar en aquell grup i que no fan Albert”. La tarda següent, va arribar un altre conflicte que era el de que qui va fer que el “Nacho” entres a l’hora d’anglès i ens renyes. L’Albert va dir que s’aixeques qui ho havia fet i un quants es van aixecar, i unes hores després l’Albert, ho va comprovar i es va enfadar perquè molts altres no ens vam aixecar i sí que ho havíem de fer. Un dies després el grup dels castigats, vam trobar una solució i els hi vam dir a l’Albert i a ell i a tothom li va semblar molt bé! La solució, és que fem moltes activitats d’ubuntu.
Quina sort que l’Albert ja estigui content amb nosaltres!
La meva opinió, és que sempre en equivoquem i aprenem dels errors!