La veritat és que quan l’Albert ens va dir que havíem perdut un full amb els rodolins del carnestoltes em vaig ficar molt nerviós perquè no s’havia de quin full s’estava referent i com que no s’havia com era el full ni res d’ell no s’havia com podia ajudar als meus companys, desprès quant em vaig donar compte de que l’Albert s’estava enfadant cada com més per culpa de les nostres carpetes i de que la nostra manera de reaccionar sobre el conflicte, la manera en que vam reaccionar va ser de caos “anormal” i feia que se li acabes la paciència de l’Albert.
Desprès uns quants nens van treure els “ous” i va fer que l’Albert prengués una decisió que va ser separar l’aula en dos grups, desprès els que volíem estar allà vam convocar un assembles extraordinària en que vam decidir una solució no col·lectiva i va fer que els de l’altre grup no els hi agrades i ens pugin el to de veu una mica i ens faltessin el respecte una mica i això va fer que el nostre ubuntu es trenques.
Després de uns dies en fila l’Albert va tornar a separar l’aula i els que volíem estar allà vam crear una assemblea extraordinària que vam acordar una solució al fi va ser una solució que ens va semblar correcte a tots.