El dia que tot va començar, l’Albert va demanar que s’aixequessin els nens i nenes que no havien fet res, que no havien faltat el respecte o que haguessin fet el possible per que tot anés bé. Jo, em vaig aixecar perquè era i soc el delegat, i era el que estava al “mando”, llavors, no vaig fer res negatiu, al contrari, tot el que vaig fer va estar bé, però en algun moment, em vaig sentir molt estressat i hi havia nens que jo demanava el silenci, i no em feien cas, llavors, entre l’estrès i que no em feien cas, vaig pujar una mica el to de veu per dir que callessin, però tot i això no em feien cas. Llavors, tothom vam haver de pagar pel que alguns no van fer. Al cap de 3 dies, els que no vam fer res, vam parlar amb l’Albert i l’Albert va arribar a la conclusió que nosaltres no farem deures, perquè en posava molts. Vull donar-li les gràcies a la Gemma, la Lara i l’Oriol Anglès, per haver fet allò que van fer, sense ells crec que no hauria passat allò de parlar amb l’Albert. Al cap de 4 dies, els que es van portar malament, ens van intentar donar la solució del conflicte, però va haver un altre guirigall, i tot va acabar amb tothom buscant culpables, no van arreglar res. Seguidament, va haver un altre conflicte amb l’Andrea, llavors l’Albert va dir que s’aixequessin els que no li havien faltat el respecte a l’Andrea (la professora d’anglès), llavors jo em vaig aixecar, perquè jo no li havia faltat el respecte, al contrari, l’Andrea havia felicitat a l’Albert de mi. Però al final, al cap de 3 o 4 dies, es van parlar bé la solució, i vam fer una assemblea perquè ens la diguessin, era que ens farien activitats d’UBUNTU i hi participaríem tots, a nosaltres, ens va semblar bé, i per fi es va acabar el conflicte!
La reflecció que en trec d’això és que de tot s’aprèn, i si l’Albert ha decidit fer que sofrim, ha sigut perquè nosaltres n’aprenguéssim i pel nostre bé. Jo d’això he après que és millor ser un grup que no un individu, quasi sempre s’arriba més lluny cooperativament, que individualment.