En primer lloc torno a dir perdo els delegats per ufendrels, per qué no els escoltava ino estava atent pidu perdo i u sentu molt del meu cor,era una larga historia ,per cumansa a preparar els rudulins es van perdre i hem hestat buscan durant 2Hores into el hem trubat i el Albert es va enfadar i ens a dit que u apanyeu i a surtit de la classe i hem cumansat a feer els rudulins.
Mes tard com que el Alert esta enfadat hem disidit a fr una asamblea i no als axaptat icom que no faltafam el respecte a un a l´altre ens a dividit la classe en dos grups un que fa libre i laltre classes nurmals hem fet un altre asamblea i acesta si que ensal axaptat i habiam trubat una sulusio i es que fer activitats amb ubuntu i per fi el Albeert sta cuntent.

L'Ubuntu és quelcom que mai oblidarem i ens acompanyara tota la nostra vida, i ens serà de molta utilitat, és necessari quan s'està en grup sense ell res no funciona, l'Ubuntu fa que tot el grup sigui una massa unida i compacta que s'ajuden mutuament!
Aquestes dues setmanes no hem gaudit del plaer i la satisfacció d'un regal d'aquestses dimensions i és que ara en aquests moments no em cap en la ment com vem estar a punt de disoldre un grup que amb molt esforços ha arribat a ser un autèntic grup i un pas en fals en el qual ens cridem a la cara ens portem la contraria i discutim per qualsevol cosa demostra que tots els esforços realitzats no han donat els seus fruits.
Això si gràcies a la solució que hem dut a terme els nostres companys col·laborarem en grup i estarem molt més units.
Gràcies per aquesta solució!
Visca l'Ubuntu!
Però recordeu bé això. És camina millor agafats de les mans, perquè si un cau cauen tots i tots s'ajuden aixecar-se.

El què va passar quan l’Albert ens va deixar sols per acabar els rodolins, es que tots ens vam posar a cridar i no fèiem cas al delegats. Ens vam posar així, per l’estrés que teníem a sobre sobre els rodolins, perquè teníem poc temps per acabar-los i ens faltaven bastants. Llavors l’Albert ens va escoltar comportar-nos d’aquella manera, i encara es va enfadar més. Després va vindre i va dir que s’aixequessin els que es van comportar de manera madura i els que no van faltar el respecte als delegats. Amb aquells nens no estava enfadat, però amb els altres sí. Una setmana després ens va dir que treiéssim els ous i que diguéssim què va passar i perquè havíem de passar a l’altre grup. Poc temps després, ens va deixar fer una petita assemblea però nosaltres ho vam empitjorar més i ens va posar en dos grups: “El grup dels set que fan Albert” i “el grup que vol estar en aquell grup i que no fan Albert”. La tarda següent, va arribar un altre conflicte que era el de que qui va fer que el “Nacho” entres a l’hora d’anglès i ens renyes. L’Albert va dir que s’aixeques qui ho havia fet i un quants es van aixecar, i unes hores després l’Albert, ho va comprovar i es va enfadar perquè molts altres no ens vam aixecar i sí que ho havíem de fer. Un dies després el grup dels castigats, vam trobar una solució i els hi vam dir a l’Albert i a ell i a tothom li va semblar molt bé! La solució, és que fem moltes activitats d’ubuntu.
Quina sort que l’Albert ja estigui content amb nosaltres!
La meva opinió, és que sempre en equivoquem i aprenem dels errors!

PD: He enviat el comentari avui, perquè el dissabte no se m'enviava i avui ho he probat i se m'ha enviat!

La veritat és que quan l’Albert ens va dir que havíem perdut un full amb els rodolins del carnestoltes em vaig ficar molt nerviós perquè no s’havia de quin full s’estava referent i com que no s’havia com era el full ni res d’ell no s’havia com podia ajudar als meus companys, desprès quant em vaig donar compte de que l’Albert s’estava enfadant cada com més per culpa de les nostres carpetes i de que la nostra manera de reaccionar sobre el conflicte, la manera en que vam reaccionar va ser de caos “anormal” i feia que se li acabes la paciència de l’Albert.
Desprès uns quants nens van treure els “ous” i va fer que l’Albert prengués una decisió que va ser separar l’aula en dos grups, desprès els que volíem estar allà vam convocar un assembles extraordinària en que vam decidir una solució no col·lectiva i va fer que els de l’altre grup no els hi agrades i ens pugin el to de veu una mica i ens faltessin el respecte una mica i això va fer que el nostre ubuntu es trenques.
Després de uns dies en fila l’Albert va tornar a separar l’aula i els que volíem estar allà vam crear una assemblea extraordinària que vam acordar una solució al fi va ser una solució que ens va semblar correcte a tots.

Tot va començar quan vam perdre el guió del Carnastoltes, tots en el moment que l'Albert ens va deixar sols ens fam possar molt nerviosos, sobretot les delagades, la Lara i jo. Entre tots ho vam intentar arreglar, però vam fer el contrari i per això l'Albert ens va enfadar, sobretot perquè ens cridavem uns els altres i no ens respectavem. Jo i molts altres nens que no vam fer res, com que ens semblava injust que l'Albert ens tractes d'aquella manera li vam anar a dir i va ser quan va dividir l'aula en dos.
Després a la segona assamble que va haver, crec que no vaig fer res, perquè vam tornar a no respactar-nos i jo i molts més nens vam intentar posar pau entre nosaltres, però no va funcionar i va ser quan l'Albert encara es va enfadar més i ens va fer possar en fila d'un, d'aquella menera vam estar 1 dia, perquè l'Albert el dia seguent va tornar a saparar l'aula en dos i llavors el cap de dos dies els nens que seien en fila d'un van fer una assamblea respactan-se i van prendre una desició que és fer més activitas d'ubuntu. I ja vam tornar a ser els SOMIATRUITES de sempre.
Crec que aquest conflicta ens ha unit més com a grup.
P.D. perdò pel retard perquè estava a Barcelona amb la família.

El dia que tot va començar, l’Albert va demanar que s’aixequessin els nens i nenes que no havien fet res, que no havien faltat el respecte o que haguessin fet el possible per que tot anés bé. Jo, em vaig aixecar perquè era i soc el delegat, i era el que estava al “mando”, llavors, no vaig fer res negatiu, al contrari, tot el que vaig fer va estar bé, però en algun moment, em vaig sentir molt estressat i hi havia nens que jo demanava el silenci, i no em feien cas, llavors, entre l’estrès i que no em feien cas, vaig pujar una mica el to de veu per dir que callessin, però tot i això no em feien cas. Llavors, tothom vam haver de pagar pel que alguns no van fer. Al cap de 3 dies, els que no vam fer res, vam parlar amb l’Albert i l’Albert va arribar a la conclusió que nosaltres no farem deures, perquè en posava molts. Vull donar-li les gràcies a la Gemma, la Lara i l’Oriol Anglès, per haver fet allò que van fer, sense ells crec que no hauria passat allò de parlar amb l’Albert. Al cap de 4 dies, els que es van portar malament, ens van intentar donar la solució del conflicte, però va haver un altre guirigall, i tot va acabar amb tothom buscant culpables, no van arreglar res. Seguidament, va haver un altre conflicte amb l’Andrea, llavors l’Albert va dir que s’aixequessin els que no li havien faltat el respecte a l’Andrea (la professora d’anglès), llavors jo em vaig aixecar, perquè jo no li havia faltat el respecte, al contrari, l’Andrea havia felicitat a l’Albert de mi. Però al final, al cap de 3 o 4 dies, es van parlar bé la solució, i vam fer una assemblea perquè ens la diguessin, era que ens farien activitats d’UBUNTU i hi participaríem tots, a nosaltres, ens va semblar bé, i per fi es va acabar el conflicte!
La reflecció que en trec d’això és que de tot s’aprèn, i si l’Albert ha decidit fer que sofrim, ha sigut perquè nosaltres n’aprenguéssim i pel nostre bé. Jo d’això he après que és millor ser un grup que no un individu, quasi sempre s’arriba més lluny cooperativament, que individualment.

Jo crec que el que estem fent a classe per solucionar el problema és adequat perquè alguns nens van criticar a altres mentre el sector "dolent" intentaba solucionar el problema, i llavors molts nens es van posar nerviosos i van començar a criticar per a veure qui tenia la raó i llavors l'Albert cansat de que no ens respectéssim va marxar de l'aula i va dir que ens separaríem. Una altra raó perquè estic d'acord amb l'eleció, és perquè la clase està com partida per la meitat i hem d'intentar arreglar-la amb això de l'UBUNTU. Per fi tornem a estar tota l'aula junta perquè jo, com quasi tots els nens no podíem aguantar que l'Albert ens manés tanta feina i estigues tant enfadat amb nosaltres. Jo demano disculpes per si vaig ofendre o criticar a algún nen perquè estaba en un moment molt tens. Trobo just que l'Albert ens castigués.

En primer lloc, vull disculparme un altre cop, per la meva conducta quan intentàvem solucionar el problema.
Els primers dies, pensava que no duraria més de dos dies peró quan vaig saber que a la classe no celebraríem el carnestoltes de ninguna manera, mentre l'Albert sigués a classe, em va saber molt de greu per part de tots, d'haver de fer una classe horrible i tradicional.
Jo crec, que aquest conflicte ens ha fet odiar l'escola, i a mi, em va començar a passar al tercer dia del conflicte, i li vaig dir a ma mare, que no volia anar a l'escola.
Podria haver fet un mar de llàgrimes quan vam haver arreglat el problema, pero crec que tots les vam haver pogut dissimular molt bé. Aquest conflicte m'ha fet pensar molt sobre el conflicte del trimestre passat quan va passar el mateix que en aquest pero aquest m'ha sabut molt més greu perquè ja sabia què era el que passaria, i ho vaig passar pitjor.
En conclusió, vull dir que si aixó passa un altre cop serà en una dimensió paral·lela a aquesta.
Som i SEREM SOMIATRUITES!!!

Jo aquesta setmana pasada cada vegada que em tocava classe amb l'Albert penssava:
-"Quina pàgina haure de fer?"
Per tant que m'he sentit desanimada sense ganes d'anar ha fer classe amb l'Albert i destjan que tot això s'acaves d'una vegada. I el unic motiu que tenia per anar amb un somriure era per els companys que tinc que se que sempre puc contar amb ells.