Fora queixes!

Aquest repte, no l'he pogut assolir, al igual que el repte de fora queixes, ja que s'assemblen molt com ja han dit! Crec que les persones hauriem de no queixar-nos i no critiquar mai, ja que si ho fem, només ens podem enfadar i ens autoamargem el dia! El repte m'ha encantat i sempre l'intentaré fer fins que ho aconsegueixi!!!

Jo aquest repte no l'he superat, ja que m'ha passat el mateix que amb el repte de "fora queixes": No m'enrecordo, i quan m'enrecordo, ja m'he queixat. D'aquest repte he après que els humans tenim de defecte que sempre estem criticant a la gent del nostre voltant inconscientment, i que a totes les converses hi ha una critica.
Us recomano provar aquest repte!

Jo aquest repte no l’he pogut assolir i crec que m’ha costat perquè l’anterior de no queixar-nos i aquest anaven connectats i si m’ha costat no queixar-nos m’ha costat més no criticar i a demés és una cosa que les nenes o tenim mecanitzat i no ens donem conta fins que no ho em fet.

Increïble, al cap dels 5 minuts de la proposta del repte ja em vaig queixar!
I perquè?
Perquè algu havia doblegat malament un paper!
A vegades quan les coses no surten com un vol, calma tots som diferents!
Ens critiquem quan quelcom no és del nostre agradar.
Hem de sortir del mur made in EGO per a veure què hi ha més enllà!
És posible que en un futur poguem tindre el valor de compendre-ho!

Jo aquest repte tampoc l'he superat, crec que i els hi féssim fer a tot el món, més de la meitat de la gent no el superaria, perquè gairabé tots els éssers humans critiquem molt a les esquenes dels altres. Jo no l'he assolit per culpa de parlar a les esquenes.
Jo reconec que aquest repte no era tant difícil com el de "fora queixes", però fàcil tampoc ho ha estat. Hi ha hagut vegades que quan estava a punt de criticar he pensat, "i jo que guanyo criticant?" i com la resposta era res, he parat de fer-ho.
Tot i no haver-me pogut superar el repte, m'ha servit molt fer-lo. Perquè m'he adonat que critiquem tot el que veiem, sempre li hem de trobar quelcom dolent a tot.

Doncs si! La societat és tan inútil que es critíca a si mateixa, i jo m'incloc en aquesta clasificacció. Jo, he critícat a alguna persona aquests dies, i mai, però mai, quan he acabat m'he sentit bé, perquè jo ho trobo una cosa tant ridicula que fins i tot em costa explicar-ho. Jo critíco a les persones que m'envolten quan em sento atacat o quan diuen coses falses de mi. Després de reflexionar tot això, m'he sentit més lleuger, i estic totalmnt segur que si repetim aquestes proves, estig 100% segur que el superaría.

La veritat, no criticar algú inconscientmant és com demanar-li(en castellà):"Peras a olmo", i bé, crec que tots(sobretot le nenes) tenim molt inculcat aquest hàbit de criticar a algú quan no el tenim plantat al davant.
Una nena catalana de 11-12 anys acostuma a dir com a mínim 5 crítiques al dia. A més, he analitzat que depén de la situació i el dia, i, sobretot la persona, crítiquem alguna cosa o altra. I una cuiriositat és que la crítiquem durant tot el dia, així que per si un cas ets la víctima, prepara't, que seràs l'estrella del programa.
És un repte molt valuós per a provar de ser persones més costructives i amables, però crec que per a aconseguir superar-lo fa falta un entrenament rigurós així que(aquesta vegada en català):"De mica en mica s'omple la pica!!!"

Jo aquest repte no l’he pogut assolir i crec que m’ha costat perquè l’anterior de no queixar-nos i aquest anaven connectats i si m’ha costat no queixar-nos m’ha costat més no criticar i a demés és una cosa que les nenes o tenim mecanitzat i no ens donem conta fins que no ho em fet.

Jo no he pogut aguantar sense criticar a algú 24 hores, quasi ho aconsegueixo un dimecres per el matí em vaig queixar perquè no trobava un deure.
Jo crec, que ningú haurà superat el repte de no queixar-se perquè és súper difícil perquè la societat ens diu que ens hem de queixar a totes hores, ens em de queixar per una cosa inútil i perdre el temps, i això, a molta gent, ho veu normal.

La veritat és que aquests és el repte que m'ha resultat més complicat d'aconseguir! Tot i això, al final vaig trobar un recurs que em va ajudar a superar-lo: cada cop que em queixava, m'adonava i deia "això és el que diria si em pogués queixar". I si això compta, podríem dir que l'he superat... ;)
Ara de debó, estem educats en la crítica i la queixa constant, i costa molt controlar-ho. Almenys, si ens ha servit per prendre consciència que ens queixem per tonteries i que tot el que guanyem és negatiu, ja ens podem donar per satisfets! Recordeu la frase dels Beatles: "the love you make is equal to the love you take".