"El signe prohibit" m'ha agradat molt perquè no repeteix tantes coses, també m'he rigut molt, i m'ha semblat molt intrigant perquè el nostre tutor, deixava els llibres on més intriga ens feia.
En el final del llibre l'autor ha intentat enganxar la sinopsis i això ha sigut una manera per que el llibre sigui més divertit.
Solament llegint la sinopsis motiva per llegir-lo i en un segon acabar-te'l.
M'ha semblat intrigant, emocionant, d'amor i sobretot de ubuntu, per ajudar a una altre persona que estimes. Les aventures que passa en Jordi són molt divertides tothom voldria passar per elles.
Les il·lustracions m'han agradat molt, no me les esperava així sinó que més divertides i amb colors.
El personatge que m'ha a agradat més i ha estat més original ha estat la Trini, perquè és una dona que comprèn i es posa a la pell dels altres per ajudar-los.
El personatge que no m'ha agradat tant ha sigut l'Alexandra perquè van haber d'anar a buscar-la i ella abans de que anessin, no va fer res per escapar sense ajuda.
El personatge més valent difinitivament ha sigut en Jordi, una persona amable, simpàtica, amigable... Tothom voldria un amic així.
M'agradaria llegir més llibres del autor.
La meva nota és d'un 8, perquè crec que em podria donar més d'intriga.

Ara sí, molt millor. Felicitats per la feina ben feta.

El llibre m’ha agradat bastant perquè m’agraden els llibres de misteri i aventures. A més durant la lectura es feien les pauses on més emocionant era l’ història, deixant-me amb ganes de saber què passaria després .
La trama m’ha semblat divertida, emocionant i molt entretinguda, però no m’ha agradat que hi hagués tant personatges, perquè alguns tenen molt poc diàleg i no aporten res a l’ història.
I ha parts del llibre que m’han recordat a la “Colla dels deu”, perquè també hi surten persecucions i s’han de resoldre misteris. M’ha sorprès que finalment els segrestadors i l’ Aleksandra no marxessin a Rússia i es quedessin a la mateixa ciutat. També m’ha sorprès que hi haguessin tan poques il•lustracions, encara que no són gaire necessàries perquè expliquen el mateix que el text.
Els protagonistes són tots bastant diferents. Uns són divertits, com el Jordi i l’Ernest, altres sosos com l’Aleksandra que gairebé no l’arribem a conèixer, mal educats com els segrestadors russos o intrèpids com la Trixie
M’agrada molt que el narrador sigui el Jordi, ja que fa que ens endinsem més en l’ història i sigui més emocionant.
El recomanaria als nens de 5è perquè és una història divertida i intrigant.
Jo li posaria un 7 sobre 10 perquè he llegit altres llibres de misteri que m’han agradat més, com “Dràcula” o “El gos dels Baskerville”.

Ara sí, Alexandra! Has fet una crítica genial, d'experta literària. Felicitats!
PD. A més t'has esforçat moltíssim en el control de l'ortografia i demostres haver rellegit. ;)

D'entrada m'agradaria comentar que aquests és un llibre que motiva a qualsevol que es vulgui endinsar en una aventura descomunal, plena de emoció, alegria, sorpresa, por...
L'argument en aquests cas et fa endinsar-te en la historia i simular estar dins i viure aquestes emocions, l'autor crec que li ha volgut donar un toc de misteri perquè ens enganxem de ple. I així com m'ha passat a mi emocionar-te i voler saber en tot moment el que passarà.
A mi l'unica cosa que amb qualsevol llibre m'hagues passat és que la part d'obervació entre dues persones descrivint qualsevol cosa m'hagués avorrit molt hi m'hauria saltat aquesta part però en aquests llibre no m'ha passat pas això al contrari m'ha semblat una part indispensable.
Dels personatges el que pensó és que cadascú a la seva manera és unic i si algún es canvies la historia no seria el mateix.
Seguidament m'agradaria dir què aquests llibre és unic i per això no m'ha recordat ha ningún llibre que jo coneixi.
Aquests llibre està narrat per el propi protagonista. Jo crec que l'autor ho ha volgut fer així perquè ens sembli que tota l'estona s'està adreçant a nosaltres, i li dongui més intriga.
Jo crec que el títol és el més adequat que podría possar-li aquests llibre.
La veritat és que a la contraportada tenim totes les pistes que el Jordi va trobant al llarg de la historia, i això ja és un peritext.
La veritat és que coneixia l'editorial i l'autor perquè m'estic llegint un llibre d'aquest autor i del tot no m'ha agradat ho sigui que d'aquests no teni gaire bon presentiment però al final m'ha sorprès.
La veritat es que tot el llibre en si és impresionant i no li canviaria res, tampoc tinc cap part preferida perquè n'hi ha tantes!
A mi el que m'ha sorprès és que el pare ajudes al Jordi, no m'ho esperaba perquè al principi no feia el comportament d'ajudar-lo molt.
En conclusió jo crec què és un llibre amb moltes aventures i li recomanaria a qualsevol que les vulgui viure.
Jo si haguès de puntuar aquests llibre de 1 al 10 li posaria un 9 perquè el fet de que el protagonista et parla a tu o sigui el lector, és encara més motivador.
De part de...Glòria

Sento aquesta BIBLIA però ho havia de dir, ara m'he quedat més descansada.

Glòria, això no és "La bíblia", com tu dius, sinó que és una crítica literària excel·lent. Gràcies per demostrar que cada cop som més experts literaris. Comentaris així són els que fan que tot el que fem cobri sentit.
Per trobar-li un "però", repeteixes fins a tres cops el connector "la veritat és que...", i hem d'evitar repeticions en un mateix text, perquè li resta qualitat.
Moltes felicitats!

Per començar vull dir que aquest llibre m'ha encantat, ha estat de tots els llibres que m'he llegit un dels millors. Perquè jo en un llibre busco que tingui misteri, aventura i sobretot busco que quan el deixi em quedi amb moltes ganes de llegir més, i aquest llibre té tot això. A mi no m'agraden els llibres molt descriptius i aquest llibre no ho és gens, però ha aconseguit que sense descripció m'hagi imaginat el llibre com si fos una pel·lícula.
També vull afegir que aquest llibre és molt divertit i entretingut. També m'ha agradat molt perquè de cop comença un misteri que fa que el llibre comenci a ser misteriós, divertit i sobretot intrigant. A mi el llibre em va començar a agradar quan el policia entra a l'escola, però quan ens explica el repte que farà no m'agrada gaire.

Oriol, aquesta crítica és incompleta. Només et centres en el gènere i hi ha moltíssims aspectes de què no menciones res. A més, no l'has puntuat, tal i com vam quedar. Cal refer-la (no cal treure el que ja has escrit, que està molt bé).

A mi aquest llibre m'ha agradat molt, m'he enganxat a la part en que l'Alexandra es perd, però abans d'això no m'ha agradat gaire. L'autor, per atrapar-nos fa que a la història l'Alexandra es perdi. A mi que l'autor hagi fet que l'Alexandra es perdi m'ha agradat molt perquè sinó la història seria pobra.
A mi quan l'autor ha fet que l'Alexandra es perdi m'ha fet sentir amb moltes ganes de seguir llegint.
L'única cosa que m'ha fet avorrir-me en aquesta història ha estat quan el Jordi, abans de que ens expliqués que l'Alexandra s'havia perdut, ens expliqués el repte que va fer.
El meu personatge preferit és el Jordi perquè, a part que és el protagonista, és molt intrigant, bé tots els personatges de la història per a mi són molt intrigants i misteriosos, sobretot l'Alexandra.
Jo no he trobat cap semblança amb un altre llibre que jo conec i tampoc he trobat res que es repeteixi en el llarg de la història. El narrador d'aquesta història és el Jordi però ho escriu en passat, ho podem veure en frases en les que diu "jo estava en un parc." No he trobat cap metàfora en aquesta història.
En aquest llibre passa el contrari que amb els àlbums il•lustrats. Als àlbums hi ha moltes il•lustracions i serveixen de molt per entendre'l però en canvi en aquest llibre n'hi ha molt poques i no serveixen de molt perquè ho podem entendre amb el que hi ha escrit. Jo crec que el títol és inadequat per una història així, perquè el més interessant de la història no és que el Jordi no fa servir la lletra A, o sigui que jo en comptes de posar-li aquest títol li hagués posat aquest "La desaparició de l'Alexandra."
Només he trobat un peritext, que és que a la portada el Jordi està al costat d'una botiga que al cartell està escrit "Perec" i el peritext és que és la llibreria del seu pare. De paratext per a mi n’hi ha hagut cap perquè no coneixia ni l'autor, ni l'editorial i tampoc he trobat cap referent intertextual.
M'ha encantat la part en que el Jordi agafa un taxi amb la Trini i entren a la casa dels russos, i no canviaria res.
M'ha sorprès que hi hagués una desaparició i que un nen d’onze anys l'hagi trobat.
Li recomanaria amb el Jordi de la nostra classe perquè a part de que es diu igual que el protagonista (que no té importància) sé que li agraden els llibres de misteri.
Jo amb aquest llibre el puntuo amb un 9,5.

Tens raó Oriol!

Molt millor, Oriol! Has reflexionat molt i molt bé sobre tots els apartats. Malgrat això, ja treballarem perquè no sembli un qüestionari, ja que en algun moment ho sembla. Amb tot, felicitats!

Primerament, dir que aquest llibre no és el millor que hagi llegit, si més no un dels millors.
Com ha dit el Jordi en la seva crítica, opino que l'autor, des del principi que ens intenta enganxar al llibre amb la seva sinopsis.
L'argument m'ha fet sentir en una pel·lícula o llibre policíac.
En aquest llibre no hi ha gaires parts on m'hagi avorrit.
Els personatges i els protagonistes són una mica diferents a com me'ls imaginava jo.
De moment en tota la col·lecció de llibres que he llegit fina ara, és l'únic, això vol dir que no n'hi ha cap que hem recordi al "Signe prohibit".
Seguidament, en el tema de les il·lustracions, n'hi ha però m'he n'esperava una quantitat més elevada, ja que n'hi ha una o dos per a cada capítol.
Si hagués d'escollir un altre títol per aquest llibre, triaria "Un misteri mig resolt" tot i això, "El signe prohibit" el trobo perfecte per aquesta historia.
Sincerament en els peritextos no m'hi he fixat gaire, per això no en puc opinar.
M'ha agradat el llibre en si i m'ha sorprès el final perquè ens fa pensar una mica i dir la nostra sobre el llibre.
Després de tot, crec que és un bon llibre i el recomanaria a la Miriam de Cervera, ja que ella també és bastant misteriosa, semblant a l'Alexandra de la història.
La nota que li posaria sobre deu seria un 8.
Atentament.
Queralt Vives.

Queralt, has fet una crítica sensacional. Felicitats i gràcies per demostrar que el que fem cada dia dóna els seus fruits!